Cercador
Athloi (Elegies d'Hèracles): PREFACI
Un relat de: deòmises- Compartir:
*
Dins del meu pit.) Temorós de mes pròpies tenebres, que emplenen
L'ànima meva d'anhels d'obaga, sofreixo els presagis
Vers de ma vida, callada agonia que neix en els meus crims.
Fill del malastre, cauré en el profund arxipèlag del viure
Meu, on m'ofego, entre el roig de la sang que es vessava dels cossos
Sempre innocents. Mes, no abasto l'espera d'haver l'Esperança
Última, nàufrag de ma crueltat, de la inútil venjança.
Em purifico amb l'efímer treball, lletania eternal, vil?
Vesso el darrer dels esforços per a acabar amb la vellesa
Erma dels meus membres, lassos de tants sofriments. Agonitzo,
Balb, pel meu propi orgull, sense creure en la meva feblesa.
Comentaris
-
sorprès[Ofensiu]Bonhomia | 11-04-2008 | Valoració: 10
Trist però amb força. Que jo recordi mai t'havia llegit. M'he quedat realment sorprès. Vocabulari excel.lent. t'haig de confessar que alguna paraula no l'he entès. Em passa amb algunes paraules molt cultes. Tot i així, t'he entès perfectament. També identificat.
Salutacions
sergi
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307139 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978