Cercador
Avui, més que mai
Un relat de: Sol_ixent- Compartir:
Deixa que aquesta innata foscor
que tenyeix els nostres silencis
i embriaga aquest ambient
faci de tots dos un sol ésser.
Ressegueix-me les corbes
d'aquest cos ja envellit
i fes-me renéixer en plaers
procurant fondre'ns en gemecs.
Encomana'm de joventut
i transporta'm al teu món;
on vull restar en aquests
-ja inesborrables- instants.
Desitja'm més que mai,
tant me fa si no ho sents...
Tu tan sols enganya'm i jo
prometo deixar-me fer.
Comentaris
-
hola![Ofensiu]Àfrika Winslet | 04-06-2007 | Valoració: 10
Hola maca!
Fa temps que et volia retornar el comentari, però ja veus, jo també estic molt liada amb la universitat i altres coses... però al final ho he aconseguit, m'he apropat al teu raconet per llegir algunes de les teves últimes cosetes! Aquest és el que més m'ha agradat, un bon poema amb un final d'aquells tan "tristos" i, alhora, tan "macos"... eh? ;)
En fi, espero que tot et vagi molt bé! A veure si coincidim algun cop pel fòrum.
Petons!! -
***[Ofensiu]Leela | 27-02-2007
Un poema original. M'agrada el final en que parles de l'engany. Trobo que és un tema que té molta relació amb l'erotisme. De vegades l'erotisme és enganyar i saber deixar-se enganyar. És un joc de mirades, amb el tacte, tal com les teves paraules diuen, un joc que viuen els que estan jugant, els que els agrada deixar-se 'enganyar'.
M'alegra molt haver-te vingut a llegir, tal com tu dius per la nostra convesa al fórum,
Una abraçada!
l´Autor
140 Relats
441 Comentaris
129785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67