Cercador
3
Un relat de: deòmises- Compartir:
Guardaràs en el teu cos virginal
La bellesa, el perfum i el temps que passa.
Ets passió; també flama mortal
De l'albada que sagna mentre es glaça:
Reneix la puresa -ànima de sang-.
Sol de posta, ferit, el teu cos, prisma
Que empresona la llum en l'esvoranc
De la beutat, del temps caurà en l'abisme.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 06-04-2008
I la beutat és en els teus ulls quan miren enfora i després retornen dins els mots com una ofrena per a qui els llegeix.
Gràcies.
gyps -
abisme tan proper[Ofensiu]franz appa | 04-04-2008
la beutat i la virginitat, la pasatgera i efímera glòria de la bellesa, com la ratlla de l'aurora que és només trànsit acap a l'abisme del dia.
Renovarà el seu cilce el sol, però ja no hi haurà la mateixa aurora.
Has creat ara un cicle de poemes breus i falsament lleus, marques noves per als mapes de les passions.
Des dels meus abismes... abraçada germana!
franz
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307281 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978