Detall intervenció

prova

Intervenció de: uanra | 18-06-2011


Gràcies per ser tan eficients!
A la mama li ha anat molt bé!
Passo a fer el recompte de vots,
Després de fer un repàs amb l’avi:


Amb un vot:
Alguna cosa està canviant... - Joan Gausachs i Marí

Amb dos vots:
FAM i POR ! - Nonna_Carme
Bombardeig a Barcelona, març de 1938 - Englantina
Per què? - Magrão
Encara tinc present les paraules dels avis - Mercè Bellfort

Amb tres vots:
Guerra i Silenci - Joan G. Pons

Amb quatre vots:
No és un joc de la consola – nuriagau
-Què és la guerra, avi? - deòmises

Amb cinc vots:
Tres anyets... - brins
Guerra: temps per matar - Sangifetge


I seguint el criteri de vots per preferència, el desempat es desfà i… la guanyadora del Nanorepte 451 és... brins


Recordem el nanorelat:

Tres anyets... - brins
- Una guerra és una lluita d'homes contra monstres i dracs, avi?
- No... fillet... És una lluita contra germans...

Enhorabona, nanoreptaires!

Moltes gràcies a tots i totes
per participar al Nanorepte!
M’han agradat molt tots els nanos,
els concursables i els fora de concurs!


Un petó per a la brins!


Respostes

  • prova
    uanra | 18/06/2011 a les 09:43

    Gràcies per ser tan eficients!
    A la mama li ha anat molt bé!
    Passo a fer el recompte de vots,
    Després de fer un repàs amb l’avi:


    Amb un vot:
    Alguna cosa està canviant... - Joan Gausachs i Marí

    Amb dos vots:
    FAM i POR ! - Nonna_Carme
    Bombardeig a Barcelona, març de 1938 - Englantina
    Per què? - Magrão
    Encara tinc present les paraules dels avis - Mercè Bellfort

    Amb tres vots:
    Guerra i Silenci - Joan G. Pons

    Amb quatre vots:
    No és un joc de la consola – nuriagau
    -Què és la guerra, avi? - deòmises

    Amb cinc vots:
    Tres anyets... - brins
    Guerra: temps per matar - Sangifetge


    I seguint el criteri de vots per preferència, el desempat es desfà i… la guanyadora del Nanorepte 451 és... brins


    Recordem el nanorelat:

    Tres anyets... - brins
    - Una guerra és una lluita d'homes contra monstres i dracs, avi?
    - No... fillet... És una lluita contra germans...

    Enhorabona, nanoreptaires!

    Moltes gràcies a tots i totes
    per participar al Nanorepte!
    M’han agradat molt tots els nanos,
    els concursables i els fora de concurs!


    Un petó per a la brins!

    • RE: prova
      uanra | 09/12/2011 a les 19:03
      Quina cagada de pessebre!

      Aquest any també he fet un conte nadalenc. Espero que us agradi i que tingueu un Bon Nadal i un Feliç Any Nou (clar, si us el llegiu abans que comenci el 2012!).

            Als de casa ens agrada passar el Nadal amb tota la família i posar el pessebre damunt del moble que hi ha al costat esquerre de la televisió. A casa meva som quatre membres: el meu pare, Jordi; la meva mare, Núria; la meva gata, Guspira; i jo, l’Arnau.
            A mi, m’apassiona preparar-ho tot per al Nadal, com per exemple, el pessebre, menjar-me cada dia una xocolatina del calendari d’advent i donar menjar al Tió.
            Ara us explicaré el que em va passar aviat ja farà un any. Com n’estava de nerviós, l’endemà començaria l’advent, i jo ja tenia el pessebre muntat. I, ja sé que està malament que ho digui, però m’havia quedat impressionant.
            Vaig anar a l’escola, ens van dir que faríem multiplicacions de dues xifres i jo encara estava impacient per començar a menjar-me totes les xocolatines del calendari.
            Ja a casa, contemplava el pessebre quan, de cop i volta, vaig sentir com si alguna cosa hagués caigut a terra, em vaig girar i vaig veure un tronc amb una bufanda entortolligada al coll i una barretina al cap. Tot pensant que podia ser el Tió, m'hi vaig apropar, i sí, era ell, el tronc preferit dels nens per tots els regals que els concedia. La Guspira estava també contenta amb l’arribada d’aquest personatge. Li agradava jeure al seu costat i compartir amb ell la manta.
            Vaig anar a sopar, em va agradar molt el menjar que havia preparat la mare. Més tard, em vaig rentar les dents i després vaig anar a dormir pensant que, l’endemà, començaria a obrir finestres del calendari. Em costava adormir-me i, fins i tot, em va semblar sentir uns sorolls molt estranys que venien del menjador.
            Quan em vaig despertar, vaig córrer cap a la cuina per menjar-me la primera xocolatina. Després vaig anar a mirar el pessebre i... li faltava una figura: el caganer. Quina desgràcia!!! Un pessebre sense caganer!!!
            Vaig preguntar a la mare si l’havia vist i em va respondre que no. Vaig mirar per tots els racons i no la vaig trobar enlloc, però com que gairebé eren quarts de nou, vaig preparar-me la motxilla del col•le.
            Quan ja vaig ser a l’escola, tots els meus companys em preguntaven què em passava i per què feia aquella cara de pomes agres. Jo els responia que tot anava bé i que la meva cara no tenia res d’estrany.
            Quan es va acabar la classe de la tarda, vaig tornar a casa i vaig descobrir que, al pessebre, ara hi faltava un aneguet del riu.
            I aquestes desaparicions s’anaren repetint, dia rere dia. Buscava les figures sense aconseguir trobar-ne cap. El darrer dia d’advent al pessebre només hi quedava el riu, el pont, les muntanyes pelades i l’establia, amb el nen Jesús, l'única figura supervivent.
            Em sentia molt avergonyit perquè aquella Nit de Nadal venien els avis, els oncles, els cosins... per fer cagar el Tió, i el pessebre estava gairebé buit.
            Vaig donar menjar al Tió i, al cap de dues hores, quan ja havia fet la digestió i ja teníem tota la família reunida al menjador, vam començar a cantar la cançó mentre li clavàvem garrotades:

      Caga tió, tió de Nadal;
      posarem el porc en sal,
      la gallina a la pastera,
      i el pollí a dalt del pi.
      Toca, toca Valentí.
      Ara passen bous i vaques,
      I gallines amb sabates
      i galls amb sabatons.
      Correu, correu minyons,
      que la tieta fa torrons,
      el vicari els ha tastat,
      diu que són un poc salats.
      Ai el brut, ai el porc,
      ai el cara, cara, cara,
      ai el brut, ai el porc,
      ai el cara de pebrot.


            Aleshores, quan vam treure la manta, vam descobrir regalets per a tothom: bolígrafs, hotwheels, llibretes, joguines de gat i... les figures del pessebre!
            Tots ens vam repartir els regals i estàvem molt contents. La Guspira, però, va preferir jugar amb les figuretes més que amb les pilotes que li havia cagat el Tió.
            Quan la família va marxar, vaig tornar a col•locar totes les figures al pessebre. Però, decidit a descobrir qui era el lladre nadalenc, vaig connectar unes càmeres de vigilància. Em vaig adormir amb la seguretat que ara sí que descobriria el culpable. Al matí del dia de Nadal, tornava a faltar el caganer i vaig anar a mirar sota la manta que tenia el Tió i sí, era allí. Vaig mirar a les càmeres i hi sortia la Guspira jugant amb la figura. Vaig anar a dir a la mare que la culpable havia estat la nostra gata i em va respondre:
            —Que vols que la renyem per una cosa que no és conscient que és dolenta?
            —No, no cal.
            I tots vam abraçar la meva gata Guspira. Aquell any havíem tingut una bona cagada de pessebre!


      tio i Guspira


  • prova
    [ contrasenya recuperada ] | 18/06/2011 a les 09:56
    Títol:
    Nanorepte 468: La guerra explicada als infants (16-06-2011)

    Introducció :

    Guanyador del Nanorepte: brins
    Organitzador del Nanorepte: uanra

    Text



    Nanorelat guanyador:

    Tres anyets... - brins
    - Una guerra és una lluita d'homes contra monstres i dracs, avi?
    - No... fillet... És una lluita contra germans...

    ———o0o———


    Resta de nanorelats participants:


    FAM i POR ! - Nonna_Carme
    Per tot àpat , brou de fonoll i la Marina, tres anys , en sentir les sirenes, plorava : Mama," bombadeig ", por!

    Guerra i Silenci - Joan G. Pons
    A l'aula silenci. El mestre assegut.
    Tema: Guerres
    Expliqueu ! Mestre !
    El silenci explica les guerres
    que no haurien d'haver existit.

    Alguna cosa està canviant... - Joan Gausachs i Marí
    A casa, de petit, mai vaig sentir parlar de la guerra. Al col•legi —almenys al meu—, silenci absolut...

    No és un joc de la consola – nuriagau
    —I a la guerra civil, els nens en quin bàndol lluitàveu, avi?
    —Al dels perdedors, tots vam perdre la infantesa.

    Bombardeig a Barcelona, març de 1938 - Englantina
    Els nens es retrobaven, amb espant, a l’andana del metro. Cantaven ben fort per no sentir l’explosió de les bombes.

    06. Per què? - Magrão
    - Algunes circumstàncies porten guerres
    - S'ha d'estar boig, avi!
    - Efectivament, circumstàncies que fan perdre el seny.

    Encara tinc present les paraules dels avis - Mercè Bellfort
    Cal lluitar per defensar uns ideals, per combatre les injustícies. Quan es vessa sang per aconseguir-ho l'home perd la dignitat.

    Guerra: temps per matar - Sangifetge
    Matar un cargol fa angunia. Matar un ocell, pena. No podria pas matar un gos. Imagina doncs matar un home.

    -Què és la guerra, avi? - deòmises
    -És sentir gana i no saciar-la mai, voler jugar i no tenir joguines que t'agradin, necessitar massa sovint la mare...

    ———o0o———


    Nanorelats fora de concurs:

    Jocs de guerra - Núria Niubó
    L’Àlex riu quan l’avi li explica que, quan era petit, durant la guerra, pujava al terrat a contar els avions.

    Potser utopia - Joan G. Pons
    Hi han mots que caldria oblidar.
    Guerra és un d'ells.
    I ensenyar a no practicar-ho
    ni a nivell de joc.

    ———o0o———


    Enllaços al fòrum:

    Resultat i comentari dels participants

    Votacions

    Convocatòria Nanorepte


  • prova
    nuriagau | 18/06/2011 a les 10:15
    Resposta en blanc

    Relat presentat al REPTE DE MINIRELATS núm 3: "Un record d’infantesa" proposat per Englantina.

          Com tots els dies, anava a buscar la néta a l’escola i es quedava amb ella fins que arribava la filla de treballar. Estava contenta de tenir-los a prop i gaudia d’aquesta estona diària que dedicava amb exclusivitat a aquella nena que li tenia el cor robat.

          Com que l’Aina és una nena eixerida i espavilada de tercer de Primària, ajudar-la a fer els deures li resultava una tasca molt senzilla. Avui però, tenia uns deures especials de Coneixement del Medi: una entrevista a un avi sobre la seva infantesa. Li havia anat responent totes les preguntes: any de naixement, lloc on va viure, coses que li agradaven fer, algun record de l’escola... Però quan li va preguntar: “Què canviaries de la teva infantesa?”, no li havia sabut què dir. Moltes eren les possibles respostes, però cap la considerava adient. Segurament, hauria canviat que el pare no hagués estat un maltractador, o que la mare no hagués estat una alcohòlica, o que el seu germà no hagués fugit de casa de jovenet, o...

          Avui se’n torna a casa seva embolcallada de melangia. Ha deixat la resposta en blanc. Si la vida li dóna salut, quan l’Aina sigui més gran, l'hi respondrà. Ara, cal que s’animi i pensi que tant la seva filla com, de moment, la néta han gaudit d’una infantesa millor que la d’ella.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.