Atrapada pel desig

Un relat de: Englantina
Vam fer l’amor per primera vegada en hora punta, en un vagó ple de gent, entre Verdaguer i Diagonal.
Jo vaig ser l’última en entrar. Les portes es van tancar darrere meu. Un plec de l’abric em va quedar fora, així que vaig empènyer els malucs endavant per poder-lo estirar cap a dins.
I així vam tocar-nos per primer cop. Ell era molt més alt que jo, però això no em va privar de notar com el seu cos s’encenia.
Retrocedint avergonyida davant d'aquell frec incòmode, vaig alçar el cap. Instintivament vaig apartar la mirada un segon després de trobar-me amb els seus ulls, però res ni ningú hauria pogut evitar que tornés a restablir el contacte visual.
Ell em mirava com si hagués tocat el cel. Els seus ulls negres no es van apartar de mi, i jo em vaig sentir atrapada com una mosca en una teranyina, indefensa i totalment a mercè de l’aranya que em tenia agafada.
Sota l’ influx de la seva hipnòtica mirada, vaig saber que ja era seva. L’arrencada del comboi ens va arraconar encara més, i ell va posar les seves mans a la meva cintura, per evitar que caigués. Jo vaig agafar-me al seu colze, i així em vaig quedar fins al final.
El meu abric va amagar les carícies que les seves mans expertes van passejar pel meu cos. Ningú no es va adonar de com em va regirar, baixant primer fins més endins de les butxaques del meu texà i pujant després pel ventre fins arribar al coll, sense saltar-se ni un pam de mi. Jo no em podia moure. Seguia mirant-lo amb delit, desitjant que el temps es parés per sempre en aquell instant.
Les seves mans van seguir pujant encara més, molt poc a poc, fins tocar-me els lòbuls de les orelles. El meu cos bullia, suava i sofria de desig, així que vaig apropar-me a ell tant com vaig poder, deixant només l’espai necessari per deixar-lo moure i passejar-se per damunt meu.
Les meves cames flaquejaven. Vaig arribar a tancar els ulls durant uns instants quan la seva mà esquerra es va endinsar, amb els dits oberts, dins la meva melena, sense perdre contacte amb la meva pell. Amb els ulls, com vaig poder, vaig suplicar compassió davant aquella tortura. Necessitava tocar-lo, lliurar-me totalment a ell, de forma absoluta. Amb la mà dreta va jugar suaument amb la meva arracada, i llavors va agafar-me la cara per la barbeta i va aproximar lentament els seus llavis cap al meus, mentre els dits de l’altra mà s’agafaven amb força al floc de cabells que naixien de la base del meu clatell. Vaig deixar-me fer: la meva entrega era total, i aquell petó va escalfar les meves entranyes fins estremir-me de delit.
Vam endinsar-nos l’un en l’altre com dues ànimes que s’han buscat durant tota l’eternitat, com dos imants que, contra natura, algú havia mantingut separats.
Han passat els anys, i encara seguim junts. Ja no som tant joves ni tant impetuosos, i ja no ens crema la carn amb la passió desenfrenada que ens va posseir en la nostra primera trobada. Però la màgia es manté latent, i més d’un cop, quan l’avorriment o la monotonia ens envaeix, convenim en trobar-nos, a l’hora punta, a l’estació de Verdaguer, per agafar junts al comboi que ens permetrà reviure, novament, aquells instants extraordinaris.

Comentaris

  • Visquen les hores punta!!![Ofensiu]
    | 26-08-2011

    Dolors,

    Un relat àgil i ben escrit -potser una mica pudorós- que ens ensenya a treure partit de les situacions aparentment adverses.

    Boníssim!!!

  • somni[Ofensiu]
    Berta.M | 23-05-2011

    -Pi,pi,pi...propera estació Diagonal,correspondència amb línia....
    -pi,pi,pi,...ui el despertador!!!!!!!
    Englatina has relatat un gran somni eròtic...mmmmmmm!

  • Dolç i picant[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-05-2011 | Valoració: 10

    I tant, que m’ha agradat la història d’aquesta parella!
    Potser és el primer i únic relat ( això no t’ho puc discutir, és clar! ) en què t’has permet barrejar una dosi molt adequada d’erotisme, però en aquesta primera i única, l’has encertada ( això t’ho puc assegurar! ).
    Imagina’t on arribaràs quan hagis practicat... ;-))

    De totes maneres, també és una narració amb un final tendre, la qual cosa li afegeix un romanticisme que endolceix el gust més picant que en un primer moment deixa la lectura... Bona combinació!

    Per si et ve de gust llegir un dels meus experiments en aquesta línia, és a dir, un altre relat breu amb força càrrega eròtica, t’ofereixo l’enllaç: DELIRI ( si cliques damunt la paraula en color, s’obrirà de seguida! ).

    T’envio una abraçada per celebrar el nostre primer comentari,
    Unaquimera

  • erotisme[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 02-05-2011 | Valoració: 10

    L'erotisme és una realitat de la nostre vida que, moltes vegades, per timidessa no ens atrevim a exteriorizar-ho. Tu ho has fet amb una deliciosa narrativa, sense cap atisbe de vulgaritat. Et felicito y t'agraeixo el comentari que m'has fet del meu darrer relat "El farmacéutic".
    Rafael P. Lozano

  • Sensual i...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 24-04-2011 | Valoració: 10

    Amb un delicat i elegant erotisme, ens presentes un relat engrescador.
    Ens brindes una bonica història d’amor, que essent fantasia o realitat, en acabar-ne la lectura m’he quedat amb una serenor plaent de pensar que tot és possible.
    M’ha agradat molt!

    Dolors, espero que estiguis millor.
    Ahir vaig estar a la parada de ARC, he vist al fòrum que hi estaves al matí, llàstima de no coincidir, m’hagués agradat molt conèixer-te

    Una càlida abraçada,
    Núria

  • I tu dius[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-04-2011

    que no saps escriure?
    Has tractat un tema que podia haver resultat vulgar, amb elegància i delicadesa.
    El primer amor! Tal vegada el lloc no és el més adient però la joventtut és tan impulsiva...!
    Ja t'ho vaig dir però ho repeteixo: M'agrada molt com escrius, Englantina. Penso que el comentari del Calderer és molt encertat. Jo també utilitzo massa els possessius i faig més d'una falta d'ortografia. Com a tu, m'agraden les crítiques constructives.En mi tindràs una lectora més i, a poc que pugui, m'agradarà comentar-te.
    Una abraçada, Dolors.

  • No arraconem la màgia![Ofensiu]
    Quico Romeu | 07-04-2011

    Fantàstic! somni dolç, fantasia certa o una realitat cobejada, tant li fa.
    Ben narrat, invita a tancar els ulls i somiar que som capaços i capaces de permetre que la màgia ens porti de la mà. Comunicació directa entre individus no tant estranys. M'has alegrat el matí, en un dia que anuncia l'estiu. Enhorabona.

  • NUNU | 07-04-2011 | Valoració: 10

    A partir d'ara penso agafar el metro més sovint. Començaré quedant amb amb la dona, per anar practicant...

    M'ha agradat el relat, és molt bó. Sensibilitat i seriositat descriuen perfectament la situació, carregada d'erotisme, sense caure en vulgaritats.

    De l'estil, adjectius, ... ja saps que no en sé, i no t'en puc dir res.

    Ja espero el proper.

  • Mira que agafo el metro diàriament però...[Ofensiu]
    nuriagau | 06-04-2011 | Valoració: 10


    ... mai he tingut la soert de la protagonista del relat. ;-P

    Emprant unes imatges elegants i un lèxic refinat, has aconseguit confegir un text d'alta qualitat, sense caure en la vulgaritat.

    Un text eròtic que es converteix en quelcom més que la descripció d'una relació sexual quan arribem al desenllaç del relat.

    Enhorabona, em sembla interessant això d'anar provant diferents temàtiques i estils narratius.

    Ens seguirem llegint, Dolors!

    nuriagau

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-03-2011 | Valoració: 10

    Les relacions humanes farcides de sensibilitat son relacions humanes amb la glòria d'un altre dimensió, i a més ens humanitzen.

  • a Katallunya[Ofensiu]
    Englantina | 25-03-2011

    I gràcies també, Katalluna. M'agrada que t'hagi agradat.

  • a Calderer[Ofensiu]
    Englantina | 25-03-2011

    Gràcies per la crítica i els consells, Calderer. Ho tindré en compte. Crec que tens molta raó.

  • Per casualitat[Ofensiu]
    Calderer | 25-03-2011


    Aquests amants es troben per casualitat i jo saltant de comentari en comentari he trobat aquest relat. Molt ben escrit, resulta eròtic i alhora elegant, gens vulgar.

    T'indicaria que la prosa es pot millorar suprimint possessius (una dèria meva, aquesta). Per exemple:

    "Les seves mans van seguir pujant encara més, molt poc a poc, fins tocar-me els lòbuls de les orelles. .... Les mans seguien pujant, molt a poc a poc..."

    "El meu cos bullia, suava i sofria de desig, ... El cos em bullia, suava..."

    "Les meves cames flaquejaven. Les cames em flaquejaven."

    ".... i va aproximar lentament els seus llavis cap al meus,...... lentament els llavis... "

    " Vaig deixar-me fer: la meva entrega era total, ...... amb una entrega total.....i aquell petó va escalfar les meves entranyes fins estremir-me de delit. .... em va escalfar les entranyes..."

    Penso que així la prosa resulta menys carregosa i més variada.

    Salutacions

    Lluís





  • Molt bo[Ofensiu]
    katalluna | 24-01-2011

    La veritat és que el metro té una màgia especial, tan poc espai i tanta sang revolta.
    M'ha agradat molt, felciitats.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

167 Comentaris

33127 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es