Bonancenc

Un relat de: rnbonet
Si fa no fa, potser un clàssic més. Un clàssic que glose un fet del passat o del present.Si diguessem actuals, no caldrien semblants estranys, ni trets diferencials, o fins i tot diferents.

(Ara mateix, asserena't, mostra't encara que només siga hui, parsimoniós, flemàtic, pacient. I segueix amb la història!)

El cas curiós va ser el següent: els agents descobriren, pels detalls que els proporcionà un veí, el semblant i les faccions. Ho corroboraren amb un retrat robot de la fesomia detallada del subjecte; ho comprovaren a les imatges de les càmeres robot instal·lades.Sempre, un vult seré i dòcil.

Dissortadament, l'infractor ha rebut, hodiern, tot estritllat i bonancenc, la notícia: una multa de 100 euros per aparcar a zona prohibida.

Comentaris

  • Prou bé | 06-06-2021 | Valoració: 10

    Senzillesa del relat i riquesa del llenguatge. Magnífic. I com ja t'han dit altres comentaristes que bó és aprendre paraules noves d'algú que les empra tan bé! Gràcies!

  • Les paraules prohibides[Ofensiu]
    Homo insciens | 20-05-2021

    Ha!, ha!, ha! És allò de què quan et prohibeixen una cosa t'agafen totes les ganes de fer-la. Un relat molt divertit! I he après paraules noves! 

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357260 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!