Cercador
Al temps
Un relat de: deòmises- Compartir:
Tu que em detures amb impostures
I que m'amagues pel què diran,
Digues, per què he d'esdevenir amant
Del fel amarg que pertot supures?
Tu que em deteriores la vida,
Que hivernes en els meus ulls de gel,
Digues, amb què s'amida l'anhel
Si l'anhel que se sent no té mida?
No m'és permès del cel ni l'eixida
Per ser rebel, i ni el menys fidel
Dels àngels vol creure'm cap mentida.
No tindré guanys per quan sigui gran
Ni el cor estable, sols aventures.
I, malgrat tot, segueixo endavant.
Comentaris
-
Pensa com estaves... ara farà un any[Ofensiu]llamp! | 28-02-2009 | Valoració: 10
Dilluns serà 01-03-2009. Ara fa un any escrivies i publicaves cada dia a un ritme frenètic. Sumant no només poemes si no destresa i coneixements. Cada dia més crear i crear per afartar-se de publicar i rebre bones i males crítiques. Sento molt el que et passa amb evaave o com se digui. Per aquest motiu he decidit fer-te uns quants comentaris amb deus per fer-te pujar la nota, i, si puc, l'autoestima. Deixa aquesta evaave al marge, és una MALA PUTA que es mereix la indiferència total. Espero que no em llegeixi.
Bé, no sé quanta estona mantindré el tipus, jo et dic que et faré entre 30 i 40 comentaris amb deus, ho intentaré si més no. Encara que no me'ls llegeixi, sé que en ells hi ha matèria per llegir i per poetitzar.
Ens les veiem!
(les intervencions al Fòrum, és clar!Què et pensaves?) JUAS! -
...[Ofensiu]Clar de lluna | 17-03-2008
...sempre cal seguir endavant!
No entenc de poesia, però n'acabo de llegir unes quantes teves i m'han agradat molt. Pels comentaris que et fan i la valoració que tens, destacat als més valorats, es pot dir que ets un gran poeta! Moltes felicitats i com no, ENDAVANT!
Una abraçada! -
aventurar-se[Ofensiu]franz appa | 02-03-2008
Em puc aventurar, endinsant-me en els versos que no sé si amaguen veritats o només mentides, d'aquestes que els angelets fidels no es creuen.
Diguem, doncs, que et lamentes de l'amor esporàdic i sense un futur estable, que li retreus a l'amant la seva impostura, i et planys de la teva pròpia incapacitat per generar un vincle permanent dins del teu cor.
I això no obsta per seguir endavant. No sabem si esperançat o escèptic, lleuger d'equipatge, amb un cor que no coneix guanys.
Una salutació,
franz
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307334 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978