ABRAÇADES LÍQUIDES

Un relat de: brins


La fina pluja d’aquesta tardor
em dibuixa imatges llunyanes
i em desvetlla la son dels records.
Sóc presonera del pas del temps,
però no desitjo alliberar-me’n,
l’aixoplugo molt endins del cor
per resguardar-lo de l’oblit.
Recordo distants tardes de pluja
amb passejos amunt i avall;
recordo paperines de castanyes
que ens escalfaven l’ànima
quan ni tu ni jo coneixíem encara
les paraules dels amants;
quan ni tu ni jo sabíem encara,
com agafar-nos les mans....

Comentaris

  • una vegada més...[Ofensiu]
    Annalls | 08-01-2013 | Valoració: 10

    ...estic tan contenta d'haver-te trobat. Ara l'aigua de l'olla s'ha acabat, i quasi la cremo. !!!!

  • Deliciós [Ofensiu]
    Naiade | 28-09-2012 | Valoració: 10

    Un poema tan tendre que fa posar la pell de gallina. Evoca sentiments purs de passats encara presents a la memòria. Una joia que no es pot oblidar.
    Una forta abraçada Pilar

  • Records preciosos![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 27-09-2012

    És el que volia dir! M'he menjat la "d" de: diví, Déu, dos, i tants altres mots meravellosos!
    Disculpes!

  • Recors preciosos[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 27-09-2012

    Un cop més, estimada brins, m'endinso en cadascuna de les imatges que ens pintes amb el teu pinzell que suca del bell mig del cor. Tot el poema és una meravella. Recors preciosos, valuosos, impossibles d'oblidar. Retenir-los a la memòria és el més savi que podem fer.
    I què dir-te del darrer vers que m'ha ben robat el cor? Fantàstic! M'has fet emocionar de debò; encara tinc la pell de gallina.
    Gràcies per escriure com ho fas, Pilar, amb aquest pou de sensibilitat sempre present en cadascuna de les teves creacions.
    Una abraçada molt i molt forta!

    Mercè

  • Al ritme de la pluja[Ofensiu]
    rautortor | 06-09-2012


    La pluja, de fet, és intemporal i abstracta. Cadascú la viu a la seva manera. Des de la primera vegada que la notem sobre la cara, un s’adona que posseeix un encant especial. Qui més qui menys la té guardada al calaix dels records, embolcallant més d’una experiència. Sense anar més lluny, un dia de Nadal plujós, vaig veure com trontollava el meu primer amor de debò –sort que es va esclarir i solucionar favorablement. Però la meva americana, acabada d’estrenar, va patir el vagareig desesperat sota la pluja.

    La fina pluja del teu poema, m’ha traslladat als somnis i fantasies d’adolescent. Crec que amb l’edat he anat canviant el gust per les diferents tipologies de pluja. De petit em feien gràcia les tempestes i les torrenteres que es deixaven embassar al final de la costa del carrer; després, he anat disminuint l’atracció pel gruix de la pluja fins arribar al plugim pausat i constant que et permet de passejar sense paraigua, simplement amb una boina i un jaqueta impermeable.

    Un poema delicat i evocador que es mereix una cançó d’aquelles que feien més íntims els nostres balls de diumenge. En concret, Rhythm of the rain de The Cascades. No sé si la tens present. Te la dedico.



    Raül

  • Brins[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 06-09-2012 | Valoració: 10

    Preciós poema que explica records que s'aixopluguen a l'ànima, brins de la petita història que ens fa ser qui som.

  • No voler oblidar[Ofensiu]
    Atlantis | 06-09-2012

    No voler oblidar...Ho he pensat moltes vegades.
    Poema melancòlic. Bonica la imatge de les passejades amb les paperines de castanyes i aquest anar fins més enllà quan encara no ereu amants.

    M’ha agradat llegir-te

  • Melangia[Ofensiu]
    Carles Ferran | 04-09-2012

    Un vespre de tardor, el dringar de la pluja als vidres, arraulits en la penombra... Quin clàssic escenari per l’enyor, per la introspecció, per fer balanç del passat, per repassar la vida. Per saber que hem viscut i hem estimat. Per assaborir vivències.
    Preciós.

  • Bon poema[Ofensiu]
    pixa-pins | 04-09-2012

    Bon poema nostàlgic que descriu perfectament la sensació del pas del temps que tots experimentem. Un dels temes clàssics de la poesia de sempre, ben recreat a través d'imatges quotidianes com la de la paparina de castanyes.
    Tot i el seu tema, no és un poema trist (no desitges alliberar-te, malgrat ser presonera d'aquesta temporalitat). Hi ha en els teus versos una acceptació de l'inevitable que és part essencial de la naturalesa humana, cosa que fa que la composició adquireixi (com han de fer els bons poemes) una dimensió universal.
    M'ha agradat molt.

    Salut!

  • un poema romàntic pilar...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-09-2012 | Valoració: 10

    delicat, ple de serenitat i d'amor pur com l'aigua de pluja.

    una abraçada pilar !!!
    joan

Valoració mitja: 10