Cercador
A Sant Sadurní qui vulgui dormir
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
A SANT SADURNÍ QUI VULGUI DORMIR
Monsenyor Rossend desmonta del cavall capficat. Quin mal ha fet per caure amb tanta poca gràcia al nou Bisbe? Després de més de 10 anys de treball abnegat a la diòcesi, l’envien a un poble de mala mort!
Mentre s’agafa a la sella i recolza la sabata a terra, nota que se li enfonsa, com si el terra perdés consistència… Ai no! El que em faltava! Una merda, una merda com una catedral! Just després de renegar, es sorprèn de les males paraules que se li escapen, i es persigna tres vegades.
Tot i ser de nit, davant tant alt aconteixement, tot el poble corre a rebre la nova personalitat. Un home de cara rogenca, s'avança traient-se un barret descosit. Benvingut Monsenyor! Espero que el viatge hagi estat planer i el cavall hagi fet bondat. Aquí l’esperàvem amb ànsia, fa molts diumenges que ningú canta missa. Gràcies fill, el viatge llarg, molt llarg! Dieu-me on és la rectoria, que vull descansar i netejar-me el calçat. Ah, ja veig que ha aixafat una merda! Diuen que porta bona sort, però com no sigui per anar adobant el camí… Mossèn Rossend ja s'esglaia al sentir del pagès aquest desvergonyiment davant una personalitat com ell, però havent compartit pecat no s’atreveix a amonestar-lo. I bé senyor capellà l’acompanyaré a la rectoria, però abans hem d’anar a veure a Sant Sadurní, aquí tenim la tradició d’anar a saludar-lo només arribar al poble! Mirin, me’n vaig directe a la meva habitació, és tard, estic cansat i brut! Davant del mal geni del clergat el poble cedeix i l’acompanya.
A la nit Mossèn Rossend, entre grinyols, fred i puces, no pot dormir. A cada campanada perduda de son, la seva situació li sembla més indigne. Així doncs agafa cavall i sabates i fuig d'aquell poble perdut de la mà de Déu. Ja em sentirà el senyor Bisbe, i tant que em sentirà!
L’endemà el poble es lleva consternat. El capellà no ha durat ni una nit! En Cintu branda el cap i diu: Com us sorprèn beneits! Ja li vaig dir! A Sant Sadurní cal saludar-lo puntual! Tots els aplegats assenteixen amb convicció.
Pseudònim : CINTU
Monsenyor Rossend desmonta del cavall capficat. Quin mal ha fet per caure amb tanta poca gràcia al nou Bisbe? Després de més de 10 anys de treball abnegat a la diòcesi, l’envien a un poble de mala mort!
Mentre s’agafa a la sella i recolza la sabata a terra, nota que se li enfonsa, com si el terra perdés consistència… Ai no! El que em faltava! Una merda, una merda com una catedral! Just després de renegar, es sorprèn de les males paraules que se li escapen, i es persigna tres vegades.
Tot i ser de nit, davant tant alt aconteixement, tot el poble corre a rebre la nova personalitat. Un home de cara rogenca, s'avança traient-se un barret descosit. Benvingut Monsenyor! Espero que el viatge hagi estat planer i el cavall hagi fet bondat. Aquí l’esperàvem amb ànsia, fa molts diumenges que ningú canta missa. Gràcies fill, el viatge llarg, molt llarg! Dieu-me on és la rectoria, que vull descansar i netejar-me el calçat. Ah, ja veig que ha aixafat una merda! Diuen que porta bona sort, però com no sigui per anar adobant el camí… Mossèn Rossend ja s'esglaia al sentir del pagès aquest desvergonyiment davant una personalitat com ell, però havent compartit pecat no s’atreveix a amonestar-lo. I bé senyor capellà l’acompanyaré a la rectoria, però abans hem d’anar a veure a Sant Sadurní, aquí tenim la tradició d’anar a saludar-lo només arribar al poble! Mirin, me’n vaig directe a la meva habitació, és tard, estic cansat i brut! Davant del mal geni del clergat el poble cedeix i l’acompanya.
A la nit Mossèn Rossend, entre grinyols, fred i puces, no pot dormir. A cada campanada perduda de son, la seva situació li sembla més indigne. Així doncs agafa cavall i sabates i fuig d'aquell poble perdut de la mà de Déu. Ja em sentirà el senyor Bisbe, i tant que em sentirà!
L’endemà el poble es lleva consternat. El capellà no ha durat ni una nit! En Cintu branda el cap i diu: Com us sorprèn beneits! Ja li vaig dir! A Sant Sadurní cal saludar-lo puntual! Tots els aplegats assenteixen amb convicció.
Pseudònim : CINTU
Comentaris
-
No subestimem les tradicions...[Ofensiu]Cesca | 17-01-2024
Un mossèn massa cregut i a la vegada “descregut”. No s’ha de ser descortès amb els sants, es poden enfadar i llavors passa el que passa!
Un conte amb aire de rondalla molt divertit.
Un plaer. Sort!
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 16-01-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!