A cada albada

I recently found many useful information in your website especially this blog page. Among the lots of comments on your articles. Thanks for sharing.
digitizing services for embroidery

Jo no sé pas si vosaltres... Però, jo em sento, després de llegir aquest bellíssim poema, talment com si m'haguessin fet un retrat del que experimento, cada trenc d'alba, quan em llevo. Un poema no només ben en sonorització, sinó també en significança. Salut, Nil.

Quanta saviesa, en aquest relat tan preciós i amb una sensibilitat extrema que és meravellós llegir-ho. Té molta qualitat i "a cada albada", doncs gaudesc amb els seus versos.
Una abraçada dolça...
Perla de Vellut

-Ja em diràs alguna cosa...
en la meua pàgina...

Un poema amarg i deliciós al mateix temps. Amarg pel contingut, per l'angoixa de viure una existència irreal i aliena a la pròpia persona. Deliciós per la quantitat de belles metàfores que omplen aquest espai on mostres tot el teu talent.

Ets un gran poeta, ho saps, no?
Una abraçada

El fet, Joan, és que sempre hi ha coses bones i dolentes, però si tot el món mirés a l'abisme tothom s'adonaria del que representa la gravetat dels fets que sovint ignorem, d'això va el relat.

Ah, i, a veure si t'hi animes, a RC. I, evidentment, també una abraçada forta per a tu!


Sergi : )

S'hi respira bondat humana i d'altri, en aquest bell poema. És com si dins un cercle haguéssis emmarcat un tapís.


Sergi : )

quan un escriu amb aquesta sinceritat grans detalls personals, és hora de fer una aturada, seure i gaudir. que difícil és expressar aquestes sensacions! Però no hi ha res com un bon llapis per escriure i els bons mestres, com tu, segur que utilitzen el llapis precís. Un gran plaer llegir-te de nou, Joan.

Aleix

Hola. M'ha agradat molt el poema, que conté imatges de gran bellesa. El veig com una recerca d'allò més humà, incontaminat, intim, autèntic, en contraposició a allò més superficial i intrascendent que sempre pugna per envolcallar-nos i apagar-mos una existència que tendeix a la llum, a cercar sempre un espai per a ser nosaltres, malgrat el malson més o menys qüotidia. La fusta empresonada dins del vernís...trobe que tenim alguna cosa d'eixa fusta o molt, segons la pressió, i també la llàgrima que llisca. Reitere la bellesa de les imatges i em quede en eixa valentia que suposa poder desconectar, cada dia. Gràcies també per comentar-me. Jo intente espressar-me, i t'ho dic amb humilitat. Encara estic molt lluny, però ho intente, he d'intentar-ho.

Com m'garden els teus versos
Montse

A vegades, o sempre, hem de viure de somnis.
El teu poema, Joan, m'ha encantat. El que dius, jo també ho sento.
"Sovint desperto d’un somni
per viure malsons".
Una abraçada enyoradissa dels teus poemes.
Materile