L'armari

Ara t'escric no pas per comentar, que fa dies que no ho faig. Encara enyoro aquells anys de fecunditat creadora i, sobretot, els artífex d'aquell bell i espatarrant espectacle.
Ara t'escric per felicitar-te. Ho has deixat anar en convocar el Nano. PER MOLTS ANYS, doncs, amic Ramon!
I com a deferència em plau fer-te saber que el meu "cumple", com diuen els néts, es precisament d'aquí a dos dies. Sí, l'onze de setembre.
Ho deixo aquí. Una forta abraçada i cuida't que necessitem anar llegint i admirant les teves imatges, literàries i gràfiques.
Salut i rebolica.

Per enmegatzemar fulles, llibretes, notes, fotografíes, retalls de diaris i tot un allau de materies primes per a la creació... Anys enrrere havia pensat en canviar la professió del meu DNI per un digne "Artista", no em vaig atrevir mai a fer-ho.

M'ha agradat molt llegir-te!!



Vicent

Una història ben trobada i amb aquell pèl d’ironia que et caracteritza. Al DNI de molts de nosaltres no hi posa “poeta”, però hi podria posar. I si no hem intentat de comprar cap armari ha estat perquè amb les noves tecnologies ho tenim tot guardat en discos, més o menys durs, i en ordinadors més o menys capaços.
Tots -jo si més no- esperem que algun dia, quan el cor faci figa i el cervell no doni per gaire gran cosa més, alguna ànima caritativa faci un recull de tot el que hem escrit i, si pot, ho publiqui, que no es perdi sisplau. De totes maneres arreplego la idea del armari, una bona solució per facilitar-li una mica les coses. Gràcies pel consell.
Au, salut i rebolica, amic Ramon.

Potser haurem de donar un nou sentit a l'expressió "sortir de l'armari".

Per sort RC ens permet sortir de l'armari sense complicacions.

Ara al DNI ja no consta l'entrada "professió". Si encara constés, també m'agradaria que digués "poeta".