Per a allan lee

MINIREPTE 18 CUBA – RESULTATS FINALS

Finalitzat el termini establert per les votacions d’aquest repte, paso a donar els resultats definitius, tenint en compte allò que diuen les bases.
Si ho mireu en aquest enllaç ho podrem llegir.
REPTE DE MINIRELATS
Bé és cert que les bases donen un màxim de tres dies per votar amb l’intenció de poder llegir tranquilament tots els relats, però menys els dos últims, tots els altres ja duien gairebé una setmana penjats, i he cregut que amb un dia i mig era suficient per prendre una decisió respecte a aquests sis microrelats. Si he errat, prego em dispenseu.

Així docns... després d’aplicar el que dicten les bases, la cosa ha quedat així:

01-Amargor............................................. 18
02- Destre i sinistre.................................. 11
03- Terres barrejades............................... 17
04- El yuma............................................... 19
05- La notícia............................................ 15
06- Las Flores de la Vida........................... 16


I el relat guanyador d’aquest repte és el que ara podeu llegir...


Avui l'he de trobar”, va pensar la Yasleny.

Tenia tot el cap de setmana per davant abans d'haver de tornar a ser una estudiant revolucionària que compartia universitat amb fills de dirigents, ben perfumats i vestits amb roba importada. Ella, una “guarija” nascuda en un petit poble a prop de Cienfuegos, s'havia de rentar amb un boci de sabó groc que feia pudor d’amoníac.

Però avui anava a Varadero; hi aniria en “botelllas”, és a dir, esperaria plantada a la carretera que algú la deixés pujar al seu camió destarotat i no intentés follar-se-la al seient del darrere. Ja tenia assumit que el conductor la grapejaria per agafar un bon “calenton”. Però la Yasleny mai no els deixava arribar més lluny, encara que hagués de baixar i esperar una nova “botella”.

“Avui l'he de trobar”, es va repetir com feia sempre. No seria pas fàcil, prou que ho sabia: a Varadero hi havia molta competència. Malgrat tot, la Yasleny no perdia l'esperança, ella no era de les que es rendien fàcilment; el trobaria! Li era ben igual que fos un negre de Burundi o un iaio nòrdic d'Islàndia; mai no havia estat racista. Volia el seu yuma, aquell home estranger amb bitllets verds de patriotes desconeguts, que l'estimés i li oferís una vida diferent. Volia marxar amb ell ben lluny. Volia viure. I sobretot, volia deixar enrere per sempre aquell ambient de misèria, tan enganxós com el tuf d'amoníac a la pell.


I l’ha escrit el nostre company sangifetge

Felicitats company!!

Esperem la teva proposta.

MINIREPTE 18 CUBA – RESULTATS FINALS

Finalitzat el termini establert per les votacions d’aquest repte, paso a donar els resultats definitius, tenint en compte allò que diuen les bases.
Si ho mireu en aquest enllaç ho podrem llegir.
REPTE DE MINIRELATS
Bé és cert que les bases donen un màxim de tres dies per votar amb l’intenció de poder llegir tranquilament tots els relats, però menys els dos últims, tots els altres ja duien gairebé una setmana penjats, i he cregut que amb un dia i mig era suficient per prendre una decisió respecte a aquests sis microrelats. Si he errat, prego em dispenseu.

Així docns... després d’aplicar el que dicten les bases, la cosa ha quedat així:

01-Amargor............................................. 18
02- Destre i sinistre.................................. 11
03- Terres barrejades............................... 17
04- El yuma............................................... 19
05- La notícia............................................ 15
06- Las Flores de la Vida........................... 16


I el relat guanyador d’aquest repte és el que ara podeu llegir...


Avui l'he de trobar”, va pensar la Yasleny.

Tenia tot el cap de setmana per davant abans d'haver de tornar a ser una estudiant revolucionària que compartia universitat amb fills de dirigents, ben perfumats i vestits amb roba importada. Ella, una “guarija” nascuda en un petit poble a prop de Cienfuegos, s'havia de rentar amb un boci de sabó groc que feia pudor d’amoníac.

Però avui anava a Varadero; hi aniria en “botelllas”, és a dir, esperaria plantada a la carretera que algú la deixés pujar al seu camió destarotat i no intentés follar-se-la al seient del darrere. Ja tenia assumit que el conductor la grapejaria per agafar un bon “calenton”. Però la Yasleny mai no els deixava arribar més lluny, encara que hagués de baixar i esperar una nova “botella”.

“Avui l'he de trobar”, es va repetir com feia sempre. No seria pas fàcil, prou que ho sabia: a Varadero hi havia molta competència. Malgrat tot, la Yasleny no perdia l'esperança, ella no era de les que es rendien fàcilment; el trobaria! Li era ben igual que fos un negre de Burundi o un iaio nòrdic d'Islàndia; mai no havia estat racista. Volia el seu yuma, aquell home estranger amb bitllets verds de patriotes desconeguts, que l'estimés i li oferís una vida diferent. Volia marxar amb ell ben lluny. Volia viure. I sobretot, volia deixar enrere per sempre aquell ambient de misèria, tan enganxós com el tuf d'amoníac a la pell.


I l’ha escrit el nostre company sangifetge

Felicitats company!!

Esperem la teva proposta.

MINIREPTE 18 CUBA – RESULTATS FINALS

Finalitzat el termini establert per les votacions d’aquest repte, paso a donar els resultats definitius, tenint en compte allò que diuen les bases.
Si ho mireu en aquest enllaç ho podrem llegir.
REPTE DE MINIRELATS
Bé és cert que les bases donen un màxim de tres dies per votar amb l’intenció de poder llegir tranquilament tots els relats, però menys els dos últims, tots els altres ja duien gairebé una setmana penjats, i he cregut que amb un dia i mig era suficient per prendre una decisió respecte a aquests sis microrelats. Si he errat, prego em dispenseu.

Així docns... després d’aplicar el que dicten les bases, la cosa ha quedat així:

01-Amargor............................................. 18
02- Destre i sinistre.................................. 11
03- Terres barrejades............................... 17
04- El yuma............................................... 19
05- La notícia............................................ 15
06- Las Flores de la Vida........................... 16


I el relat guanyador d’aquest repte és el que ara podeu llegir...


Avui l'he de trobar”, va pensar la Yasleny.

Tenia tot el cap de setmana per davant abans d'haver de tornar a ser una estudiant revolucionària que compartia universitat amb fills de dirigents, ben perfumats i vestits amb roba importada. Ella, una “guarija” nascuda en un petit poble a prop de Cienfuegos, s'havia de rentar amb un boci de sabó groc que feia pudor d’amoníac.

Però avui anava a Varadero; hi aniria en “botelllas”, és a dir, esperaria plantada a la carretera que algú la deixés pujar al seu camió destarotat i no intentés follar-se-la al seient del darrere. Ja tenia assumit que el conductor la grapejaria per agafar un bon “calenton”. Però la Yasleny mai no els deixava arribar més lluny, encara que hagués de baixar i esperar una nova “botella”.

“Avui l'he de trobar”, es va repetir com feia sempre. No seria pas fàcil, prou que ho sabia: a Varadero hi havia molta competència. Malgrat tot, la Yasleny no perdia l'esperança, ella no era de les que es rendien fàcilment; el trobaria! Li era ben igual que fos un negre de Burundi o un iaio nòrdic d'Islàndia; mai no havia estat racista. Volia el seu yuma, aquell home estranger amb bitllets verds de patriotes desconeguts, que l'estimés i li oferís una vida diferent. Volia marxar amb ell ben lluny. Volia viure. I sobretot, volia deixar enrere per sempre aquell ambient de misèria, tan enganxós com el tuf d'amoníac a la pell.


I l’ha escrit el nostre company sangifetge

Felicitats company!!

Esperem la teva proposta.

MINIREPTE 18 CUBA – RESULTATS FINALS

Finalitzat el termini establert per les votacions d’aquest repte, paso a donar els resultats definitius, tenint en compte allò que diuen les bases.
Si ho mireu en aquest enllaç ho podrem llegir.

MINIREPTE 18 CUBA – RESULTATS FINALS

Finalitzat el termini establert per les votacions d’aquest repte, paso a donar els resultats definitius, tenint en compte allò que diuen les bases.
Si ho mireu en aquest enllaç ho podrem llegir. REPTE DE MINIRELATS
Bé és cert que les bases donen un màxim de tres dies per votar amb l’intenció de poder llegir tranquilament tots els relats, però menys els dos últims, tots els altres ja duien gairebé una setmana penjats, i he cregut que amb un dia i mig era suficient per prendre una decisió respecte a aquests sis microrelats. Si he errat, prego em dispenseu.

Així docns... després d’aplicar el que dicten les bases, la cosa ha quedat així:

01-Amargor............................................. 18
02- Destre i sinistre.................................. 11
03- Terres barrejades............................... 17
04- El yuma............................................... 19
05- La notícia............................................ 15
06- Las Flores de la Vida........................... 16


I el relat guanyador d’aquest repte és el que ara podeu llegir...


Avui l'he de trobar”, va pensar la Yasleny.

Tenia tot el cap de setmana per davant abans d'haver de tornar a ser una estudiant revolucionària que compartia universitat amb fills de dirigents, ben perfumats i vestits amb roba importada. Ella, una “guarija” nascuda en un petit poble a prop de Cienfuegos, s'havia de rentar amb un boci de sabó groc que feia pudor d’amoníac.

Però avui anava a Varadero; hi aniria en “botelllas”, és a dir, esperaria plantada a la carretera que algú la deixés pujar al seu camió destarotat i no intentés follar-se-la al seient del darrere. Ja tenia assumit que el conductor la grapejaria per agafar un bon “calenton”. Però la Yasleny mai no els deixava arribar més lluny, encara que hagués de baixar i esperar una nova “botella”.

“Avui l'he de trobar”, es va repetir com feia sempre. No seria pas fàcil, prou que ho sabia: a Varadero hi havia molta competència. Malgrat tot, la Yasleny no perdia l'esperança, ella no era de les que es rendien fàcilment; el trobaria! Li era ben igual que fos un negre de Burundi o un iaio nòrdic d'Islàndia; mai no havia estat racista. Volia el seu yuma, aquell home estranger amb bitllets verds de patriotes desconeguts, que l'estimés i li oferís una vida diferent. Volia marxar amb ell ben lluny. Volia viure. I sobretot, volia deixar enrere per sempre aquell ambient de misèria, tan enganxós com el tuf d'amoníac a la pell.


I l’ha escrit el nostre company sangifetge

Felicitats company!!

Esperem la teva proposta.

MINIREPTE 18 CUBA – RESULTATS FINALS

Finalitzat el termini establert per les votacions d’aquest repte, paso a donar els resultats definitius, tenint en compte allò que diuen les bases.
Si ho mireu en aquest enllaç ho podrem llegir. REPTE DE MINI RELATS

Bé és cert que les bases donen un màxim de tres dies per votar amb l’intenció de poder llegir tranquilament tots els relats, però menys els dos últims, tots els altres ja duien gairebé una setmana penjats, i he cregut que amb un dia i mig era suficient per prendre una decisió respecte a aquests sis microrelats. Si he errat, prego em dispenseu.

Així docns... després d’aplicar el que dicten les bases, la cosa ha quedat així:

01-Amargor............................................. 18
02- Destre i sinistre.................................. 11
03- Terres barrejades............................... 17
04- El yuma............................................... 19
05- La notícia............................................ 15
06- Las Flores de la Vida........................... 16


I el relat guanyador d’aquest repte és el que ara podeu llegir...


Avui l'he de trobar”, va pensar la Yasleny.

Tenia tot el cap de setmana per davant abans d'haver de tornar a ser una estudiant revolucionària que compartia universitat amb fills de dirigents, ben perfumats i vestits amb roba importada. Ella, una “guarija” nascuda en un petit poble a prop de Cienfuegos, s'havia de rentar amb un boci de sabó groc que feia pudor d’amoníac.

Però avui anava a Varadero; hi aniria en “botelllas”, és a dir, esperaria plantada a la carretera que algú la deixés pujar al seu camió destarotat i no intentés follar-se-la al seient del darrere. Ja tenia assumit que el conductor la grapejaria per agafar un bon “calenton”. Però la Yasleny mai no els deixava arribar més lluny, encara que hagués de baixar i esperar una nova “botella”.

“Avui l'he de trobar”, es va repetir com feia sempre. No seria pas fàcil, prou que ho sabia: a Varadero hi havia molta competència. Malgrat tot, la Yasleny no perdia l'esperança, ella no era de les que es rendien fàcilment; el trobaria! Li era ben igual que fos un negre de Burundi o un iaio nòrdic d'Islàndia; mai no havia estat racista. Volia el seu yuma, aquell home estranger amb bitllets verds de patriotes desconeguts, que l'estimés i li oferís una vida diferent. Volia marxar amb ell ben lluny. Volia viure. I sobretot, volia deixar enrere per sempre aquell ambient de misèria, tan enganxós com el tuf d'amoníac a la pell.


I l’ha escrit el nostre company sangifetge

Felicitats company!!

Esperem la teva proposta.