ANTONI A 'CASAMARE'

Un relat divertit, no tant pel que es conta -que també- sinó perquè l'estil acompanya. Transmet bon humor. De lectura amena, a més, sense paraules de més.

Quant a la història, caldrà valorar l'esforç que suposaria deixar la relació, no? ;)

No hauries d’escriure aquestes coses. Ens ho expliques tan bé, ens ho mostres amb tanta naturalitat que t’agafa una mandra extraordinària, inclús de seguir llegint.
No sé, no sé pas si seré capaç de llegir res més teu...
—Joan—

Hi viuen massa bé,a casa, saben el que es fan...

Amb la teva gràcia habitual, ens descrius el comportament d'un dropo que té un bon os a l'esquena; pobra mare! No expliques si ella ha contribuït a aquesta actitud, però, evidentment, n'és la víctima.

M'agrada molt aquest llenguatge àgil, graciós i irònic que utilitzes en tots els teus escrits; no es veu forçat ni estudiat, és innat. Ets com una font que raja contínuament bon humor i simpatia, i això és d'agrair. Totes les persones tenim un problema o altre que ens aclapara i entristeix, i un doll d'alegria com la teva ens alegra l'ànima.

Pilar

Ni fan això ni fan allò (més aviat diuen 'ni estudien ni treballen=nini).

Un nini ben grandet. En trec, apart de la ironia, el saber greu com moltes mares (sobretot) han lligat massa els fills (quan toca cal anar esbandint-los i que cardine el camp, que cal que els pares visquin també, tallem el cordó massa umbilical, recoi!) i n'han fet uns inútils, els han consentit, els han planxat camises i farcit pollastres i comprat els calçotets. No. Si és així no se'ls treuran mai de la mamella, que s'hi està molt bé. La persona ha de ser independent i ha de cuidar-se ella soleta, malgrat moltes possibles excuses. O sigui que la mare del del conte que plegui i que vingui amb mi amb l'escombra i a esquitxar granotes al rierol i el seu fill segurament posarà fesols crusos a la paella sense saber que cal posar-los en remull (com estarà sa mare, rient a cor què vols què desitges, que ja li tocaaaa)

(I dic tot això perquè tinc tres fills -com als contes clàssics, el germà gran, el mitjà i el petit i amb els temps que corren fot por si no s'espavilen, molta. No vull ser una mare lloca ni una mare passota, però. Però deixeu-me volar amb l'escombra i tenir el meu espaiiiiii)

Bon relat, senyor bonet. Un bonet relat.

Mots com 'nyerra' 'os bertran' o 'gallòfol'....un llenguatge inigualable.

Apa, ja he comentat un relat erradekú.

Mena i avui la lluna somriu i esberla el cel negre, que encara fot fred.

que no volen marxar de casa ni volen quedar-si tampoc...

Un bon retrat d'una joventut que ha deixat passar el temps sense gaires esforços.

I desprès què?

...qualsevol s'esforça!!! AI,,,ja li tocara ja... En hi han de personatges com el teu, cada cop menys però encara en queden...primer pensava que es tractaria d'un adolescent..
Anna

Un relat divertit i amb un ritme distès que el fa àgil en la seva lectura.
Una salutació cordial.

Gabriel M.

bé i m'encanta la paraula "gallòfol", feia temps que no la llegia i m'ha fet gràcia veure-la en el teu relat. Que per cert, m'ha vingutt una mandra després de llegir-lo!!

Saps? És un relat encantador. Molt ben narrat, amb molta gràcia i un lèxic que el fa més proper, més de casa. M'ha encantat!! M'ha semblat veure aquest dropo d'Antonio i la seva pobre mare. Una història molt possible però amb humor.

Materile

L'has clavat, amic Ramon.
Ara els xicons no volen anar-se'n de "casamare"... On van a estar millor?
L'Antoni és un cas una mica exagerat, però no massa, amb tot el que està passant... I el que se'ns ve damunt als propers mesos... On van a anar els nostres fills, que estiguen millor que a "casamare"? Jo pense que a cap lloc.
Una abraçada!
FRANCESC

Aquest Antoni sí que té un bon os a l'esquena com diem per aquí dalt L'Empordà. Tal com has retratat aquest personatge - que ja es pot ben dir que és tot un personatge- m'has fet riure, sobretot el final resulta hilarant. Ara bé, no es pot negar que resistir a casa un dropo com aquest és ben trist. Sembla que vegi darrera el cap de la pobra mare una coroooona de santa que ja voldria la mateixa verge de la Cinta.
Una abraçada que t'arribarà volant, amic Ramon, que ja es desperta la tramuntana per aquestes contrades del nord.
Mercè

El teu bon humor és inesgotable !
Tot i que intueixo el sentit , hi ha tres paraules que no coneixia : d'os bertran , nyerra i gallòfol.
En aquests temps tan conflictius que ens ha tocat viure , és una delícia llegir relats com aquest.
Una abraçada , amic Ramon.

el "Casamare", em sonava a restaurant de campanilles o a port esportiu de la reialesa. Fidel retrat d'un gandul crònic aquest que ens fas assaborir. També vull participar, però parlar de mandra m'enmandreix mooolt, i clar.
Sempre m'agrada llegir-te, una abraçada

a