Atrapada pel desig

Dolors,

Un relat àgil i ben escrit -potser una mica pudorós- que ens ensenya a treure partit de les situacions aparentment adverses.

Boníssim!!!

MÀ

-Pi,pi,pi...propera estació Diagonal,correspondència amb línia....
-pi,pi,pi,...ui el despertador!!!!!!!
Englatina has relatat un gran somni eròtic...mmmmmmm!

I tant, que m’ha agradat la història d’aquesta parella!
Potser és el primer i únic relat ( això no t’ho puc discutir, és clar! ) en què t’has permet barrejar una dosi molt adequada d’erotisme, però en aquesta primera i única, l’has encertada ( això t’ho puc assegurar! ).
Imagina’t on arribaràs quan hagis practicat... ;-))

De totes maneres, també és una narració amb un final tendre, la qual cosa li afegeix un romanticisme que endolceix el gust més picant que en un primer moment deixa la lectura... Bona combinació!

Per si et ve de gust llegir un dels meus experiments en aquesta línia, és a dir, un altre relat breu amb força càrrega eròtica, t’ofereixo l’enllaç: DELIRI ( si cliques damunt la paraula en color, s’obrirà de seguida! ).

T’envio una abraçada per celebrar el nostre primer comentari,
Unaquimera

L'erotisme és una realitat de la nostre vida que, moltes vegades, per timidessa no ens atrevim a exteriorizar-ho. Tu ho has fet amb una deliciosa narrativa, sense cap atisbe de vulgaritat. Et felicito y t'agraeixo el comentari que m'has fet del meu darrer relat "El farmacéutic".
Rafael P. Lozano

Amb un delicat i elegant erotisme, ens presentes un relat engrescador.
Ens brindes una bonica història d’amor, que essent fantasia o realitat, en acabar-ne la lectura m’he quedat amb una serenor plaent de pensar que tot és possible.
M’ha agradat molt!

Dolors, espero que estiguis millor.
Ahir vaig estar a la parada de ARC, he vist al fòrum que hi estaves al matí, llàstima de no coincidir, m’hagués agradat molt conèixer-te

Una càlida abraçada,
Núria

que no saps escriure?
Has tractat un tema que podia haver resultat vulgar, amb elegància i delicadesa.
El primer amor! Tal vegada el lloc no és el més adient però la joventtut és tan impulsiva...!
Ja t'ho vaig dir però ho repeteixo: M'agrada molt com escrius, Englantina. Penso que el comentari del Calderer és molt encertat. Jo també utilitzo massa els possessius i faig més d'una falta d'ortografia. Com a tu, m'agraden les crítiques constructives.En mi tindràs una lectora més i, a poc que pugui, m'agradarà comentar-te.
Una abraçada, Dolors.

Fantàstic! somni dolç, fantasia certa o una realitat cobejada, tant li fa.
Ben narrat, invita a tancar els ulls i somiar que som capaços i capaces de permetre que la màgia ens porti de la mà. Comunicació directa entre individus no tant estranys. M'has alegrat el matí, en un dia que anuncia l'estiu. Enhorabona.

A partir d'ara penso agafar el metro més sovint. Començaré quedant amb amb la dona, per anar practicant...

M'ha agradat el relat, és molt bó. Sensibilitat i seriositat descriuen perfectament la situació, carregada d'erotisme, sense caure en vulgaritats.

De l'estil, adjectius, ... ja saps que no en sé, i no t'en puc dir res.

Ja espero el proper.

... mai he tingut la soert de la protagonista del relat. ;-P

Emprant unes imatges elegants i un lèxic refinat, has aconseguit confegir un text d'alta qualitat, sense caure en la vulgaritat.

Un text eròtic que es converteix en quelcom més que la descripció d'una relació sexual quan arribem al desenllaç del relat.

Enhorabona, em sembla interessant això d'anar provant diferents temàtiques i estils narratius.

Ens seguirem llegint, Dolors!

nuriagau

Les relacions humanes farcides de sensibilitat son relacions humanes amb la glòria d'un altre dimensió, i a més ens humanitzen.

I gràcies també, Katalluna. M'agrada que t'hagi agradat.

Gràcies per la crítica i els consells, Calderer. Ho tindré en compte. Crec que tens molta raó.

Aquests amants es troben per casualitat i jo saltant de comentari en comentari he trobat aquest relat. Molt ben escrit, resulta eròtic i alhora elegant, gens vulgar.

T'indicaria que la prosa es pot millorar suprimint possessius (una dèria meva, aquesta). Per exemple:

"Les seves mans van seguir pujant encara més, molt poc a poc, fins tocar-me els lòbuls de les orelles. .... Les mans seguien pujant, molt a poc a poc..."

"El meu cos bullia, suava i sofria de desig, ... El cos em bullia, suava..."

"Les meves cames flaquejaven. Les cames em flaquejaven."

".... i va aproximar lentament els seus llavis cap al meus,...... lentament els llavis... "

" Vaig deixar-me fer: la meva entrega era total, ...... amb una entrega total.....i aquell petó va escalfar les meves entranyes fins estremir-me de delit. .... em va escalfar les entranyes..."

Penso que així la prosa resulta menys carregosa i més variada.

Salutacions

Lluís

La veritat és que el metro té una màgia especial, tan poc espai i tanta sang revolta.
M'ha agradat molt, felciitats.