Cercador
2
Un relat de: deòmises- Compartir:
Sol insignificant, que eclipsa la paraula.
En la seva foscúria retrobo el meu futur,
Que és la nit eternal. Sóc la darrera baula
De la cadena estèril que fineix en l'obscur.
Silenci que reneix -l'hivern perpetu- frisa
Dintre meu -carbó i cendra- i encén el foc del gel
Mentre el sutge del corb de l'occident m'avisa
Que serà inabastable l'ànima de l'estel.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 06-04-2008 | Valoració: 10
la darrera baula que fineix en l'obscur és valuosa i una pèrdua irreparable com aquest poeta que t'escriu, doncs són els mots els que t'escriuen i no a l'inrevés,
estimat poeta tocat per les muses.
una abraçada! -
occident i destí[Ofensiu]franz appa | 04-04-2008
la mortalitat de la civilització i la cultura, que veu Vicent, la finitud de la nostra vida, dels nostres dies, de la llum solar i de la llum estelar.
La nit eterna on ens hem d'abocar algun dia.
Som baules d'una cadena estèril?
potser la fi serà mostra de la nostra vanitat banal. Una baula pot pretendre amb justícia haver creat una altra baula.
Una abraçada,
franz
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307194 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978