Històries Plistocèniques

Fa centenars de milers d’anys que, de camí cap a l’Àsia, es van trobar una colla d’homínids que buscaven menjar. Tots plegats escapaven de la gana del continent africà, però es trobaven a l’era glacial, així que feia un fred de tres parells de collons.
El gel acumulat per tot arreu havia fet baixar el nivell del mar, i era ben fàcil anar amunt i avall... si no fos que el fred els tenia mig morts.
Amb quatre grunys a l’estil dels porcs senglars, després d’uns quants cops de puny al terra i de fotre’s un parell de garrotades els uns als altres, van decidir que havien de caçar quelcom. Feia una setmana que menjaven restes pudentes de peixos que havien trobat mig glaçats a la costa (vés a saber quina), i ja no tenien forces per continuar.
El més espavilat, en Gruujrk, va dibuixar, amb molt poca traça, un gran mamut al terra. En Hjrrrorf es va posar les mans al cap, i posant-se el dit a la templa li va grunyir que si estava boig. No en sortirien vius, d’aquella!!!! Però en Wreeej també hi va estar d’acord, i la única dama de la colla, la Hihihiiii, li va grunyir a en Hjrrrorf que callés i que no fos covard. De fet, la molt fresca es va posar les mans als malucs i amb un parell de cops d’allò més barruers (i efectius) li va donar a entendre que tindria premi si tot anava bé. De fet, el premi el va prometre a tots, un per un, dirigint els cops de malucs a cadascun d’ells. Ja que tenia tres Homes Erectus a la seva disposició, millor aprofitar-se’n abans de quedar-se congelats com un bacallà d’Islàndia.
Van trobar una cova on la Hihihiii s’hi va refugiar mentre ells sortien a caçar. La Hihihiii no suportava gaire el desordre, així que va aprofitar per fer neteja. Va preparar uns quants jaços per dormir-hi quan toqués (o el que fes falta) i va parar taula. Un gran roc de forma rodona li va servir de taula, i per seure va desenterrar uns quants troncs que esperaven la fossilització tranquil•lament, sota un metre de neu. Va tenir una bona feinada, la Hihihiii, però el resultat va ser excel•lent.
Aquella nit, que va passar sola, va caure una gran tempesta. Tenia fred i estava força emprenyada per culpa de la gana, així que va estar una bona estona contemplant els llamps i trons a la porta de la cova. I llavors, va passar una cosa extraordinària: un llamp va retronar amb una força imponent, i va caure just davant seu. Un vell arbre sec i mort que encara sobresortia per damunt del gel, va començar a cremar, mentre un monstre vermell i groc el reduïa a cendra.... La Hihihiii, astorada però valenta, es va apropar a aquell monstre, que cada cop semblava més petit a mida que es cruspia totes les branques d’aquell pobre arbre.
I vet aquí que una branca es va despendre, encara en flames, i la Hihihiii, amb un moviment ràpid, la va agafar pel lloc encès.... i es va cremar. Va grunyir quatre malediccions, i va decidir que la única forma d’agafar aquell monstre seria per l’altra punta, la que encara no cremava, i la va ficar a la cova.
Quan van arribar els caçadors arrossegant el mamut, dos dies després, es van trobar un paradís que mai s’haurien pogut imaginar. En mig d’aquell inhòspit indret en mig de vés a saber quin continent, aquella cova s’havia convertit en un hotel de cinc estrelles.
Una cova calenteta, amb un gran foc al mig, els esperava, a mode de barbacoa. La Hihihiii havia deixat uns branquillons preparats per a cada caçador a fi de que poguessin punxar el bistec de mamut i passar-lo, volta i volta, damunt del foc.
I vet aquí que, quan en Gruujrk , en Hjrrrorf i en Wreeej van veure tot allò, van començar a grunyir d’alegria el nom de la Hihihiii sense parar: Hihihiii! Hihihiii! Hihihiii! Hihihiii!!!!
I diuen que aquell dia es va descobrir, a més del mamut a la brasa, que riure amb la lletra “i” és d’allò més divertit.