Tothom (potser massa generalista) és competitiu. Comparant-se amb els altres i intentant ser allò que..., encara que arribéssis a ser-ho no n'estaries a gust, perquè ja hauries arribat a l'objectiu i, buscaríes una altra competició.

Per això, i tal com molt bé dius, és millor compartir, traient enfora totes les protuberàncies, tinguin la forma que tinguin, que t'apareguin.

No t'amaguis, no tinguis por i així et podré disfrutar, tal com faig llegint-te..Lo pitjor que et podria passar és que et sortís un espai en blanc que perdurés en el temps. I, això, tampoc seria tan greu, perquè, a vegades, així és com comencen algunes bones obres. Competitivitat?

Desitjant-te tota la felicitat que et mereixes!! Avui i cada moment!!
25 Petonets!! ;D Muaacs
Mieta

Els caràcters es mesclen, creant una nova atmòsfera. No t'allunyis...encara que a vegades costi i, que la vida mateixa pugui desarrelar-te d'on ets.

Les coses més fàcils poden ser les més difícils. I, potser que per fruir calgui abans que et toqui el vent a la cara suaument, perquè el disfrutaràs més que no pas si és batzegades ;P

Per la meva part, t'aprecio, i molt... I els dies que parlem, ens veiem, sortim, aprenc noves coses de tot, però sobretot de tu.

Creixent al teu costat
Una gran abraçada P7!

Tampoc t'oblidarà... Aquell somriure amb la família , tan distant en les coses però alhora et feia sentir tan proper, com si et rescatés de les teves pròpies pors.

Aquest escrit és un gran homenatge, en què m'he emocionat tant...però no et desfacis, perquè ell sempre estarà escoltant les notes d'aquesta, i de cada una de les declaracions d'amor que li toques: sigui amb la mirada, sigui amb les paraules, sigui amb un silenci...

També l'enyoro, per ell el millor i per tu també.

Un petonàs!!