Àngels

que ja han perdut l'immaculat cor eteri, i s'han transformat en líders sagnants, en profetes del desastre. Em fan gran impacte, m'ha commogut. Com t'he dit altres vegades, tens un estil molt particular.

Sobre el què em comentes a un comentari a Retalls- que t'agraeixo- doncs, sí, tenia una altra "vida" aquí a RC, amb molts relats i poemes, tants que quedaven allà als estimballs de la terra plana, i vaig decidir treure-ho tot i tornar a començar. Tenia mooolts poemets, ara no sé com va però escric més en prosa. Aquí a RC penjo coses curtes, que es llegeixen millor.
Bueno, molts petons

a

d'angels n'hi ha massa pocs i són massa bons !

gràcies a tu per compartir, fins la propera !
joan

Feia temps que no havia sentit una expressió tan colpidora. De fet, els que escrivim, parim les nostres obres de vegades amb dolor. Però suposo que no és aquest el missatge. L'àngel bru, amb sang a les ales ja no pot més. Porta molt camí a les ales i està cansat, potser decebut?
L'arcàngel amb l'espasa flamígera ens du el missatge de que hem de ser nosaltres qui hem de salvar la terra, amb el nostre esforç, amb la nostra il·lusió i amb el nostre patiment. És aquesta la idea?

M'ha encantat el teu poema. Es parla tan poc dels àngels...

Una magnífica manera de parlar de la vida, de parlar de la dura vida que ens envolta, amb cara angelical pero esquena ensangonada. Tenim la paraula per a utilitzar-la. Ho fas amb elegància, força i sacseig. M'has deixat una mica sobtat. això és bo. Una abraçada.

Aleix

S'ha caigut la fotografia del seu lloc!!!
Dura visió poètica de la realitat. Aquest no puc per menys que emportar-me´l a preferits. No em donis les gracies segueixo a qui m'agrada llegir. I a sobre vens i em comentes.Que més vull?
Darrerament has pujat el llistó, o soc jo que no m'havia adonat e la teva qualitat? Ara donc una volta pels teus escrits.
Anna

Tot llegint ell poema m’han vingut a l’esment les imatges , dures i tristes. L’abatiment I el dolor , la resignació , l’acceptació colpidora d’una vida en la que fins i tot els nostres Àngels pateixen per la impotència d’una situació que sembla no tenir sortida.

M’ha agradat l’angle des del que projectes el tema. El poema flueix i, encara que fa mal al cor, és bonic de llegir.
Ens representes una escena molt subjectiva i realista alhora.

Una càlida abraçada
Núria

una mica, potser. El que no es pot negar és que utilitzes unes imatges amb molta força. I més que un missatge, els dos poemes transmeten una sensació dramàtica de serietat, tristesa i resignació bíbliques. M'ha agradat. Felicitats.