Apostolat

Un molt bon poema que seria incapaç de fer, que bonic que tots hi posem la nostra veu que ens caracteritza. Enhorabona 'Kefas'.

I molt agraïda per la teva estona de lectura i comentaris al meu relat "Mare de gelatina". L'amor mou l'univers. Gràcies!

Llegir els comentaris, i veure com cada un interpreta el poema, duien que el que recordem o ens expliquen del passat és el més inexacte que hi ha, i aquest tema si és que va existir segur que no té res a veure amb el que hi ha escrit.
Bon Nadal
J

Bon dia, Kefas: Gràcies per dir-me que "Brindar sempre m'ha ponte", en el meu poema de "Brindar".
Que passes un bon dia de dissabte.
Cordialment.

... sí, potser sí que sóc massa optimista. M'ha impressionat la teva poesia. És realment realista, a més no poder, potser. Tot i que és curta, defineix d'allò més bé la societat on vivim.

Per a mi, veig que has fet un poema on ens refereixes a Jesucrist, que va nàixer de la Verge Maria. És així, va ser el primer missioner, va morir i va ressuscitar i està al cel per a jutjar a tota la humanitat.
I si m'he equivocat, m'ho dius pel meu Gmail, o on la meua pàgina on en tinc poemes o relats.
Gràcies per compartir.
I que tingues bon Nadal.
Bona vesprada.

Cordialment.

Quan en el comentari "Ambigüitat" deia que el sentit d'alguna de les teves paràfrasis a les meves primeres sis nanoocurrències sobre PROFUND SECRET se m'escapava, em referia sobretot a la titulada "Arbeit match frei".
On jo havia posat
"Aquest lema ("El treball us farà lliures") figurava a l'entrada de molts camps de concentració/extermini nazis, amagant un terrible secret"
tu hi posaves
"A la Cataluña de Franco, laboriositat sense secrets",
i no acabo d'entendre on era la gràcia. Potser volies dir que el premi a la tòpica laboriosidad de los catalanes no era la llibertat, però que almenys no ens extermininava amb gas o matant-nos de gana? Reconec la meva ineptitud davant endevinalles tan subtils com les teves.

A les altres cinc reinterpretacions de les meves nanoocurràncies, sí que crec haver-ne trobat el punt d'humor.

acaben malament, per allò de que un no pot ser profeta a la seva terra. Per cert, aquest ésser virginal segurament fou qui donà origen a aquesta dita, que la cosa començà amb un infant rosset, rosset en una establia i acabà com el rosari de l'Aurora trenta-tres anys després. Una crítica frontal a les utopies d'una religió que topa, ara i adés, amb la realitat quotidiana.

Només cal que cerqueu a les xarxes les verges que acusen el proïsme de les insuficiències socials que infringeixen el seu dogma.

Li posaré un altre comentari, bon home:

"A continuació, desglossaré algunes de les idees principals que podrien aparèixer en la interpretació:

L'ésser virginal que descendeix del cel: Això podria referir-se a una figura idealitzada, una mena de "messies" o líder carismàtic que es presenta com pur i descendent d'una font divina o transcendent. Aquesta figura porta una veritat o missatge d'amor i igualtat.

L'amor lliure i l'amor sospitós: El missatge sobre l'amor lliure pot tenir un sentit revolucionari o socialment progressista, mentre que l'"amor sospitós" podria referir-se a les tensions o els dubtes que genera aquest missatge en una societat més conservadora o crítica.

La igualtat que ve de París: Aquí sembla que es fa una referència a la Revolució Francesa (i el seu missatge d'igualtat, llibertat i fraternitat), i la idea que la igualtat no és un concepte inherent a les persones, sinó que prové de forces externes, com la influència de París, ciutat símbol de la revolució i de les idees radicals.

El rebuig de la tribu i l'autoritat divina a les oficines: Això sembla criticar la idea que els drets no s'atorguen per la força de la tradició o la comunitat, sinó per una entitat més abstracta i impersonal (com les oficines, que podrien representar el poder burocràtic o institucional). Això pot ser una al·lusió a la distància entre la política i la vida quotidiana.

Ignorar la correspondència entre drets i deures: La figura que descriu la poesia sembla ignorar la idea que els drets i els deures són dos conceptes inseparables. Això podria criticar la tendència a demanar drets (com una manera d'exigir sense contraprestacions) sense tenir en compte les responsabilitats que comporta viure en societat.

Exigències impossibles: La figura que predica aquesta nova doctrina sembla demanar coses impossibles o irrealitzables, com la "construcció instantània" o la "resurrecció", el que pot ser una crítica a la retòrica utòpica que espera miracles o canvis immediats sense tenir en compte les limitacions reals del món.

L'adhesió infrangible al seu rumiar bondadós: Això suggereix que la persona que predica aquestes idees espera una acceptació incondicional i un seguiment absolut dels seus pensaments, sense possibilitat de debat o dissensió.

Ser missioner sense sortir de casa: Això sembla un crit a la contradicció de voler canviar el món des d'una posició còmoda i sense realment involucrar-se en l'esforç pràctic per aconseguir el canvi. La missió es realitza sense necessitat de sortir del confort personal, sense comprometre's de manera directa.

En resum, la poesia reflexiona sobre les tensions entre els ideals socials (com la igualtat i l'amor lliure) i la seva aplicació real, criticant l'utopisme i la tendència de certs líders a imposar canvis inassolibles sense tenir en compte les realitats pràctiques. També sembla criticar la desconnexió entre les idees de canvi social i la realitat de la societat moderna, amb una ironia que posa en dubte l'eficàcia d'aquest tipus de missatge."

Tot això vol dir que ni la IA ni la meva curta IN entenem res. Que Déu us empari

Mestre, no entenc res.

Com sempre, una història que és pura ironia i amb un pèl d'ambigüitat per no apuntar en una única direcció i ferir susceptibilitats.

La teva imaginació no té límits, treient punta a mitja dotzena de les meves nanoocurrències, tot i que el sentit d'alguna de les paràfrasis se m'escapi. Gràcies per visitar-me.

molt espavilat, exigent, i diria, que molt interessat. Suposo que casa seva, no té res a veure amb la terra. La meva interpretació, no la tinc gens clara, potser fins i tot és ridícula, però és l'únic que estat capaç de deduïr.
Rosa.

... sense sortir de casa? Se'm fa difícil imaginar qui pot ser... però m'ha agradat.
Per cert, l'Armando Matias Guiu fou el guionista de l'Elena Francis?...
Salutacions.