Avui fa vuit anys

hola! no se si te'n recordes de mi, et vaig coneixer a la presentació del llibre 10x10 microrelats.. bé, el fet és que em va fer gràcia llegir algu teu i mira aki stic jejeje!

sort maca!

petonS

què bé has fet aquest poema. Desperta una tendresa pròpia d'una nena que va a quirofan, sense saber ben bé què és el que està passant.

M'ha agradat molt.

Un barret per vos!! que te'l mereixes!!

Una abraçada.

Salz.

més entranyable. És fresc i obert. Talment com tu.
Gràcies per fer-nos partícips d'una vivència tan important de la teva vida.
Que per molts, molts anys ho puguis recordar!
Petons.

la situació en què vas passar pel quiròfan, AnNna. No hi ha cap adjectiu, així doncs,no descrius valorativament, sinó que ho expresses, sense cap tipus d'emoció. Ets objectiva i prou.

M'ha agradat, perquè tens perspectiva de les situacions i això és bo per algú que li agrada escriure.

descriptiu molt ben aconseguit. I això no és fàcil. La poesia es presta més a crear imatges, a explicar sentiments amagats rere paraules triades... Però tu has cercat el record nu d'aquella experiència i t'ha quedat rodó. Molt bé.

I celebro que tot sigui un record amb un final feliç.

Endavant, Annna. Salut!

LLIBRE

has sabut encadenar les accions, despullades d´adjectius i altres entrebancs... i encara que el tema no permeti tanta poesia com altres fets més romàntics, l´has defensat molt bé... per això t´he puntuat amb un 10 ( el primer que poso ) el final el trobo una mica forçat, tipus rodolí
felicitats AnNna, la meva prefe, muaaaaà!!!
l´altre ull és tan wuappo com el que m´està espiant?

és el primer 10 que poso! has encadenat les accions, nues d´adjectius i d´entrebancs... i encara que el fet descrit (una operació) no es presti tant a fer poesia com altres temes més romàntics... has sabut defensar-lo molt bé i no t´has oblidat de cap element típic de l´escenari dels fets, l´hospital. Et felicito, AnNna de mi corassssón! ( mi prefe )
el final el trobo una mica massa forçat, tipus rodolí...

és el primer 10 que poso! has encadenat les accions, nues d´adjectius i d´entrebancs... i encara que el fet descrit (una operació) no es presti tant a fer poesia com altres temes més romàntics... has sabut defensar-lo molt bé i no t´has oblidat de cap element típic de l´escenari dels fets, l´hospital. Et felicito, AnNna de mi corassssón! ( mi prefe )

bona idea aixo d escriure el relat a partir d petites idees. el fa lleuger i atractiu, de debò.

compte no ens la fotem més (i a xl 100!)

FRAN's

A mi també em recorda una experiència personal, sols que jo tenia 18anys quan em van treure la meva "banyeta" del cap. No era una externa com es dona a entendre que era la teva a la introducció del poema, però precisament per això s'havia de vigilar moltíssim a l'hora de treure-la. I sí, també m'ha quedat una cicatriu de 14punts, però afortunadament no es veu si no és que la rebusques emmig del cabell.
Una poesia original, molt descriptiva, com diu en Vicenç., però ben escrita.

Fins aviat bonica!

Una abraçada i molta màgia!

Vull dir per ser un poema. Bé, ben mirat, el 80 % dels meus deuen ser descriptius, o sigui que res a dir-hi.
I em recorda que també precisament quan tenia 8 anys vaig estar ingressat per una pulmonia. I m'ho vaig passar la mar de bé, perquè a la planta baixa, la de pediatria i tot això, estava saturada, i ens van portar (a mi i a la meva germana, perquè es va donar el cas que la vam agafar gairebé plegats) a la setena planta. Com que érem els petits, totes les infermeres estaven per nosaltres, i ens inflaven guans d'aquests de plàstic com a globus, i... bé, i també hi van haver petits accidents, ejem. Diguem que vaig caure d'aquell llit immens i em vaig donar un cop al cap amb la maneta de moure el llit que em va deixar un bonyet permanent... Pro casi no es nota, afortunadament.
Vinga, noia, tu si que no deixis mai d'escriure!
Salutacions