15 de desembre de 1938

Estimada mare,
Tinc mitja hora lliure, així que aprofito per escriure-li quatre ratlles. ¿Va rebre la carta que li vaig enviar fa deu dies? En Salvador em va prometre que li donaria en mà quan se’l van endur, amb aquella febrada tan forta i aquella tos tan angoixant. Espero que arribés bé al poble, i que el doctor l’hagi pogut curar.
Estic bé, gràcies a Déu. Encara tenim prou recursos, tot i que no ens sobra de res, i entre tots ens repartim allò que ens arriba en bon estat. En Joan de can Pastrana em va portar la seva carta, que vaig llegir amb llàgrimes als ulls, de tanta enyorança. En Joan va arribar ahir, molt cansat després dels dies d’instrucció, però satisfet d’haver-se pogut incorporar a files. És tan jove, encara...
I vostè, mareta meva, com es troba? Em sap greu que patiu per mi. Dieu-li a la Caterineta, sisplau, que no cal que vaig cada dia a missa per mi. Encara no tenim noticies de que les tropes s’acostin, així que estarem uns dies tranquils, tot i que sols i enyorats.
I l’oncle Ferran, encara rondina quan perd? Us imagino al vespre, fent la partida de canasta a la vora del foc... Doneu-li records, sisplau.
Ara us he de deixar. Ens criden, potser per fer alguna vigilància.
No podré ser-hi per Nadal, mare, però us portaré al cor.
Rebeu una abraçada ben forta, del vostre fill que us estima i enyora,
Claudi Maspons