"SERRA DE MARIOLA, TOTA FLORETES"

Un relat de: rnbonet




- Mire vosté, senyor; cavil·lejant, cavil·lejant, m'he dit "Tomaset, baixes al poble sense falta, t'acostes a la caserna i li expliques fil per randa al caporal l'assumpte". Que no hi ha dret, no; amb totes aquestes faules i mentires que impedeixen que els xiquets visiten les nostres muntanyes! Abans, sap? era un goig veure un grup d'escolars pel matí, xicalla feliç, rient, cridant, escodrinyant les plantes, aprenent-ne els noms, guiats pel regidor del ram, que en sap més que el Papa de Roma, no com eixos politicastres urbanites que confonen les garrofes amb les bajoques.
I vosté dirà, què em conta el piula aquest? De debò, ho conec de bona tinta, com ho saben els que viuen amb mi a la Mariola, carboners, pastors. Que sóc calciner, que tinc la barraca en pedra seca a cent passes del forn i una mula i que m’estic tot el dia barrinant la calcària i picant-la, i arreplegant la remulla que es deixen els forners i els amics llenyataires. Molt dur l'ofici, no crega, fins fer una fornada! Què no ha vist mai un forn de calç? El convide. Com creu vosté que emblanquinen les portalades de les cases vora mar? Però ara, senyor, tenen por. No sé qui ha escampat allò de la Quarantamaula; com l’oli, s’ha estés la brama per tota la comarca. Per mi que ha sigut el rector de la parròquia...Perquè l'han feta espantacriatures, només. Com passà amb el Moroti, la Tarasca i el Butoni, fa un fotimer d'anys. Que els temps es modernitzen, i els críos no són tan bledes com abans, collons! Perdone, vosté, per l'expressió. Cap adult la tem.
Què diu vosté? Per suposat. Amb permís, parlaré amb sordina, que les parets escolten... Per mi, senyor guàrdia, no és cap tràngol dir el que passa. Clar! Per això venia. La Quarantamaula existeix. Veritat? Res del que diuen. A veure, en confiança... De gata, res de res! Encara que de vegades t'arrapa l'esquena quan li arriba allò. Ella ha habilitat d'allò més bé una cova vora el barranc de Senilleres. I ix a passejar pel bosc... com sa mare la dugué al món. Té tot el dret ! I busca homes... Què no tenim necessitats? Què vol, que ens passe com a l'Ambròs, que va tòrcer el coll als vuitanta sense tastar pastisset? Vivint solitaris a muntanya, comprendrà vosté, no som cap santantoni de fusta o d'algeps! No som sacs de paciència i castedat! Amb la tasca dura que fem, de tant en tant, convé posar-la en calent. Vosté comprén, no? Tastar la carn, diguem-li, en sentit metafòric. Anima en la feina, en sentit real... I molt!
Com sucaríem nosaltres, els habitants quasi permanents de la muntanya, si no fos per ella, la Quarantamaula?

Comentaris

  • La quarantamaula[Ofensiu]
    Prou bé | 06-06-2021 | Valoració: 10

    Fantàstic relat de tan real! Tan bonic que fa de bon llegir! Que bé haver-te trobat! Mb molt d'agraïment!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

271 Relats

1589 Comentaris

332699 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!