Amor en cistella

AMOR EN CISTELLA,


El supermercat organitzava la rifa d'una cistella per Nadal. Va ser l'Enric qui, estant a la caixa, li va donar a l'Anna, per haver superat la seua compra els huitanta euros, una tira amb els deu números. A ell li agradava la xica i li encantaria poder fer que el premi fora per a ella. Havia sentit dir coses. Li anava al darrere, però l'Anna semblava no voler donar-se per assabentada. Va pensar que si ella s'enduia el premi, en l'acte que es faria on ell, com a treballador més jove de l'empresa, li corresponia entregar-la, podria donar-li el bes de felicitació i, tal vegada, xiuxiuejar-li a l'oït alguna cosa que li fera creure que, sense ell, el miracle no s'hauria produït; que s'havia esforçat perquè volia demostrar-li quant li abelliria eixir amb ella, i que seria l'home més feliç del món si li diguera que sí.
Enguany, però, per a evitar les suspicàcies d'altres anys, el gerent de l'empresa va dir als empleats que, en cas de no haver-hi suggeriments millors, el premi coincidiria amb els quatre últims números de la grossa de Nadal. L'Enric, encara que en realitat desconeixia com era la possibilitat d'enganyifa que circulava, pensà que per si de cas hi havia alguna oportunitat, millor deixar-ho com estava. Tanmateix, no gosà dir res.
Arribat el dia, l'Enric va veure esbalaït que era l'Anna qui s'alçava de la cadira cap a l'escenari amb la seua tira de rifa a la mà. Ella va somriure en mirar-lo, o això almenys li va semblar a ell, perquè veritablement l'Anna somreia a tot el món. Quan després d'agafar la cistella de l'adornada taula per a fer l'entrega, li pegà el bes de felicitació, l'Anna li donà les gràcies per haver-li portat la sort. «En tic més, de sort, per a tu, si la vols prendre», va ser l'única cosa que aconseguí dir. «Et dec una convidada, peladilla», respongué ella enmig de l'emoció del moment.
Després va ser quan l'Enric li digué al gerent que el sistema triat enguany per a decidir el número guanyador havia estat una molt bona idea.


Pseudònim:
Dora Edmon