Torna a Sorrento

Tendresa. Aquesta és la paraula que em ve al cap per definir el relat. Magnífic retrat social, magnífic retrat psicològic, magnífiques imatges i magnífica conclusió. Breu relat, intens contingut que atrapa amb tendresa. Una, però, forta abraçada Englantina.

aleix

qualsevol dia serà bo, qualsevol edat serà jove. Torna a dansar la vella dansa dels ulls brillants, els peus alats. El temps que gira i no s'atura. Però torna, perquè estimar, saps, esborra l'amargura, les nits de massa dol.

Bellissim, Englantina. M'has captivat.

a

Feliç aniversari algo retrasat! A rel del teu amable comentari sobre el meu relat "Perduda a Hondures" he arribat a aquest teu "El primer amor "que he trobat molt dolç i com si parlessis de la nostra gent gran estimada, que son una generació que sabia mantenir la flama del amor encesa amb carinyo, respecte, comprenssió.... que d'això ara sembla que n'hi ha menys.
Ens anem llegint. Per mi és un plaer.
Una abraçada
Marta

no sempre és fàcil o, com diuen , no és sempre un camí de roses. Però els que hem tingut la sort de superar els entrebancs , crec que tots diriem al jovent d'avui ,(que se separen al primer conflicte) , que no saben el que es perden.
Un relat tendre i entranyable.
Espero que ahir gaudissis d'un dia meravellós.
Una forta abraçada, Englantina.

De forma senzilla has descrit allò que esdevé de forma natural, quan dos persones han tingut la sort de trobar-se, en aquest camí que fem i que a alguns privilegiats els dona un company de travessia a qui estimar sempre.

Una abraçada i fins aviat

dolors, et torno a felicitar... desprèn tendresa i màgia

abraçades
joan

Després de llegir aquest microrelat sembla que es pot afirmar que l’amor pot durar cinquanta anys i conservar l’encís del primer moment. Un relat que, malgrat la seva brevetat, la veu narradora ens descriu breument el primer amor de la parella per confessar-nos que segueixen essent ells mateixos.
Ens seguim llegint,
Núria
PS: Un relat guanyador del darrer Minirepte.