Cercador
Ara que tinc nou anys
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Estimats Reis, tant si sou Mags com de l'Orient:
Sóc en Biel, ja em coneixeu. De Can Calicó, d'Arbreda.
El més petit de casa i de la classe, perquè faig els anys al desembre.
I també petit d'alçada i d'amplada. Si fos una figura geomètrica el meu perímetre seria ridícul!
Reis...sabeu? Fins no fa gaire em sentia molt molt sovint el que significa l'adjectiu de la frase de sobre: 'ridícul' (la mare m'ha dit que no repeteixi mots, que per això hi ha el diccionari de sinònims i no sé què d'un tal Antoni) , i hi ha una paraula que m'agrada. Aquesta: 'irrisori'.
Els de la classe s'enfotien a tothora de mi. El petitó, l'esquifit. Les nenes amagaven rialletes i segur que no agradava a cap. Ni a l'Anna.
A casa l'àvia em diu sempre que al pot petit hi ha la bona confitura i que confiés en mi mateix, que tinc molta força. I un petó gros.
Ara no m'ho pot dir, perquè s'ha mort. El dia del meu aniversari, fa dues setmanes, no va ser com els altres. No va fer la coca i no va posar-hi el meu nom amb pinyons torrats. I jo no podia bufar les espelmes!
Quan sigui gran vull ser poeta (no ho dic a ningú). He escrit això per a l'àvia:
S'HA ACABAT EL MAL SOMNI IRRISORI, ÀVIA, SÓC GRAN.
SOMRIU-ME DES DEL CEL, ÀVIA, DES D'UN PLANETA NAN.
Feu-li arribar, vosaltres que podeu.
És el darrer present que us demano. M'he fet gran com si l'àvia m'hagués deixat anys. En tinc nou i són nous de trinca. Els he estrenat amb orgull i a l'escola no he fet cas de les burles, he fet bromes de mi mateix (fins i tot els he repartit postals de Nadal on jo sóc un follet que dóna menjar al tió i tots han rigut i ja no s'enfoten).
Adéu i gràcies, Reis, que sou tres, savis, amables i afables.
Me'n vaig al descampat. Sabeu? Hi ha una munió de gatets que passen fred i un d'ells serà el meu regal (els pares hi estan d'acord) i sé que a l'àvia li hauria encantat ( i es dirà 'Xarrapina', com un que ella va tenir quan vivia a pagès).
Trobareu el plat amb clementines lluents i dolces i la sabata...que ja em va petita!
Sóc en Biel, ja em coneixeu. De Can Calicó, d'Arbreda.
El més petit de casa i de la classe, perquè faig els anys al desembre.
I també petit d'alçada i d'amplada. Si fos una figura geomètrica el meu perímetre seria ridícul!
Reis...sabeu? Fins no fa gaire em sentia molt molt sovint el que significa l'adjectiu de la frase de sobre: 'ridícul' (la mare m'ha dit que no repeteixi mots, que per això hi ha el diccionari de sinònims i no sé què d'un tal Antoni) , i hi ha una paraula que m'agrada. Aquesta: 'irrisori'.
Els de la classe s'enfotien a tothora de mi. El petitó, l'esquifit. Les nenes amagaven rialletes i segur que no agradava a cap. Ni a l'Anna.
A casa l'àvia em diu sempre que al pot petit hi ha la bona confitura i que confiés en mi mateix, que tinc molta força. I un petó gros.
Ara no m'ho pot dir, perquè s'ha mort. El dia del meu aniversari, fa dues setmanes, no va ser com els altres. No va fer la coca i no va posar-hi el meu nom amb pinyons torrats. I jo no podia bufar les espelmes!
Quan sigui gran vull ser poeta (no ho dic a ningú). He escrit això per a l'àvia:
S'HA ACABAT EL MAL SOMNI IRRISORI, ÀVIA, SÓC GRAN.
SOMRIU-ME DES DEL CEL, ÀVIA, DES D'UN PLANETA NAN.
Feu-li arribar, vosaltres que podeu.
És el darrer present que us demano. M'he fet gran com si l'àvia m'hagués deixat anys. En tinc nou i són nous de trinca. Els he estrenat amb orgull i a l'escola no he fet cas de les burles, he fet bromes de mi mateix (fins i tot els he repartit postals de Nadal on jo sóc un follet que dóna menjar al tió i tots han rigut i ja no s'enfoten).
Adéu i gràcies, Reis, que sou tres, savis, amables i afables.
Me'n vaig al descampat. Sabeu? Hi ha una munió de gatets que passen fred i un d'ells serà el meu regal (els pares hi estan d'acord) i sé que a l'àvia li hauria encantat ( i es dirà 'Xarrapina', com un que ella va tenir quan vivia a pagès).
Trobareu el plat amb clementines lluents i dolces i la sabata...que ja em va petita!
Comentaris
-
Així que...[Ofensiu]Annalls | 28-01-2013
...el seu regal era la carta per l'avia i del gatet ja s'en cuidava ell!!!
quin cor tan gran per un cos tan petit!!!
Dolça infantessa!
-
Bones festes i...[Ofensiu]free sound | 30-12-2012 | Valoració: 10
un BON ANY I FELIÇ 2013.
Una abraçada de lletres. -
Bon relat[Ofensiu]Unicorn Gris | 23-12-2012 | Valoració: 9
M'agrada el teu relat, tendré, amable i bastant realista. Tots passem per l'etapa de la creixenc,a en la vida.
Tal vegada et llegire mes sovint.
adeu, sort -
Et felicito , Mena ![Ofensiu]Nonna_Carme | 23-12-2012
És un relat entranyable , molt ben escrit i molt apropiat per a aquestes dades.
Una càlida abraçada. -
dolçíssim[Ofensiu]TMR . | 22-12-2012
quina sensibilitat, quina tendresa... He gaudit llegint el teu relat i em pareix fantàstic!
un somriure -
Canviar de registre...[Ofensiu]rnbonet | 22-12-2012
...no és gens fàcil. Almenys per a mi, si no abandone els renglons llargs de la prosa i n'escric de curts,sense arribar a fer 'poesia'. Però tu ho aconsegueixes, xicona! (He llegit 'el caganer' abans que aquest) Ara pense ....i ho tinc clar: "Xicon, és que hi ha lletraferits de tota MENA"!!! (ehhejjeee)
El que et deia al principi; de segur que seràs una bona 'contacontes'!!! (Per ací només conec "el ti Vicent". No sé si has escoltat parlar d'ell) -
Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 22-12-2012 | Valoració: 10
PEL NADAL DE CONTE
el text en format word en un arxiu annex a l'email adreçat a tribuna2guimera.info
Quina imatge et suggereix ?.
Gràcies.
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435858 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com