Cercador
"Poema a mitges" (18/08/2008)
Un relat de: Sol_ixent- Compartir:
Si almenys tinguéssim una andana, un nom,
un carrer sense sortida ni final.
Si almenys aquesta fos l'estació
on pogués agafar el tren adequat.
Si no em vessessin els petons
cada cop que unes mans expertes em recorren.
Si fossis la cadena on congenia la poesia
i les paraules no em vessessin de les mans.
Si pogués agafar-te fort, si pogués abraçar-te
res més existiria, ho saps prou bé:
desaparèixer sense guió ni arguments,
sense ploma ni idees.
Si et deixessis besar -com implorava el poeta-
et recorreria sens aturar-me tots els racons.
Plora, plora i aferra't fort,
"Llàgrimes de Sal", que em deies
i segurament mai abans ho havies fet.
La tarda és un vers inèdit
de sal, de sucre, de mel,
de petons tenyits de nostàlgia
i erotisme a flor de pell.
Comentaris
-
Em quedo...[Ofensiu]Queca | 28-10-2008 | Valoració: 10
... amb: "Si no em vessessin els petons
cada cop que unes mans expertes em recorren."
Aix... Mira, la veritat és que sí, he tractat amb algun que altre "capullo", però saps? El més important és que mai ningú ha aconseguit endur-se el meu somriure, i crec que mai ningú ho aconseguirà (no vull pecar d'"osada"...), i estic completament segura que tu també has trobat sempre el camí de l'alegria i la felicitat, i te'l mereixes sencer.
Rep els meus millors desitjos. Una forta abraçada.
-
"La tarda és un vers inèdit"[Ofensiu]kispar fidu | 11-09-2008
i el matí, la nit, i el migdia...
un vers inèdit, un moment irrepetible, m'agrada aquesta unió.
Cada moment és innèdit.
com va això? així que un xic desapareguda aquest any? bé, jo m'he enganxat al fòrum i reptes, però el meu raconet el tinc poc actualitzat (i no és que escrigui poc! sinó que m'estic aficionant als concursos i em reservo molts dels escrits i poemes...). ;)
Diria que ja ho tenia vist, però veig que et va agradar l'estil de la meva bio, eh ;)
que vagi bé!
ens veiem,
gem's kispareta
p.d: pel msn últimament sempre sóc bastant absent...! vull entregar el projecte de final de carrera a l'octubre i el temps se'm tira a sobre i les ganes venen amb comptagotes...
(ja ho saps pels flogs... ;)
apalins, vagi bonic!
-
Valgui el comentari per les dues, doncs![Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 06-09-2008 | Valoració: 10
D'escriure novel·les a quatre mans hem passat a gaudir de lectures de poemes escrits també a quatre mans. Un poema a mitges sobre el qual advertiu: "no proveu de buscar-hi un sentit, probablement no el té". Doncs dona, no es tracta que sigui un poema sense sentit, precisament, En tot cas tindrà més d'un sentit, I això sí, com sempre i en poesia sobretot, cada lectura permet trobar una nova dimensió als versos que el componen.
Les primeres sis estrofes són el reflex d'una mancança o d'un desig que no s'ha pogut acomplir. D'aquí que sembli un plany o lament escrit en condicional: "si almenys", "si no em veiessis", "si fossis", "si pogués"...
La penúltima estrofa és la que crida més l'atenció en el conjunt del poema, potser perquè trenca la cohesió dels versos precedents. Algú que no és qui narra les experiències tristes del poema ha de plorar. Per tant, dóna la sensació que qui "explica" o exposa el lament, malgrat que pugui parlar des de l'experiència, no viu pròpiament els "fets" que descriviu. Més aviat sembla que consoli algú.
L'última estrofa, com a tancament del poema, és preciosa. M'encanten les tardes (¿es nota que treballo als matins?), i trobo que és una magnífica i romàntica descripció de la tarda.
Suposo que el contrast entre les estrofes és una causa del fet d'haver escrit el poema a quatre mans, però us n'heu ben sortit, Sol_ixent i Laura!
Una abraçada ben forta i enhorabona a les dues!!!
V.
-
Nota de l'autora[Ofensiu]Sol_ixent | 26-08-2008
En aquesta frase: "et recorreria sens aturar-me tots els racons", hi manca una preposició -segons el meu gust-:
"et recorreria sens aturar-me EN tots els racons."
Sol_ixent
l´Autor
140 Relats
441 Comentaris
129815 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67