20

Un relat de: deòmises

El so de la paraula que convida
Al plaer de la conversa eternal
És la part fonamental de la vida,
La sement fèrtil de l'arbre ancestral.
Conjur de lletres, sacietat tendra
Per al trist plor i el somriure mortal,
La fusta serà tinta enlloc de cendra
En l'equilibri del joc vertical.

Comentaris

  • gypsy | 07-04-2008 | Valoració: 10

    cantes al fet literari, a la paraula, a la tinta, a tot l'univers paral·lel que s'hi amaga.
    Bell.


    gyps

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305947 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978