Cercador
Ancora io (Melorepte21)
Un relat de: deòmises...I s'ha escolat dins dels ulls
La teva presència mentre encara
Llepava les darreres ferides
De la batalla perduda, del combat
Contra la vida, i t'he trobat, llum
Clara, tendra quietud, on el riu
Semblava desaparèixer
Enmig de la tenebra de l'infinit,
I he mossegat amb força
La meva carn per assegurar-me
De no somniar despert,
I he sentit el dolor, satisfet
De veure les dents marcades,
La sang quasi brollant de les marques,
I he volgut abordar-te com qui
Aboca tot el seu cos per la balustrada
De l'abisme més profund per a divisar
El seu fons, explorar-lo i trobar-hi la perla perfecta
De la teva mirada, la gota de pluja
Que forma el desig per besar-te,
I he desat la por i el silenci
I la mudesa i he vestit les robes
De la valentia per apropar-me
Al teu cos, l'inici de poder estimar-te...
Comentaris
-
felicitats *_*!!!!!![Ofensiu]mjesus | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
No sé que dir[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 28-07-2008 | Valoració: 10
l'he llegit d'una tirada, i sols sé dir-te que m'ha captivat.
Feia dies que no venia a veure't, i veig que segueixes dominant els diferents nivells de la poesia de la que n'ets un mestre, i com és preceptiu, no ens deixes de sorpredre, ja que ens mostres que tu mateix aprens, vas creixent i et fas més gran.
M'ha agradt, sincerament...
vaig a llegir-lo un altre cop.
Una abraçada Lluís.
Ferran
Valoració mitja: 7
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978