Alea Iacta Est

ALEA IACTA EST

Heu tret mai un 13 llençant dos daus de sis cares? Un repte tal és el que va haver d’afrontar el déu Júpiter en una partida contra Sandra, la reina dels centaures zebra.
Tot va succeir una nit de primavera en què Júpiter havia invitat Sandra al Panteó. Llegeixis invitar en la seva accepció de sol·licitar imperativament; el déu suprem no acceptava un no per resposta.
Van sopar i van beure vi ad nauseam. Fins aquí, tot correcte. Però Zeus volia culminar la vetllada copulant amb Sandra. El desig no era correspost. Temorosa de la fúria divina que podia desencadenar una negativa, Sandra va plantejar el giny següent:
-Si vols prendre’m, oh Júpiter, hauràs de vèncer-me en una partida de daus.
Júpiter va posar-hi els daus; Sandra, les regles: calia llençar, alhora, dos daus de sis cares cadascun. Si Júpiter era capaç de superar la puntuació de Sandra, s’unirien carnalment. Si no, no.
Des de la seva posició privilegiada, a Júpiter se li escapaven ben poques coses. Una d’elles, però, era el poder que emana de les ratlles dels centaures zebra: poden controlar la trajectòria dels daus. Sandra va tirar: va treure un 12.
Júpiter, amb cara de circumstàncies, va restar immòbil durant una estona. De sobte, però, va esbossar una rialla. Va llançar els daus, i abans que caiguessin a terra va fer caure un llamp al bell mig d’una de les cares d’un dels cubs: va treure un 13.
Sandra, enfurismada, va cridar als quatre vents que Júpiter havia fet trampa. El déu va ofegar el crit de la reina agafant-la pel coll, i la va violar sense miraments.
D’una tal deshonrança va néixer Fortuna, deessa de la sort. I, per més que s’hi esforçava, la flamant deessa era incapaç de ser mínimament justa o equitativa: els seus actes eren sempre favorables als poderosos, i abusius amb els més humils; tal com havia sigut la seva concepció. És per això que va decidir tapar-se els ulls: per deixar de contemplar les desgràcies que causava el seu esdevenir.


Pseudònim:
Pan