Un marit reeducat?

—Passi, senyora Casademunt. Segui, sisplau.
—Gràcies, agent....
—García, per servir-la.
—No entenc què ha passat. Es deu tractar d’una confusió.
—Em temo que no, senyora. Fa temps que el seguíem.
—Què vol dir que el seguien? Amb quin motiu?
—El seu marit és un famós traficant. Fa temps que el vigilàvem.
—Traficant? Traficant de què? El meu marit és informàtic. Això que diu no té cap ni peus.
—Fa temps que fa d’enllaç amb una poderosa banda de traficants de hardware i software.
—Que el meu marit trafica amb drogues? Això és absurd. Fa molts anys que ho va deixar. Van ser coses de joventut, però vaig aconseguir que ho deixés. Si ni tan sols fuma!
—No senyora. Parlo de maquinària i de programes informàtics.
—Això és impossible. Ja li he dit: de jove va tenir alguns problemes amb la justícia, però li vaig posar un ultimàtum, i el vaig fer anar pel bon camí.
—Senyora, no s’enganyi. El primer que li diré, i permeti’m la gosadia, és que el seu marit si que fuma. Jo mateix acabo de donar-li una cigarreta. Però això no té res a veure amb els motius pels quals l’hem engarjolat. El seu marit és traficant.
—Insisteixo: impossible. Em va costar, però vaig aconseguir fer-lo anar ben dret.
—En tenim proves. El seu marit porta molts anys en aquest negoci. Li hem seguit la pista de ben a prop, gràcies a un agent infiltrat.
—Perdoni, però s’han equivocat de persona. El meu marit és un home legal. Ja me n’he cuidat jo de redreçar-lo. I la feina que he tingut. Però si ni tan sols es mira revistes pornos, com fan els marits de les meves amigues.
—Bé, sobre això voldria que sabés que.... no sé com dir-li....
—Endavant, endavant.
—Doncs que trafica amb pel•lícules pornogràfiques, també. De fet, és un dels enllaços d’entrada més importants del país.
—Però què diu? S’ha tornat boig? Jo mateixa li vaig dir que si algun dia trobava un vídeo d’aquells a casa, el fotria al carrer d’una puntada de peu. Al principi li va costar una mica (vostès, els homes, si m’ho permet, son luxuriosos per naturalesa), però gràcies a mi va comprendre que allò no li calia.
—Bé, senyora, jo crec que no coneix prou bé al seu marit. Li aconsello que busqui un bon advocat.
—Com s’atreveix a insultar-me? Conec perfectament al meu marit! Si fins i tot ha deixat de menjar carn vermella, i no beu alcohol...
—Perdoni, però quan el vam detenir estava menjant-se un bon filet, i amb un bon vi... i acompanyat d’una noia molt lleugereta.... no sé si m’entén...
—Això és intolerable. Ara mateix aviso un advocat. Això que diu del meu marit és mentida!!!! Amb el que em va costar educar-lo!!!!