Adoctrinament? (1)

Crec que la insinuació que l'escola catalana adoctrina els estudiants en el menyspreu de tot allò que és espanyol i, en definitiva, en l'odi a Espanya, difonent versions esbiaixades de la història (o, directament, falsedats) en la consecució d'aquests objectius, sols és l'inici d'una campanya que anirà a més per part del nacionalisme espanyol més unitarista. I no estic segur que de nacionalisme espanyol n'hi hagi d'una altra mena, per bé que alguns invoquin fórmules com "nació de nacions" o "estat plurinacional" que, si algun dia s'omplissin realment de contingut, desfermarien un altre cop la vindicació del "cafè per a tothom" (LOAPA, 1982) per tal de restaurar la igualtat de tots els ciutadans espanyols, suposadament conculcada per la concessió de "privilegis" a determinats territoris.

L'objecte d'aquest relat per entregues no és tant l'inevitable biaix ideològic que cada docent pugui donar al seu discurs, conscientment o no, com l'adoctrinament desacomplexat, explícit i programat des d'un poder que no sols fixa els temaris sinó el seu contingut, prenent com a exemple un llibre de text orientat a infants entre 6 i 8 anys, vigent durant la segona dècada del règim franquista. Aquesta referència ens permetria d'establir comparacions amb l'adoctrinament actual, força més subliminar, i valorar quines comunitats autònomes estan en condicions de llançar la primera pedra: si les regides pel mateix partit que detenta el poder central de l'Estat o les regides per partits o coalicions de l'oposició, però això ja excedeix les meves possibilitats i deixo aquesta tasca en suspens, per a qui vulgui abordar-la. Com que el material utilitzat és una Història d'Espanya (l'anomenada Història Sagrada era una altra història, valgui la redundància), prescindiré del vessant religiós de l'adoctrinament per centrar-me en el polític, tot admetent que la frontera no sempre és precisa (cal no oblidar que la jerarquia catòlica va proclamar en 1936 que la insurrecció militar contra la República legalment constituïda era una Creuada).

La meva circumstància familiar (o, més ben dit, no-familiar) em priva de tenir un coneixement de primera mà de les nocions d'història que s'imparteixen actualment en educació primària, classificades per abast geogràfic i temporal. Més aviat sembla que el seu pes acadèmic és escàs si el comparem amb el sistema educatiu vigent seixanta-cinc anys enrere, i nul si ens centrem en el cicle inicial (de 6 a 8 anys). Tot i assumir que en aquest estadi el relat històric no pot prendre massa volada quant a nivell d'abstracció i que és gairebé obligat exemplificar la dinàmica social en individus concrets i anècdotes fàcilment comprensibles, m'interessava particularment per dues raons:
1) Per edat i per ser el seu primer contacte amb l'escola, els subjectes d'aquest cicle són els infants més vulnerables a qualsevol tipus de manipulació.
2) No fa massa que vaig trobar fortuïtament a casa una joia: el primer text d'història que va caure en les meves mans; devia ser en el primer o segon any d'escolarització en el Col·legi Sagrat Cor dels Germans Maristes de Sants, a Barcelona. Corrien els anys 1953 a 1955.

Situem-nos: primers anys de la guerra freda; Guerra de Corea; el règim franquista ha amollat gran part dels signes externs que l'alineaven ideològicament amb la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi. Pel seu anticomunisme, començava a ser tolerat per les democràcies europees, malgrat haver quedat al marge del Pla Marshall, i a ser considerat útil pels Estats Units (bases militars en 1953), cosa que va facilitar l'acceptació de la comunitat internacional (ingrés a l'ONU en 1955).

La publicació és un quadern de 32 pàgines amb coberta de paper d'estrassa gris: en la anterior, el títol CARTILLA MODERNA DE HISTORIA DE ESPAÑA a dalt i EDITORIAL LUIS VIVES, S. A. a baix; en la posterior, un motiu circular centrat, amb el lema LAS CARTILLAS MODERNAS DE EDELVIVES SON DELICIA DE LOS NIÑOS. En trobareu nombroses imatges picant sobre aquest enllaç. I, ara que l'he vista entre altres publicacions de l'època, no m'estaré de confessar que em sap greu haver perdut un quadern de la mateixa col·lecció que es deia CARTILLA MODERNA DE URBANIDAD i que, obert per qualsevol lloc, presentava un context determinat amb el mateix nombre de vinyetes a la pàgina parell (esquerra) que a la senar (dreta): en la primera es mostrava el comportament d'un nen ben educat en diverses situacions d'aquell context, i en la segona el pervers comportament d'un nen mal educat. Les contraposicions entre unes i altres ja resultaven un pèl ràncies i exagerades en els anys cinquanta del segle XX, o sigui que vistes avui serien delirants, però les il·lustracions del dibuixant Ricard Opisso eren immillorables.

El NIHIL OBSTAT de la censura és de 1949 i l'edició de 1952. Com m'ho podria muntar per traslladar-vos tota la infàmia que traspuen aquestes pàgines? Si em limités a transcriure-les íntegrament (i en espanyol, perquè crec que traduir-les seria un error) no tendria sentit fer-ho des de Relats en Català. Així que proposo un pla: anar seguint les 20 lliçons que, organitzades en paràgrafs numerats (fins a un total de 117), conformen l'obra, però només reproduint textualment els paràgrafs on es concentren les descripcions més discutibles i doctrinàries. La resta la comentaré en català, com de passada i just per donar una mínima continuïtat al relat, tot procurant que l'extensió de les diverses entregues sigui el més homogènia possible.