Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

30 Relats, 28 Comentaris
8866 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406 i a http://relatsencatala.cat/autor/unicorn-gris/1038465 .

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail(punt)com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a (sense www): lletra-perenne.fandom.com/ca

Últims relats de cuidador_d-ossets

  • Osset de Peluix (30). La cunyada ilusionada.

    cuidador_d-ossets - 11-07-2020 - 19 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L'Èric i l'Eva (la dona de son germà) van en cotxe per la carretera. L'Èric condueix. L'Eva mira l'Èric i somriu. El jove filòsof es posa inquiet; sempre li ha estat quasi impossible fer-se la idea de ser massa atractiu a cap xica. Ell és conscient que l'Eva sent alguna cosa per ell, com ara t més

  • Osset de Peluix (29). L'Èric parla inquiet amb son germà.

    cuidador_d-ossets - 19-06-2020 - 66 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    El Joan, ja lluny de casa d'ell, de l'Èric i l'Eva, li pregunta a son germà: - Vinga, Èric, em pots explicar què passa? - Volia parlar amb tu a soles. - Amb mi a soles, i no davant tothom? - Sí… A veure Joan, tu ets mon germà, ets un home i pots entendre millor sentiments d'home, més

  • Osset de Peluix (28). Eva i Miranda.

    cuidador_d-ossets - 04-05-2020 - 95 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Dissabte. Avui el Joan vindrà amb la seva dona, l'Eva, a presentar-li la nova núvia de l'Èric. En aquestes que a les vuit del dematí sona el telèfon. L'Èric despenja, parla una estona amb algú en to formal, i es dirigeix a la Miranda, mig adormida: - Companya, ha sorgit un maldecap a la fe més

  • Osset de Peluix (27). La Miranda es declara.

    cuidador_d-ossets - 03-04-2020 - 42 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En això que la Miranda mira juguetonament a l'Eric i es posa de genolls sobre seu, tot i que vestida. - Eric, et vull explicar una cosa que estic impacienta per dir-te-la... L'Èric, sempre de natural espantadís... - Eh, bé, doncs digues-la... - No sé com dir-la... - No sé... No més

  • Osset de Peluix (26). Enmig de la passió.

    cuidador_d-ossets - 20-03-2020 - 194 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ja estan doncs, els dos despullats, en el llit i besant-se. En aquestes que l'Èric li diu a la Miranda: - Bé, maca, si aquesta nit hem de divertir-nos, més val que ho fem ben fet, no? - No pateixis carinyo per això, que ara mateix trec els condons i demà prenc la píldora. - Ha ha ha! més

  • Osset de Peluix (25). Comença el show.

    cuidador_d-ossets - 10-03-2020 - 55 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    - Que què faig? Doncs passar-m'ho bé amb tu preciosa. - Vols fer l'amor amb mi? De debò? - Ell assenteix inequívocament. - Ja t'he fet picar! Però escolta, no vull que a meitat de montar-nos-ho em diguis que te'n penedeixes, eh? Ha ha ha! Que et conec! - Ca, dona! Ja tindrem temps de pene més

  • Osset de Peluix (24). La Venus intenta estimular els instints de Mart.

    cuidador_d-ossets - 05-01-2020 - 170 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'Èric subjecta suaument a la Miranda quan aquesta ja està a mig despullar-se. - No, maca! - Què passa carinyo? - Veuràs, tot això... per a mi s'està desmadrant una mica. La juguesca que et vaig fer per a desmotivar-te del compromís amb l'Armando, el primer petó, el romanticisme que més

  • Osset de Peluix (23). El sopar amb trampa de la lleona.

    cuidador_d-ossets - 11-12-2019 - 133 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Segons la juguesca que ell mateix havia aprovat, i que havia perdut, l'Èric aquesta nit tenia que montar-s'ho eròticament amb la Miranda. Ell no es sentia amb massa ganes d'aventures d'aquest tipus. La Miranda era una noia eixerida i maca, de bons pitets i un culet maco, ben pentinada, somrient i agradable. Però al mateix temps l'Èric se sentia com a alienat. Enyorava les llargues tardes amb l'ordinador, l'escriptura, els videojocs, que aleshores només eren interromputs per cites esporàdiques de colegues trucats per telèfons o trobats pel carrer. més

  • Osset de Peluix (22). L'episodi de l'esquirolet.

    cuidador_d-ossets - 19-04-2019 - 180 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Era un esquirolet que anava camí enllà buscant menjar. De sobte es para i mira a l'Eric i a la Miranda. Ella xiuxeja coses suaument a l'orella de l'Eric, provant de no espantar la bestioleta. - Mira Èric, quin esquirolet! Coneixes les teories dels budistes? - Dona... No sé, una mica. - més

  • Osset de Peluix (21). Revelacions de la Miranda en el seu lloc secret.

    cuidador_d-ossets - 08-04-2019 - 135 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda s'asseu en un racó del bosc i aprop se li asseu l'Eric. Ella explica la història. - Veuràs, jo vaig conèixer l'Armando en la universitat. No sé què tenia que el trobava atractiu, suposo que la seva personalitat críptica i forta no la veia tant violenta aleshores. Al principi no més

  • Osset de Peluix (20). La Miranda ensenya a l’Eric el seu lloc íntim.

    cuidador_d-ossets - 18-02-2019 - 200 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda i l’Eric, entre conversa i conversa, van a parar a un lloc on molt llunyà de la ciutat. Es desvien per un camí rural que permet la circulació de cotxes fins que aparquen a una clariana deserta que a dures penes sembla feta per a aparcar cotxes. Baixen del cotxe mateix. - Bé, Mira més

  • Osset de Peluix (19). Una relliscada reveladora.

    cuidador_d-ossets - 30-10-2018 - 182 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    En aquestes que la Miranda, corrent cap a la gaviota, rellisca amb un petit toll d'aigua, es queda un moment suspesa en l'aire i cau de cul contra una roca. La gaviota s'espanta i surt volant. La Miranda fa gestos d'adolorida. L'Èric se li apropa preocupat. En això que la Miranda sent una molèstia tant immensa a les angorals que de sobte, en un gest impetuós, es despulla completament el cul. L'Èric, mirant-ho tot, es posa nerviós. Per sort, en aquelles hores i en aquella platja apartada, ningú més ho va veure. més

  • Osset de Peluix (18). L'Eric ensenya a la Miranda el seu refugi secret.

    cuidador_d-ossets - 01-10-2018 - 277 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'Eric i la Miranda, en cotxe, recorren un tros de la carretera de la costa. Després l'Eric li assenyala una camí secundari i, poc després, li diu l'Eric que aparqui en un racó. Es troben la curiosa parella en un lloc oblidat de les afores de la ciutat, en un bosc a poca distància de la ciutat més

  • Osset de Peluix (17). La Miranda confessa desitjos sexuals a l'Èric.

    cuidador_d-ossets - 25-07-2018 - 308 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Demà dissabte la Miranda no pot quedar amb l'Eric. Així doncs, Eric aprofita per intentar escriure alguns textos i distreure's. Curiosament, però, escriure en la pantalla ja no li distreu. Com és? Abans, escriure en la seva web li satisfeia molt, però ara... les noves relacions... Havien canviat les coses. Sentia que ara una noieta li estava despertant una felicitat i uns desitjos que només havia pressuposat i no pas descobert fins fa poc. Escriu una paradoxa sobre moral, endreça el llit, va a donar una volta i reflexiona sobre els fets recents. A estones, parla amb el seu germà. Demà passat dilluns ve l'Eva la nora a visitar el Joan i vol que vingui la Miranda a visitar-los a tots. L'Èric s'ho pensa i no oposa cap inconvenient. Així doncs, es coneixeran les dues dones de la família, per dir-ho així. més

  • Osset de Peluix (16): Segon dia.

    cuidador_d-ossets - 15-02-2018 - 395 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Arriba la feina. Avui és divendres. Tots noten enseguida un canvi en l'actitud de l'Eric. Encara que ell ho nega, se'l veu com a més despert, com a més alegre, més receptiu. Enseguida corren els rumors i s'arriba a una conclusió unànime: que hi ha un assumpte de faldilles enmig. L'escriptor més

Últims comentaris de l'autor

  • cuidador_d-ossets | 13-07-2020 | Valoració: 8

    Interessant poesia d'amor. Bastant interessant.

    Està ben feta (em recorda una escena de la película de South Park) i és agradable de llegir. No té tampoc moltíssima originalitat, ni li cal. Jo he passat una estona entretinguda pensant en la cançó mateixa, i en el pobre noi enamorat que no sap què pensa quan veu a la dona que és, per dir-ho així, subjecte del seu desig.

    Ens veurem per Relats. Salutacions!!

  • cuidador_d-ossets | 08-07-2020 | Valoració: 8

    Hola, jovincdunsilenci.

    El teu relat m'ha resultat i curiós, si bé no he entès (o no molt) el seu significat. Sembla una breu història d'amor...

    En tot cas, les descripcions de paisatges i de coses de la vida m'ha resultat una mica inspirador, potser valdria la pena que fés algun relat per l'estil.

    T'animo a continuar, jovincdunsilenci.

    Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 23-06-2020 | Valoració: 9

    M'ha agradat sincerament el teu bon relat.

    Molt imaginatiu, almenys per a mi, i escrit en un llenguatge casolà i agradable, i pobres nois que van sortir tant malparats de la remaleïda película, ja sol passar amb els actors de doblatge del cinema (no faig broma).

    En fi, ens veurem per aquí, Ricard, que vagi bé bon home!!

  • cuidador_d-ossets | 23-06-2020 | Valoració: 9

    Excel.lent relat, Ricard, m'agrada molt, aquesta barreja entre tragèdia, humor i fets qüotidians. M'agradaria molt que l'afegissis a la meva ciberbiblioteca. Segueix així. Una abraçada!!

  • cuidador_d-ossets | 11-06-2020 | Valoració: 9

    Hola, Romy Ros.

    Has fet un article imaginatiu i agradable de llegir, tot i que la terminologia tècnica, en tant en quan n'hi ha una mica, se m'ha fet una mica pesada sobretot perquè no entenia on volies anar a parar.

    Espero que el científic que ha descobert el Made in USA aconseguís escapar sense gran dany per a explicar al món la seva descoberta...

    Ens veurem per aquí. Salutacions.

  • cuidador_d-ossets | 05-06-2020 | Valoració: 9

    Hola mar-montse.

    M'ha agradat bastant la teva poesia, justa, senzilla i efectiva. Molt romàntica. La intimitat més dolça a vegades és així, encara que no duri totes les vegades per a sempre l'amor. Saps triar les paraules adequades per a descriure el sentiment d'amor. Felicitats.

    Llàstima de tanta porqueria d'spam que ho empitjora tot. ¿Perquè no en parles amb els administradors de Relats en Català?

    Aposto a que seguirem llegint-nos. Que vagi bé!!

  • cuidador_d-ossets | 29-04-2020 | Valoració: 8

    M'ha agradat aquest relat, malgrat que (no sóc un geni) no l'he entès molt.

    Pel que crec haver entès, hi ha un patriarca d'un imperi immens en territoris i en diners, i amb una família molt nombrosa, que de cop i volta es troba amb un jardiner i aleshores, per motius que no he entès, el patriarca i el seu imperi (o potser només el patriarca) entren en crisis durant un temps però després es tornen a recuperar.

    El relat m'ha estat entretingut, malgrat que, insisteixo, no l'he entès molt que diguem (només n'he fet una lectura, ho reconec), però m'ha semblat com si fós una peça de piano ben tocada en cert sentit.

    Suposo que ens veurem per Relats. A reveure!!

  • cuidador_d-ossets | 29-03-2020 | Valoració: 9

    Felicitats, Carme_ .

    És un bon relat i fa reflexionar sobre l'evolució que tots tenim com a persones (fins un gat que visqui en una casa d'humans fa un cert tipus d'evolució). Crec que em donarà alguna idea com a autor. M'alegra de veure que hi ha gent amb imaginació pel món.

    Una abraçada!!

  • cuidador_d-ossets | 21-03-2020

    Gràcies pel teu comentari. I com dirien els Dupondt: "I miraré de fer-ho millor la vegada vinent". Un sempre fa el que pot... Bé, ens veurem per aquí. Una abraçada!! I compte amb el coronavirus, que diuen que mai se sap!!

  • cuidador_d-ossets | 20-03-2020 | Valoració: 8

    M'ha semblat un relat bastant correcte, acceptable, tot i que una mica barroer.

    És imaginatiu. Sí. La fi del món per superpoblació i gran diversitat d'ideologies i formes de ser. Realment, ¿qui no s'ha preguntat mai què passarà quan s'acabi el món? Coses curioses, sí...

    Potser miraré més articles teus, però t'animo a posar-hi una mica més de formalitat, o, almenys, és el que jo opino, i sóc un sol lector, haig d'admetre-ho.

    Endavant, jomagi, ens veurem suposo!!

  • cuidador_d-ossets | 20-03-2020 | Valoració: 8

    Em sembla bé el relat. Un missatge molt inesperat d'una persona que, aparentment, només anava a fer compres en un centre comercial en una cosa que es sol fer vàries vegades a la setmana, per dir-ho així.

    Trobo que té bastanta imaginació i és agradable de llegir, tot i que (o per ser) molt breu.

    Salut!! Ens veurem per Relats!!

  • cuidador_d-ossets | 20-03-2020 | Valoració: 9

    No estic segur d'haver entès del tot el relat, però crec que aquest mur és un símbol a favor de la pau, del progrés i de l'esperança, al servei fins i tot dels exigents que el canviarien.

    La descripció és elegant i entretinguda, encara que crec que tampoc s'entén al 100% (bé, ningú ha dit que jo sigui Einstein, és la meva percepció només, i sóc un sol lector). Però aconsegueix l'objectiu essencial en un relat: entretenir.

    Crec que hauré de mirar de buscar articles semblants per aquí. I que això del mur em podria servir per a fer algun que altre relat a mi, que sóc escriptor.

    Salut, gent!!

  • cuidador_d-ossets | 01-03-2020 | Valoració: 8

    Molt bona imaginació.

    Està molt bé el relat, tot i que considero que les repeticions eren innecessàries.

    Qui sap si aquest serà el nostre futur, que el plàstic ingerit ens faci una mutació, desitjable o no... qui sap...

    Bé, ens veurem, Montseblanc, cuida't molt!!

  • cuidador_d-ossets | 17-12-2019 | Valoració: 8

    Jo vaig anar a un colegi públic (ara tinc només 42 anys) i no vaig passar per això. No obstant, vaig tenir ara ex-amics religiosos i eren com que bastant fanàtic quan li tocàvem la fe o ens la volíen tocar.

    Està bé que compartiu això.

    Jo també sóc bastant dutbós en moltes coses, però crec en la filosofia i en l'especulació, que a vegades és (la filosofia) religiosa i a vegades no.

    Ens veurem per aquí, que tinc pressa. Una abraçada.

  • cuidador_d-ossets | 02-08-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat. És veritat, alguns tenim aficions pròpies com mirar el cel o escriure relats curiosos o llegir revistes del cor. I ens agrada que a vegades vinguin a fer-nos companyia, simplement fent el que nosaltres fem.

    La companyia es acompanyar, o sigui, és una cosa que es fa (i es manté, o no) al llarg del temps, per exemple tenint aficions en comú.

    Ja t'aniré llegint amb el temps, suposo i espero.

    Una abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: