Absències

Vull escriure un comentari i no trobo paraules X d'escriure el que he sentit en llegir el poema. L'alegria de llegir un escrit, tan ben escrit, tan explícit en la seva subtilesa...sentiments a flor de pell i pensaments que semblen somnis...i segur que actors ens deu haver inspirat coses diferents al nostre més recòndit interior... Amb total cordialitat

M''agrada com jugues amb els paraules en els poemes...

Veig, Atlantis, que a tu també se't "cola" de meravella la poesia, i deu ser perquè totes dues l'estimem. Felicitats!

brins

Quins vers més bonic, ben rimat i expressiu. M'agrada, i si, pots aprofitar els sinòmins del meu relat "mpertèrrit" quan vulguis. Segur que te'n sortirà un poema preciós.

Hola, bona vesprada Atlantis, un poema ple d'elegància, de sentiments i d'allunyaments. M'ha agradat molt com la descrius amb moltes paraules que són refinaments.
Salutacions i a reveure...

Preciosa, el trànsit i la transició de la vida, coses que es queden i d'altres que marxen. M'agrada la teva elegància quan escrius poesia,
Fins aviat,
Neus

Ho planto aquí perquè allà no es notifica. Després d'haver-ho fet malament.
I tampoc cal atapeir el forum amb entrades que la resta de relators no saben d'on venen.


Sou la veu d'un continent
amagat en la història
i vostres mots són el vent
que aviva la memòria

Que la deessa fortuna
ens aixeca i ens ensorra
talment com ho fa la lluna
amb el mar quan l'amorra
és veritat oportuna
que sovint no ens ve de gust
però no vol dir que la lluna
faci aquest món més injust

Persistiu en vostre intent
de musicar el pensament
és segur que una cançó
farà aquest món molt millor.

Tinc un amic que és especialista en escriure sonets i sextines. La musicalitat d’aquest poema em recorda la sextina, fent notar el meu desconeixement teòric en aquest camp. Però la musicalitat que desprèn encomana al lector, fent-lo anar com un pèndol del present al passat, del record a l’absència. Una forta abraçada.

Aleix

Vigorós exercici de presències que m'empeny a fer-ne una sumarització

Es tomba la casa en els somnis
i el trànsit la deixa ben morta,
dins somnis de deixa que casa
amb trànsit de morta a la tomba
Serà casa de morta en somnis
o trànsit que tomba la deixa?
Es casa la morta i la deixa
amb somnis del trànsit a tomba.

Una poesia bonica, llarga, com era normal abans de l'èxit dels epigrames i madrigals, de la brevetat en la poesia.
Sorprèn la repetició de dues paraules: "trànsit" i "deixa", de significat antagònic. Potser és això el que vol transmetre aquesta repetició: les coses passen (trànsit), però sempre en queda el record (deixa)