Ancora io (Melorepte21)

...I s'ha escolat dins dels ulls
La teva presència mentre encara
Llepava les darreres ferides
De la batalla perduda, del combat
Contra la vida, i t'he trobat, llum
Clara, tendra quietud, on el riu
Semblava desaparèixer
Enmig de la tenebra de l'infinit,
I he mossegat amb força
La meva carn per assegurar-me
De no somniar despert,
I he sentit el dolor, satisfet
De veure les dents marcades,
La sang quasi brollant de les marques,
I he volgut abordar-te com qui
Aboca tot el seu cos per la balustrada
De l'abisme més profund per a divisar
El seu fons, explorar-lo i trobar-hi la perla perfecta
De la teva mirada, la gota de pluja
Que forma el desig per besar-te,
I he desat la por i el silenci
I la mudesa i he vestit les robes
De la valentia per apropar-me
Al teu cos, l'inici de poder estimar-te...