"no respirar per no sentir la teva bona olor..." ho he pensat tantísimes vegades...
Ara ja fa temps que no hi penso tant, però de tant en tant em venen aquells records de què parles, i se'm posa la pell de gallina.
Tantes vegades he sentit la seva olor a qualsevol lloc, escoltar el seu nom i alçar el cap, notar que passa per darrera i recordar tot allò que vam viure junts, va ser tant bunic...
Com diu un comentari d'algú, no l'oblidis, més que res perquè no podràs mai, almenys jo no ho podré fer, simplement arribarà un moment que recordant tot allò se't dibuixarà un somriure a la cara, sense que et caigui una llàgrima. ningú et pot entendre millor que algú que hagi passat pel mateix, i moltes de les persones que han deixat un comentari ho han viscut, jo també.
A hores d'ara, m'agrada recordar de tant en tant. va ser bonic, si, però tinc la esperança que el que vindrà serà encara més bonic.
De fet, avui és un dels dies que penso massa, i a sobre estic escoltant Lluís Llach ( dis-me massoca) i tinc els ulls entel·lats, però segueixo tenint un somriure a la cara. i tu també el tindràs.