Aquell balcó d'estiu

Un relat de: Mena Guiga
Com el gastaves, el balcó, aquell estiu! Hi dormies gairebé cada nit canicular...malgrat els mosquits que, al final, van desistir. La teva sang els enganxava son, son de mandra estival, i llavors, llavors sí que haurien begut oli: un dragó els enxamparia, els cruspiria despietadament. Foragitats els covards, el saure, per no romandre amb el fred escalf de la lluna amb la panxa buida, migrà, tot i que no massa lluny. Al terrat dels veïns, on les papallones nocturnes es reunien per atabalar un gat que era el fill d'una gata que, en esperit, gastava el balcó amb tu i en tu. Ho feia sobre les rajoles alliberadades de besades solars abrusadores. Ho feia mentre tu dormies. Roncava a prop teu per procurar-te somnis refrescants com els teus somriures quan feies tombarelles sota aigua a la platja. Anaves, sí, gastant el balcó. Ho veien i sabien els testos de terrissa que es pelava, atapeïts de planta crassa, que semblaven cervells superant límits i supurant visitants com ara formigues mida miniatura. Gastaves les baranes sense mà de pintura, resseguint-les, pel tacte metàl·lic no càlid. Encara suaves suor. Alliberaves per cada porus la pressió-presó de la xafogor, l'oferies a la lluna per si se'n volia fer una vànova. Així, des del balcó i al balcó, estaries més fresca que una rosa. Les roses d'estiu duren, no obstant, poquíssim: la temperatura les apressa. I tu, apresa aquella mena de velocitat, erosionaves l'estiu al balcó, sobretot, amb aquella felina adorada que alhora hi mancava i hi era...

Comentaris

  • poètic[Ofensiu]
    Atlantis | 03-08-2021

    Un relat que he trobat molt poètic i que s'allunya una mica dels relats teus que acostumen a tenir un to més humorístic. Descrius molt bé tots els animalons que conviuen als balcons a l'estiu quan la xafogor no et deixa dormir...i es que alguna vegada he compartit la nit a prop del balcó amb un llençol a terra per què era insuportable dormir al llit.

    M'ha agradat molt.

  • Gats i gates[Ofensiu]
    Prou bé | 01-08-2021

    Passen molta calor a l'estiu! Sort dels balcons i poder anar d'un terrat a l'altre buscant una mica de fresca! M'ha semblat que era jo mateixa al balcó. Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

848 Relats

920 Comentaris

373995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com