Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

17 Relats, 18 Comentaris
3378 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406 i a http://relatsencatala.cat/autor/unicorn-gris/1038465 .

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail(punt)com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a: ca.lletra-perenne.wikia.com

Últims relats de cuidador_d-ossets

  • Osset de Peluix (17). La Miranda confessa desitjos sexuals a l'Èric.

    cuidador_d-ossets - 25-07-2018 - 81 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Demà dissabte la Miranda no pot quedar amb l'Eric. Així doncs, Eric aprofita per intentar escriure alguns textos i distreure's. Curiosament, però, escriure en la pantalla ja no li distreu. Com és? Abans, escriure en la seva web li satisfeia molt, però ara... les noves relacions... Havien canviat les coses. Sentia que ara una noieta li estava despertant una felicitat i uns desitjos que només havia pressuposat i no pas descobert fins fa poc. Escriu una paradoxa sobre moral, endreça el llit, va a donar una volta i reflexiona sobre els fets recents. A estones, parla amb el seu germà. Demà passat dilluns ve l'Eva la nora a visitar el Joan i vol que vingui la Miranda a visitar-los a tots. L'Èric s'ho pensa i no oposa cap inconvenient. Així doncs, es coneixeran les dues dones de la família, per dir-ho així. més

  • Osset de Peluix (16): Segon dia.

    cuidador_d-ossets - 15-02-2018 - 153 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Arriba la feina. Avui és divendres. Tots noten enseguida un canvi en l'actitud de l'Eric. Encara que ell ho nega, se'l veu com a més despert, com a més alegre, més receptiu. Enseguida corren els rumors i s'arriba a una conclusió unànime: que hi ha un assumpte de faldilles enmig. L'escriptor més

  • Osset de Peluix (15): El Petó tràgic.

    cuidador_d-ossets - 01-02-2018 - 178 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda mira l'Eric amb impaciència. - Veuràs Èric, ja saps... les noies, quan estan contentes amb el noi que han sortit amb un noi i estan contentes... el besen... - Posa els seus braços darrera del coll d'ell i l'abraça. -Va, preciós, fes-me un petó... - Miranda, mmm... - Li treu s més

  • Osset de Peluix (14): Eric i Miranda es distreuen.

    cuidador_d-ossets - 18-01-2018 - 103 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Ara, finalment, arriba al present. L'Eric entra per la porta de casa seva i es troba al seu germà parlant amb una noieta guapetona. Després aquesta noia, la Miranda, li demana una cita. L'Eric refusa quedar amb ella, però al capdavall s'ho pensa. A l'Eric li acaba sabent greu i concerta una tr més

  • Osset de Peluix (13). Eric recorda l’incident amb la seva nora.

    cuidador_d-ossets - 15-12-2017 - 88 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L’Eric rasca la taula mentre pensa. La seva vida ha estat molt solitària. No ha volgut quedar-se mai amb cap colla fixa ni núvia fixa. En realitat, els tantejos amb les xiques han tingut mal resultat. L’Èric és escriptor aficionat d’història, i es considera un pensador independent. Vol ap més

  • Osset de Peluix (12). El lleó i la lleona es preparen per la cita.

    cuidador_d-ossets - 02-10-2017 - 220 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La Miranda arriba al seu pis i es disposa a arreglar-se per la cita. Com fa sempre que es vol posar seductora, es posa a to despullant-se completament (no oblidem que al seu pis viu sola) i fent-se carantonyes davant el mirall, observant-se els pitets i acariciant-se el pel. La cita amb l’Eric l més

  • Osset de peluix (11). Ruptura amb l'Armando.

    cuidador_d-ossets - 26-07-2017 - 146 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda camina carrer enllà. Un altre cop, no es gira per mirar si l’Eric la mira per la finestra (està impacient per arreglar-se bé per la cita). Si hagués mirat per la finestra, hagués vist com l’Eric la mirava, de nou, des de la finestra del 1r pis, com marxava carrer enllà. El que l més

  • Osset de Peluix (10). Miranda i Eric acorden una cita temporal.

    cuidador_d-ossets - 28-06-2017 - 219 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L’Eric l’obre la porta. - Passa, Miranda. Vols alguna cosa? Un vas d’aigua? Només tinc això o coca-cola, mon germà no s’han enrecordat de comprar i jo he estat ocupant escrivint una mica. La Miranda prova un vas de coca-cola, però se’l deixa a mitges perquè té més ganes de sen més

  • Osset de Peluix (9): La Miranda reflexiona, i algú la truca.

    cuidador_d-ossets - 18-06-2017 - 225 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Mentre l’Eric feia la seva feina del matí preocupat, la Miranda tres quarts del mateix. No sabia què li preocupava més: si que l’Eric no se’n volgués anar amb ella o bé que tingués una nova cita amb l’Armando ben aviat. Però ella no utilitzava l’Eric per a desfer-se de l’Armando o més

  • Osset de Peluix (8): Arriba el matí.

    cuidador_d-ossets - 15-06-2017 - 173 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L’Eric es capbussa en el seu mar d’històries i narracions. Es diu a sí mateix que això de la Miranda no ha estat més que un assumpte sense importància. No li dirà res a ella, ella tornarà amb l’Armando, ell seguirà amb la seva vida d’escriptor solitari i tot estarà com estava. Tot e més

  • Osset de Pelutx (7). La Miranda espera la trucada d’Eric.

    cuidador_d-ossets - 30-05-2017 - 232 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Fem un breu incís. A casa de l’Eric (viu a un segon pis) hi ha una finestra, en l’habitació d’Eric i el seu ordinador, en la que es veu ben clarament i a poca distància tot el carrer contiguu al pis on Eric viu conjuntament amb el Joan, visitats en ocasions per sons pares. La Miranda es pen més

  • Osset de Pelutx (6). La Miranda parla amb el germà d’Eric.

    cuidador_d-ossets - 24-05-2017 - 315 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    No obstant, abans de sortir, la Miranda treu el cap per la porta pensant: “Si m’està mirant, és que li agrado”. Però l’Eric mirava a una paret, i per l’expressió de la cara només se li veia com una espècie de vergonya. La Miranda, no sabent què esperar del seu intent de seducció, c més

  • Osset de Pelutx (5). Miranda concerta una cita.

    cuidador_d-ossets - 22-05-2017 - 190 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    - Calma’t home, no et vull veure tant alterat. - Jo sí que dec semblar-te patètic, oi? La Miranda va riure amb simpatia. - I ara! Per que? - Perquè no sóc el noi que les noies soleu voler. La Miranda no sap com prendre-s’ho. - I com són segons tu les noies, que totes vole més

  • Osset de Pelutx (4). La lleona rera la pressa.

    cuidador_d-ossets - 22-05-2017 - 233 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    - Perquè no funcionarà, Eric? - Veig alguna cosa extranya. Perquè em demanes per sortir així tant de pressa, i a mi precisament? - Ejem... bé, Eric, suposo que t’haig de ser franca. No tinc moltes alternatives. Tinc un nuvi que no em fa feliç. No vull ni parlar-ne d’ell, però et dir més

  • Osset de Pelutx (3): Miranda coneix Eric.

    cuidador_d-ossets - 21-05-2017 - 206 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L’Eric està encaparrat davant l’ordinador, escrivint. Al principi es pensa que la Miranda està per allà de pas i que només curioseja una estona. La Miranda no sap com trencar el gel. S’asseu en el llit del costat de l’ordinador, des d’on l’Eric la pot mirar només girant el cap. - més

Últims comentaris de l'autor

  • cuidador_d-ossets | 10-08-2018 | Valoració: 8

    No és tampoc una meravella de relat, però m'ha agradat suficient. Pensa que agradar-me a mi no és regalat, i no ho dic volent tenir orgull...

    Es entretingut lo de la cotorra, la nena que la defensa i que se'n sorpren, i la mare autoritària, i lo del pare que, si ho he entès bé, era ell qui parlava enlloc de la cotorra Tot plegat passes una bona estona amb els relats.

    Pensa, i no ho dic de broma, que si ho pasessis bé amb TOTS els relats del món, encara que només fós suficientment bé, la literatura seria jauja. No faig broma.

    Ah, i gràcies pel teu comentari al meu relat.

    Ens veiem, jovincdunsilenci!!!

  • cuidador_d-ossets | 10-08-2018 | Valoració: 9

    Sí, vivim envoltats de xifres, ja era veritat abans de néixer i sempre ho serà. Ja ens ho va dir Pitàgores i, en certa manera, ens ho demostra Bill Gates.

    El relat està molt bé, és molt entretingut alhora que ilustra la veritat de les xifres. Amè, simpàtic, coloquial, afectuós... i en certa manera, dramàtic. Et quedes expectant què dirà la següent línea. Almenys, és el meu cas com a lector.

    Ja ens veurem per aquí.

    Una abraçada!!

  • cuidador_d-ossets | 29-06-2018 | Valoració: 10

    Hola Queca.

    Gràcies per donar-me la benvinguda al teu món. M'agrada molt el teu relat sincer i tendre. Entraré en el teu món i m'hi quedaré mentre em sigui de profit, respectant els teus drets.

    Per cert, et donc la benvinguda al meu món. Els meus articles són llestos per a tu si ho desitges. Un petonàs del Unicorn Gris.

    Em recorda certa cançó de Celtas Cortos...

    Una abraçada, bonica. Ens veurem!!

  • cuidador_d-ossets | 05-03-2018 | Valoració: 10

    Aquest relat de la persona que es cola en un ritual místic a investigar, creient poder haver vist al comissari, i al principi que es troba amb la dona extranya amb el que parlen de cert llibre, crec que és un bon relat. No me'l memoritzo del tot per tenir mig mala memòria, però m'ha agradat.

    Ens veiem per relats!!

  • cuidador_d-ossets | 05-03-2018 | Valoració: 9

    M'agrada molt el teu relat. Té gràcia, la simplesa dels miracles, la mare de déu afectuosa, les meravelles de l'aigua miraculosa... que al final no era miraculosa. Això demostra que la força de voluntat a vegades pot suplir fins els miracles. O, almenys, és la meva opinió.

    Intentaré llegir-vos més relats.

    Salut i força al canut.

  • cuidador_d-ossets | 05-03-2018 | Valoració: 9

    Està molt bé.

    Aquest noi al principi era dèbil (o es creia dèbil) pel motiu que fós, però gràcies a la lectura, a l'escriptura i a Internet ha millorat. Bè per ell. Més val millorar tard que mai, diuen.

    Ara a Internet ha esdevingut famós i popular gràcies a les frases enginyoses. Com els antics grecs. Bona cosa.

    Ens veiem per Relats, salut!!

  • cuidador_d-ossets | 05-03-2018 | Valoració: 8

    Un bonic poema romàntic, a l'estil de l'Osset de Peluix, de dues persones que es troben (o retroben) i es posen al seu racó íntim a omplir la panxa.

    Sembla una trobada a Internet a cegues, com passa a vegades.

    Espero que facis nous relats sense deixar passar molt de temps.

    Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 03-03-2018 | Valoració: 10

    En aquest món hi ha cants de sirena (a vegades femenins) que ens arrosseguen a fer lo negatiu, i cal no escoltar-los... però l'atracció atreu, i després volem que ens arrosseguin a algun lloc.

    El poder es poderós.

    Bé, ja ens llegirem. Una abraçada.

  • cuidador_d-ossets | 03-03-2018 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat, està bé fet i és entretingut.

    M'agrada sobretot les ànsies del protagonista per a fugir, està molt conseguit, i l'altre que també vol fugir i ambdós no saben per on arribarà la via de tren.

    Espero llegir més relats bons en el futur.

    Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 9

    M'ha agradat. Senzill i ben fet.

    Crec entendre que era una reflexió sobre la mort i la vellesa, que et van pansint per dintre encara que no ho notis. La vida no tot són flors i violes. Sort que tenim, entre altres coses, la literatura, per a poder expressar-nos i entretenir-nos.

    No perdis altres ocasions per a expressar sentiments amb les teves metàfores, bon home.

    Ens veurem!!

  • cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 8

    Hola.

    El teu relat està bastant bé. He entès només alguns aspectes d'ell. Una nena desgraciada. Un nen que es vol morir. La gent que passa pel costat indiferentment. Tot un drama.

    T'animo a seguir fent més relats en to dramàtic, però intenta ser una mica més explícit amb el que hi poses. Bé, és una recomanació, amic/ga meu/va.

    Ens veiem per relats!!

  • cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 9

    És molt bo aquest poema.

    Sí, el dia 1-OCT sembla que va ser un dia especial... almenys per Catalunya, tot i que Espanya ni ho mencioni, com si no hi hagués hagut ni referèndum.

    Doncs jo sí dic que fora Espanya, perquè els hi tinc certa animadversió... però els hi vull dir sense insults.

    A veure si arriba el dia de la independència.

    Salut, Moncaira.

  • cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 10

    M'agrada aquest poema. Molt.

    No estic d'acord amb tots els seus punts, però en general m'agrada.

    M'agrada la seva reflexió sobre el futur de Mallorca, la seva pàtria, la seva gent, la seva llengua.

    El que no estic molt d'acord en que sense religió no hi ha prou moral, com m'ha semblat entendre. Crec que l'important és l'empatia i no buscar problemes, no pas tenir algú que mani per tu, per més que pugui semblar un bon paio i un inofensiu, tant que es deixa matar per unes lleis amb que no està d'acord però són lleis.

    El que estic molt d'acord és que hem de respectar als altres i no engegar conflictes innecessaris i perjudicials. Cal saber-nos guanyar el seu respecte, el que no té que implicar compartir les seves creences.

    Ens anirem veient, Moncaira. Una abraçada.

  • cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 10

    Hola, Cavaller de Moncaira.

    La teva poesia és bona i fa reflexionar. Efectivament, falta defensa de la llengua, i drets, i respecte. Els espanyols creuen que el seu article 155 els eleva a déu; quin morro.

    Respecte al que tu dius que no ets secessionista, jo en canvi sí que ho sóc. I ben orgullós. Crec que l'encaix de Catalunya amb Espanya, amb la seva constitució "sagrada" i el "nostre" estatut d'autonomia, no va enlloc. Vull la separació. Sense faltar al respecte ningú.

    Ens veiem, company.

  • cuidador_d-ossets | 11-02-2018 | Valoració: 8

    Està bé que hi hagi un camí de la desesperació.

    La mare és molt despistada, em penso que al final es quedaran sense veure la película... sempre podran anar a una sessió, ni que sigui pagant el doble d'entrades, suposo.

    A més, no és un relat massa llarg i és fàcil d'entendre.

    Ens veiem, OlyFer

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: