Àngel de la guarda, dolça companyia... [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
En el mòbil tenia una aplicació d’IA que, a mesura que donava consells a l’usuari i els contrastava amb els resultats obtinguts, completava l’aprenentatge i esdevenia cada cop més intel·ligent. La seva expertesa se centrava en preservar la salut de l’usuari, recomanant-li cada dia l’exercici físic adient, el que havia de menjar, els programes de televisió que convenia veure per tal de conservar el bon humor, anar-se’n al llit d’hora i dormir com un angelet, etc. Per exemple, quan anava a dinar —dinava en un restaurant baratet— només havia de fotografiar el menú i de seguida l’aplicació li deia quines opcions de primer plat, segon plat i postres li anirien millor, li aconsellava quant de pa podia tastar, si procedia o no prendre’s un gotet de vi, si podia tornar a casa directament o era preferible que donés una volteta perquè el menjar anés avall...

Cal tenir present que els consells no eren sempre els mateixos, perquè depenien de com havia dormit, si havia o no anat de ventre, què i a quina hora havia esmorçat, de les constants vitals del moment, de les mitjanes dels últims vint-i-vuit dies i dels resultats de l’última analítica de sang i d’orina. Per això aquell dia, amb la tensió arterial un pèl alta, el va estranyar que el conseller electrònic li recomanés fabada asturiana, escalopa de vedella amb patates, pa i vi sense mesura, i tortada de Santiago. Però el més desconcertant va ser que l’ordenés posar-se a fer fúting només sortir del restaurant, fins a nova ordre. Efectivament, no va aguantar ni cinc minuts: va caure, exànime, quan havia corregut tres illes de cases.

Final A:
El conseller electrònic habia deduït, a partir de determinats símptomes del seu protegit, que estaba covant un càncer de pàncrees. Així que, sabedor que també patia cardiopaties coronàries, decidí estalviar-li un calvari provocant-li un infart.

Final B:
El conseller electrònic, a força d’elevar el nivell d’intel·ligència, havia abraçat la fe catòlica. Sabedor que el seu protegit s’havia confessat aquell matí i estava en gràcia de Déu, decidí enviar-lo al Pare Etern abans que tornés a pecar.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLX (tema: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL), fora de concurs, té dos finals alternatius i consta de 350 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer