Cercador
ametlles al ventre
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Recordes aquella primavera?
La teva primera primavera en flor:
el brunzit d'insectes en zel
sotjats per l'estol d'ocells migratoris
i els arbres enamorats del cel
que tenyien la brisa d'aromes.
Ell posava ametlles al teu ventre ences
i almiscle als teus cabells rebels i lliures,
i tu t'entregaves sencera a l'esclat de plaer
amb tantes ganes de viure...
Recordes aquella primavera?
La teva primera primavera en flor:
les ametlles al teu ventre
sota els arbres florits
canviaven de color a l'albada
quan ell et descordava el vestit
i nuava petites flors silvestres
que queien del teu coll sobre el seu pit
(recordes com eclipsaves la llum sobre el seu cos amb un vaive repetit?)
Aquella primavera vas tenir tots els estius marcats a la pell.
Comentaris
-
m´han recomanat aquest poema.....[Ofensiu]Densito | 12-08-2007 | Valoració: 10
i dono gracies. Realment saps dibuixa amb els teus versos. Cada mot es una porta a l´imaginacio....
precios
Desnito -
Imatges precioses.[Ofensiu]Jofre | 15-11-2005 | Valoració: 10
Quetzcoatl,
un poema molt dolç amb conjunció amb l'esclat de la primavera.
Els curiosos de mena ens fem preguntes de les quals sovint ja sabem la resposta. Però recordar moments tan bells com els que descrius i brodes amb tant de tacte, és lloable.
El títol ja és molt suggerent.
Al final ja beses la pell i detures el temps.
Records fascinants explicants amb molta tendresa.
Una abraçada Quetzcoatl!
Fixa't com ha canviat la teva poesia en només 6 mesos. Segueixes enamorant el cel i reinterpretant tot el que t'envolta!
Fantàstic.
:-)
I ja ho diu el refrany:
El secret de l'ametller, que ningú havia de saber, i tothom el va saber.
El secret de l'ametlló, jo el puc saber i tu no! -
...[Ofensiu]Mon Pons | 19-07-2005 | Valoració: 10
El vers: "Recordes la teva primera primavera en flor" és delatora, és com dir : "La primera vegada..."
El simbolisme fàl·lic és evident i queda matisat en aquest poema de lectura plàcida, tranquil·la, sensual... de potència creadora.
Hi han llegendes que parlen de l'ametller, i que es remunten directament fins a Zeus (déu de la llum, del cel serè i del llamp...), i que el seu fruit, l'ametlla, pot fecundar a una verge; en les tradicions jueves, l'ametlla penetra en la ciutat misteriosa de la Llum, la qual és una estança d'immortalitat. En canvi, en les tradicions orientals, l'ametlla simbolitza el "secret" (el secret és un tresor) que viu a l'ombra i que convé descobrir...
Una abraçada immensa!
-
Abans d'anar a dormir.[Ofensiu]David Gómez Simó | 19-07-2005 | Valoració: 10
El rellotge marca les 01:45 de la matinada. Ja es hora d'anar a dormir i què millor per fer-ho que un bell poema?.
Deixarè arrivar la son mentre escolto la remor de les ametlles al ventre.
Bona nit. -
Ei Quetz!![Ofensiu]Ze Pequeño | 07-07-2005 | Valoració: 10
Deus estar de vacances, eh? quina sort, jo no :-( snif snif!
A mida que llegia aquest poema, anava sentint com les paraules lentament m'acaronaven la pell. Amb molta suavitat, amb molta sensualitat.
I he quedat marcada per sempre.
Un barret per vos i una abraçada!
Salz.
-
Sensualitat ran de pell...[Ofensiu]Maragda | 29-05-2005 | Valoració: 10
Ametlles al ventre... el títol sol ja suggereix aquell pessigolleig sensual que ens envaeix quan sentim una immensa atracció per algú.
I llegint els versos del poema et vas enjoncant en un laberint d'imatges plenes de vida i colors llampants, abrusades... Saps com contagiar els sentiments, les percepcions, que descrius amb paraules que atresoren l'encís de la teva experiència.
Trobo particularment remarcable la darrera frase:"Aquella primavera vas tenir tots els estius marcats a la pell." És tan intensa i contundent!
M'ha fascinat de veritat conèixer el teu art i en gaudeixo moltissim!
Gràcies i una abraçada! -
uauau!!!![Ofensiu]Capdelin | 18-05-2005 | Valoració: 10
oooooh!
"ametlles al ventre"...
explossió de sensualitat elegantment dibuixada i recoberta de primavera...
revius els records com si passessin ara i fossin vivència d'instants embalsamats en el temps...
jo també m'he quedat fòssil en àmbar pres en els teus poemes!
ptonets i una abraçada!!! -
m..[Ofensiu]Aqueixa de Justsuquines | 17-05-2005 | Valoració: 10
Encara en queda algun de dret de pèl...
Buff... T'he espitjat per 1 comentari i ja no he pogut ressistir xafardejar sanament la teva biografia... Llavors tot ha estat inèrcia...
M'encanta. ToT. Demà al matí, sense aixecar-me del llit em miraré el ventre.
-> Tota una nit de primavera somniada.
-
esclats primaverals[Ofensiu]Gica Casamare | 17-05-2005 | Valoració: 10
Cada paraula és una flor que s'obre a la primavera, explosions de vida dins el poema.
M'ha encantat, tot i que ja saps què en penso de la poesia...
Valoració mitja: 10
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161659 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com