No ens podem quedar callats davant l'enemic americà!No són els anostres amos,i ni molt menys els de les nostres vides...si el món plora davant la por,nosaltres cridem davant la injustícia...segueix així,escrius molt bé!

Segueirem somiant en alçar algun dia una revolta,tant de bo amb paraules com les teves en aquest text...suau però rebel a la vegada,màgic i romàntic als 2 temps.

Salut i revolta!

Nostàlgic i actual alhora,imagino el que deus sentir al trepitjar aquest carrer...records i imatges que pal.leixes de forma clara en unes poques paraules.

Segueix així!