Cercador
Athloi (Elegies d'Hèracles): III. CÉRVOLA DE CERINEA
Un relat de: deòmises- Compartir:
*
Vençut, intento aconseguir el silenci, que emplena la meva vida,
Amb l'ànima del crit. Em lliga a ella la tristesa
De saber que só l'esclau del sofriment perpetu.
Fuig abans que et faci sentir compassió per la meva
Desgràcia, perquè m'encisa el bronze dels teus peus de brisa,
M'enamora l'or de la teva testa pura
I s'encén dins del meu pit el foc de la cobdícia
D'haver-los, metalls que em recorden la vida humana.
No permetis que els meus dits el pèl llustrós t'embrutin
Amb la follia, boira que m'envolta.
Caduc, el meu mal devasta el món d'innocents bèsties,
Per mi cruelment perseguides.
En la teva pròpia força, só la feblesa
I la covardia de no voler lluitar contra mi mateix, que omple
El meu esperit flèbil amb la buidesa.
Sols vull l'or i el bronze, que encenen la flama de l'avarícia
En el meu cor, semença del silenci.
No vulguis saber quin és el crim que vaig cometre:
No acabaria mai, i per sempre restaria
En el record de la multitud venjativa.
Mesell, amb les puntes dels meus dits intento
Abastar un sol pèl del teu cos immaculat. No siguis
Compassiva, perquè, quan per plànyer-me, t'aturis,
Em llançaré contra els teus membres, que no coneixen la Fosca
Que m'empresona, que és la meva ànima vençuda.
No permetis que les meves mans et corrompin: só la fúria.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307194 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978