Aromes

Oler les efectes de la joventut és fenomenal, està en les notres ànimes i la vida mateixa, és meravellós saber com ha passat el temps des que hem arribat al final del carrer. Gràcies per compartir, un gran salut, Rafael Molero

El teu poema m'ha transportat a d'altres temps, als estius que passava al poble de la meva àvia on tot em semblava tan autèntic: olors, colors, paisatge, gent. Temps aquells que sovint s'enyoren i que quan es rememoren t'aporten gran nostàlgia però acompanyada també d'un regust a felicitat.
M'ha agradat molt retrobar-me amb aquest escenari llunyà gràcies al teu esplèndid poema.
Una abraçada, Josep!

Ben expressada, i com un poema col·locada! Es el que és mereix la nostra melangia dels temps que han sigut, i seran per sempre nostres. M'hi has fet entrar al carrer!!
Anna

El pas del temps amb les olors que ens porten sensacions i records.
Un poema molt bonic i molt plàstic.

M’ha agradat llegir-te.

Una abraçada

Aquest pobre bony que ens surt de la cara, tan poc valorat i tan profund. Els records que ens treballa, les imatges que ens retorna, les fotografies en blanc i negre. Després d'una setmana pels Pirineus, veig perfectament aquest poble, descrit amb una vella càmera de fotos. Una meravella Josep. Una abraçada.

Aleix

Hola!
És curiós i fantàstic a la vegada com a partir d'una olor o un sabor en concret podem rememorar una escena, una anècdota... Per exemple, fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de tornar a menjar un panet de "frankfurt" que encara fan en un forn de pa del poble de la meva mare, i tot i que el pernil dolç, el tomàquet i l'oli no eren els mateixos, el pa que era el que més recordava em va portar al record de la meva infantesa, quan la meva iaia em portava un panet que anava a comprar a les 8 del matí, ben puntual... Mil records s'amunteguen dins meu. El menjar i les iaies (padrines a Ponent, però jo sóc un mig-mig entre el dialecte oriental i l'occidental), grans records.
El text en sí? Doncs mira, per mi està ben fet, ja que les imatges que descrius són tan nítides i clares que no m'he pogut fixar en l'estructura.
Un somriure,
Anaïs

Per un instant m'has fet sentir nostàlgia d'un temps no viscut! Quina sort que tens d'haver conegut totes aquestes delícies amb regust de fet a mà.

per aquest poema de retrobament amb els records de la infantesa. Però compte: Diuen que hom és vell quan pesen més els records que les il·lusions.

M'ha agradat molt, Josep!
Una abraçada.

...no passa.
Som nosaltres que anem gastant i desgastant intants, moments. I d'això va el teu poema, crec.

Salut i rebolica!

Veus, olors, formes d'allò que era en un altre temps i que ja ha desaparegut. La nostàlgia per la joventut perduda i pels amors acabats d'estrenar.

Un poema molt evocador i molt sentit. M'ha agradat força.

evocador i delicat josep... passa el temps... passa la vida però queda l'essència de tot el que hem viscut amb intensitat
una abraçada
;-)

Jo dic que la vellesa és la joventut! Cada hora que repiquen els campanars són joies d'un passat. Presentment, als meus trenta-cinc anys, jo ja tinc aquest problema. Sóc tan vell, tan innocent, tan flor, tan ferro, tan poeta i tan jove com tu, amic Josep!

M'ha encantat!


Sergi