Cercador
alat i nu a l'albada
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Bé, a voltes passa que teranyines de pols ens atrapen dins un pou sec: emboirant-nos la mirada.
Però llavors una brisa fresca entra per una finestra inventada, que algú obre sense saber trobar-la, i et despulla de roba i dubtes; l'esguard clar.
Com la vegada en que, sense deixar de mirar-me, vas retrobar el caliu d'entre les meves mans; vas sembrar l'humitat entre les meves cames; vas acariciar les arestes de la meva amargura, adormint-la amb la tendresa dels teus petons i ulls diàfans.
Gràcies. Per donar-me la mà i treure'm d'aquesta tardor d'angoixes; i gràcies, també, per regalar-me la primavera del teu cos: alat i nu a l'albada.
Comentaris
-
mmmh[Ofensiu]annabella pampallugues | 16-10-2005
em captiven les teues paraules. Dius tant amb tan poc!! I a mi em deixes sense mots per elogiar-te... però val la pena. Vaig a contiuar llegint-te,
besets
annabella pampallugues -
Densitat poètica[Ofensiu]brumari | 12-10-2005
En aquest curt relat he comptat deu imatges -potser n'hi ha més- magnífiques i sorprenents, com totes les teves.
Una torbadora densitat poètica.
Petons
-
Unit, a l'Albada[Ofensiu]Jofre | 10-10-2005 | Valoració: 10
Afortunat siguis quan l'esguard clar de l'Albada, acaricia les arestes de l'amargura (les del protagonista del relat).
Molt explícit i molt tendre (dolç, amb tacte).
El teu secret: amorosir les frases (no desitges mirades emboirades).
Com? Llevar les tardors i acceptar el cos de la primavera.
La humitat sembrada sempre retroba el caliu volgut, Quetzo; i tu ho saps.
Salutacions.
Estima amb goig aquests ulls diàfans!
(només un quart de fotografia?)
: - )
Banys d'Arles, Catalunya.
-
aquesta poesia...[Ofensiu]Capdelin | 10-10-2005 | Valoració: 10
en prosa, nua i alada m'omple de plaer... cada frase està plena, res hi falta, res hi sobra... barreja màgica d'erotisme i sensacions que només tu saps escriure amb el teu estil nu i superespecial...
bé, he quedat tant pres de la teva foto que he tornat aLS TEUS ESCRITS PER TORNAR-LA A VEURE UNA ALTRA VEGADA...
un petó nu i alat... -
Ara si![Ofensiu]xesco | 08-10-2005
Ara si que he llegit el relat i te'n puc fer un comentari.
Segueixo pensant que ets una molt bona escriptora (o descriptora) de sensacions i sentiments. Si t'he de ser sincer, però, el tema de l'amor no m'atrau gaire.
Com que no vull acabar el comentari amb aquesta puntualització que pot semblar negativa, aprofitaré per donar-te l'enhorabona. Fa segles que et mantens a dalt de tot del pòdium de RC! -
palíndrom!!!![Ofensiu]xesco | 07-10-2005
Ostres, ostres Quetzoatl, ara no em puc llegir el text i fer-te'n un comentari perquè tinc pressa, però un palindromaníac com jo no podia passar sense donar-te les gràcies per aquest títol tan llaminer. Si em permets l'allargaré:
Alat i nu. A l'albada, bla, l'au ni tala.
o
Alat i nu, a l'albada, bla, la "uni" tala.
Espavila't amb el significat!
No tinc vergonya, fa temps que no et llegeixo. D'aquest cap de setmana no passa!
Ps: no sé si ho has vist, però t'he dedicat el Nanorelat T.
Ens llegim! -
Meravelles...[Ofensiu]rnbonet | 07-10-2005 | Valoració: 10
...amb el teu llenguatge: suau, fresc, encadenant idees i mots com els granets d'una deliciosa i deleitosa magrana...
Com sempre,,,, salut i rebolica! -
Captivadora.[Ofensiu]David Gómez Simó | 05-10-2005
Llegir les teves paraules de nit, quant el silenci ronda per la casa i a fora els grills xerriquen la seva cançó em predisposa a somniar tendres caricies.
(Per cert, m'agrada el quadre, té molt de tu: lluna creixent, serps alades al cap i el blau del mar a la pell). -
Si, Q.[Ofensiu]Chen Ruestes | 04-10-2005 | Valoració: 10
Aquesta tardor, que a alguns de nosaltres s'ens fa dura de portar, de vegades el regal mes petit, es l'alegria mes gran.
-
...[Ofensiu]instants | 03-10-2005
Sedueixes amb la mirada, sedueixes amb el teu pas, sedueixes amb les paraules, tendresa necessària per apavaigar les flames del teu ser i, potser, tornar a respirar. Respira ben amunt on els nuvols sian companys de viatge, on el sol t' evapori les llàgrimes que rodolen galta avall amb la seva llum i la lluna t'acaricii el desig de veure't nua.
Una abraçadota, sempre .
PAu -
Encantada![Ofensiu]Queca | 03-10-2005
D'haver-te trobat, d'haver-te llegit, d'haver-te comentat!
Trobar-te a la persona que estimes així, alat i nu a l'albada és.... uf! Màgic!
L'enhorabona, i mil i una gràcies!
Petons!! -
El procés[Ofensiu]SenyorTu | 03-10-2005
Primer s'entenen les teves paraules i els meus ulls. En resulta un acte grat i breu. Vull més. Hi torno, ara mano jo. En resulta un acte més allargassat, sentint la bellesa i el plaer que se'n deriva. També llegeixo els comentaris i penso que vull afegir el meu. Em poso a cercar uns adjectius qualificatius que et puguin agradar, perquè m'agrades, però una paraula els hi barra el pas: Màgia.
-
obre sense saber trobar-la[Ofensiu]neret | 02-10-2005
m'ha agradat això de la finestra inventada que algú obre sense saber trobar-la, trobo que és una imatge molt bonica. Bé en general les imatges que evoques sempre són delicades i boniques... la primavera del seu cos i la teva tardor... Ha sortit un relat curt però intens (una cosa si: és la humitat, no l'humitat)
per cert, àngels sobre el mar, cossos alats... darrerament estàs molt angelical! :-)
-
Meravellós[Ofensiu]Carme Cabús | 02-10-2005 | Valoració: 10
Meravellós, quetzcoatl, el teu relat. Ets una deessa de les paraules, de la pura exquisitesa, de l'alquímia.
És un plaer total llegir-te i poder aprendre de tu.
Una abraçadassa,
Carme -
Belles imatges, profundes sensacions![Ofensiu]ROSASP | 01-10-2005
Quan les carícies poden arribar a les arestes de l'amargura i esborrar la boirina dels ulls, tots els sentits del cos esclaten en llums de colors.
Arribar al cos, al cor i l'ànima en una entrega total és com formar part de l'infinit...
El títol és sensual, virginal i tendre. Quina barreja més encisadora.
Petonets!
Valoració mitja: 10
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161491 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com