A Salvador

als que han lluitat pels seus ideals i han caigut a mans de l'opresor. Sí, visca la llibertat d'expressió!
Un bon homenatge.
Gràcies pel comentari, si que és un error, vaig copiar malament el link, havia de ser el de la teva pàgina, em sap greu.
Cuida't tu i endavant amb l'escriptura!
Et seguiré llegint.
mjesus

tumultuoses, al llarg de la història, i aquesta (llarga, massa llarga, i per menys que hagués durat hagués resultat massa llarga) en fou una.

Però la recerca del canvi (i no només el clam o el fervor perquè les coses canviïn) és permanent. Ha estat, és i serà, per entendre'ns. Estirar-nos damunt la indiferència sense pretendre res més potser sí que fóra el final de la història, però espero que mai arribi un dia com aquest.

M'has fet el comentari a Carta quan estava davant l'ordinador buscant i imprimint documents per a preparar exàmens, i he decidit (fent bé, per descomptat) aturar-me un moment i llegir-te també alguna coseta.

Les impressions que t'he escrit són les que m'han vingut a la ment immediatament després de llegir A Salvador. És, efectivament, un crit a la llibertat d'expressió, a la necessitat i urgència del canvi, a la vida en el seu sentit més ample i profund.

Parles una mica de la societat de l'època, a la primera estrofa, per fer un incís molt més particular o concret en la segona.

Tot seguit fas referència als canvis que s'aproximen (un any vista per a la mort del dictador), i expresses la rabiosa ironia d'una cruel execució quan falta tan poc temps per al canvi.

L'última estrofa tanca el poema amb un joc de paraules incisiu i resumit.

En conjunt i en resum, un homenatge escrit amb el cor i amb literatura, dos elements que combinats donen peu a magnífiques obres. Gràcies per escriure-les!

Salut!!!

Vicenç