Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

27 Relats, 27 Comentaris
8041 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406 i a http://relatsencatala.cat/autor/unicorn-gris/1038465 .

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail(punt)com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a (sense www): lletra-perenne.fandom.com/ca

Últims relats de cuidador_d-ossets

  • Osset de Peluix (27). La Miranda es declara.

    cuidador_d-ossets - 03-04-2020 - 3 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En això que la Miranda mira juguetonament a l'Eric i es posa de genolls sobre seu, tot i que vestida. - Eric, et vull explicar una cosa que estic impacienta per dir-te-la... L'Èric, sempre de natural espantadís... - Eh, bé, doncs digues-la... - No sé com dir-la... - No sé... No més

  • Osset de Peluix (26). Enmig de la passió.

    cuidador_d-ossets - 20-03-2020 - 131 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ja estan doncs, els dos despullats, en el llit i besant-se. En aquestes que l'Èric li diu a la Miranda: - Bé, maca, si aquesta nit hem de divertir-nos, més val que ho fem ben fet, no? - No pateixis carinyo per això, que ara mateix trec els condons i demà prenc la píldora. - Ha ha ha! més

  • Osset de Peluix (25). Comença el show.

    cuidador_d-ossets - 10-03-2020 - 26 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    - Que què faig? Doncs passar-m'ho bé amb tu preciosa. - Vols fer l'amor amb mi? De debò? - Ell assenteix inequívocament. - Ja t'he fet picar! Però escolta, no vull que a meitat de montar-nos-ho em diguis que te'n penedeixes, eh? Ha ha ha! Que et conec! - Ca, dona! Ja tindrem temps de pene més

  • Osset de Peluix (24). La Venus intenta estimular els instints de Mart.

    cuidador_d-ossets - 05-01-2020 - 139 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'Èric subjecta suaument a la Miranda quan aquesta ja està a mig despullar-se. - No, maca! - Què passa carinyo? - Veuràs, tot això... per a mi s'està desmadrant una mica. La juguesca que et vaig fer per a desmotivar-te del compromís amb l'Armando, el primer petó, el romanticisme que més

  • Osset de Peluix (23). El sopar amb trampa de la lleona.

    cuidador_d-ossets - 11-12-2019 - 105 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Segons la juguesca que ell mateix havia aprovat, i que havia perdut, l'Èric aquesta nit tenia que montar-s'ho eròticament amb la Miranda. Ell no es sentia amb massa ganes d'aventures d'aquest tipus. La Miranda era una noia eixerida i maca, de bons pitets i un culet maco, ben pentinada, somrient i agradable. Però al mateix temps l'Èric se sentia com a alienat. Enyorava les llargues tardes amb l'ordinador, l'escriptura, els videojocs, que aleshores només eren interromputs per cites esporàdiques de colegues trucats per telèfons o trobats pel carrer. més

  • Osset de Peluix (22). L'episodi de l'esquirolet.

    cuidador_d-ossets - 19-04-2019 - 153 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Era un esquirolet que anava camí enllà buscant menjar. De sobte es para i mira a l'Eric i a la Miranda. Ella xiuxeja coses suaument a l'orella de l'Eric, provant de no espantar la bestioleta. - Mira Èric, quin esquirolet! Coneixes les teories dels budistes? - Dona... No sé, una mica. - més

  • Osset de Peluix (21). Revelacions de la Miranda en el seu lloc secret.

    cuidador_d-ossets - 08-04-2019 - 115 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda s'asseu en un racó del bosc i aprop se li asseu l'Eric. Ella explica la història. - Veuràs, jo vaig conèixer l'Armando en la universitat. No sé què tenia que el trobava atractiu, suposo que la seva personalitat críptica i forta no la veia tant violenta aleshores. Al principi no més

  • Osset de Peluix (20). La Miranda ensenya a l’Eric el seu lloc íntim.

    cuidador_d-ossets - 18-02-2019 - 172 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda i l’Eric, entre conversa i conversa, van a parar a un lloc on molt llunyà de la ciutat. Es desvien per un camí rural que permet la circulació de cotxes fins que aparquen a una clariana deserta que a dures penes sembla feta per a aparcar cotxes. Baixen del cotxe mateix. - Bé, Mira més

  • Osset de Peluix (19). Una relliscada reveladora.

    cuidador_d-ossets - 30-10-2018 - 152 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    En aquestes que la Miranda, corrent cap a la gaviota, rellisca amb un petit toll d'aigua, es queda un moment suspesa en l'aire i cau de cul contra una roca. La gaviota s'espanta i surt volant. La Miranda fa gestos d'adolorida. L'Èric se li apropa preocupat. En això que la Miranda sent una molèstia tant immensa a les angorals que de sobte, en un gest impetuós, es despulla completament el cul. L'Èric, mirant-ho tot, es posa nerviós. Per sort, en aquelles hores i en aquella platja apartada, ningú més ho va veure. més

  • Osset de Peluix (18). L'Eric ensenya a la Miranda el seu refugi secret.

    cuidador_d-ossets - 01-10-2018 - 247 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'Eric i la Miranda, en cotxe, recorren un tros de la carretera de la costa. Després l'Eric li assenyala una camí secundari i, poc després, li diu l'Eric que aparqui en un racó. Es troben la curiosa parella en un lloc oblidat de les afores de la ciutat, en un bosc a poca distància de la ciutat més

  • Osset de Peluix (17). La Miranda confessa desitjos sexuals a l'Èric.

    cuidador_d-ossets - 25-07-2018 - 273 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Demà dissabte la Miranda no pot quedar amb l'Eric. Així doncs, Eric aprofita per intentar escriure alguns textos i distreure's. Curiosament, però, escriure en la pantalla ja no li distreu. Com és? Abans, escriure en la seva web li satisfeia molt, però ara... les noves relacions... Havien canviat les coses. Sentia que ara una noieta li estava despertant una felicitat i uns desitjos que només havia pressuposat i no pas descobert fins fa poc. Escriu una paradoxa sobre moral, endreça el llit, va a donar una volta i reflexiona sobre els fets recents. A estones, parla amb el seu germà. Demà passat dilluns ve l'Eva la nora a visitar el Joan i vol que vingui la Miranda a visitar-los a tots. L'Èric s'ho pensa i no oposa cap inconvenient. Així doncs, es coneixeran les dues dones de la família, per dir-ho així. més

  • Osset de Peluix (16): Segon dia.

    cuidador_d-ossets - 15-02-2018 - 368 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Arriba la feina. Avui és divendres. Tots noten enseguida un canvi en l'actitud de l'Eric. Encara que ell ho nega, se'l veu com a més despert, com a més alegre, més receptiu. Enseguida corren els rumors i s'arriba a una conclusió unànime: que hi ha un assumpte de faldilles enmig. L'escriptor més

  • Osset de Peluix (15): El Petó tràgic.

    cuidador_d-ossets - 01-02-2018 - 321 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda mira l'Eric amb impaciència. - Veuràs Èric, ja saps... les noies, quan estan contentes amb el noi que han sortit amb un noi i estan contentes... el besen... - Posa els seus braços darrera del coll d'ell i l'abraça. -Va, preciós, fes-me un petó... - Miranda, mmm... - Li treu s més

  • Osset de Peluix (14): Eric i Miranda es distreuen.

    cuidador_d-ossets - 18-01-2018 - 350 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Ara, finalment, arriba al present. L'Eric entra per la porta de casa seva i es troba al seu germà parlant amb una noieta guapetona. Després aquesta noia, la Miranda, li demana una cita. L'Eric refusa quedar amb ella, però al capdavall s'ho pensa. A l'Eric li acaba sabent greu i concerta una tr més

  • Osset de Peluix (13). Eric recorda l’incident amb la seva nora.

    cuidador_d-ossets - 15-12-2017 - 263 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L’Eric rasca la taula mentre pensa. La seva vida ha estat molt solitària. No ha volgut quedar-se mai amb cap colla fixa ni núvia fixa. En realitat, els tantejos amb les xiques han tingut mal resultat. L’Èric és escriptor aficionat d’història, i es considera un pensador independent. Vol ap més

Últims comentaris de l'autor

  • cuidador_d-ossets | 29-03-2020 | Valoració: 9

    Felicitats, Carme_ .

    És un bon relat i fa reflexionar sobre l'evolució que tots tenim com a persones (fins un gat que visqui en una casa d'humans fa un cert tipus d'evolució). Crec que em donarà alguna idea com a autor. M'alegra de veure que hi ha gent amb imaginació pel món.

    Una abraçada!!

  • cuidador_d-ossets | 21-03-2020

    Gràcies pel teu comentari. I com dirien els Dupondt: "I miraré de fer-ho millor la vegada vinent". Un sempre fa el que pot... Bé, ens veurem per aquí. Una abraçada!! I compte amb el coronavirus, que diuen que mai se sap!!

  • cuidador_d-ossets | 20-03-2020 | Valoració: 8

    M'ha semblat un relat bastant correcte, acceptable, tot i que una mica barroer.

    És imaginatiu. Sí. La fi del món per superpoblació i gran diversitat d'ideologies i formes de ser. Realment, ¿qui no s'ha preguntat mai què passarà quan s'acabi el món? Coses curioses, sí...

    Potser miraré més articles teus, però t'animo a posar-hi una mica més de formalitat, o, almenys, és el que jo opino, i sóc un sol lector, haig d'admetre-ho.

    Endavant, jomagi, ens veurem suposo!!

  • cuidador_d-ossets | 20-03-2020 | Valoració: 8

    Em sembla bé el relat. Un missatge molt inesperat d'una persona que, aparentment, només anava a fer compres en un centre comercial en una cosa que es sol fer vàries vegades a la setmana, per dir-ho així.

    Trobo que té bastanta imaginació i és agradable de llegir, tot i que (o per ser) molt breu.

    Salut!! Ens veurem per Relats!!

  • cuidador_d-ossets | 20-03-2020 | Valoració: 9

    No estic segur d'haver entès del tot el relat, però crec que aquest mur és un símbol a favor de la pau, del progrés i de l'esperança, al servei fins i tot dels exigents que el canviarien.

    La descripció és elegant i entretinguda, encara que crec que tampoc s'entén al 100% (bé, ningú ha dit que jo sigui Einstein, és la meva percepció només, i sóc un sol lector). Però aconsegueix l'objectiu essencial en un relat: entretenir.

    Crec que hauré de mirar de buscar articles semblants per aquí. I que això del mur em podria servir per a fer algun que altre relat a mi, que sóc escriptor.

    Salut, gent!!

  • cuidador_d-ossets | 01-03-2020 | Valoració: 8

    Molt bona imaginació.

    Està molt bé el relat, tot i que considero que les repeticions eren innecessàries.

    Qui sap si aquest serà el nostre futur, que el plàstic ingerit ens faci una mutació, desitjable o no... qui sap...

    Bé, ens veurem, Montseblanc, cuida't molt!!

  • cuidador_d-ossets | 17-12-2019 | Valoració: 8

    Jo vaig anar a un colegi públic (ara tinc només 42 anys) i no vaig passar per això. No obstant, vaig tenir ara ex-amics religiosos i eren com que bastant fanàtic quan li tocàvem la fe o ens la volíen tocar.

    Està bé que compartiu això.

    Jo també sóc bastant dutbós en moltes coses, però crec en la filosofia i en l'especulació, que a vegades és (la filosofia) religiosa i a vegades no.

    Ens veurem per aquí, que tinc pressa. Una abraçada.

  • cuidador_d-ossets | 02-08-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat. És veritat, alguns tenim aficions pròpies com mirar el cel o escriure relats curiosos o llegir revistes del cor. I ens agrada que a vegades vinguin a fer-nos companyia, simplement fent el que nosaltres fem.

    La companyia es acompanyar, o sigui, és una cosa que es fa (i es manté, o no) al llarg del temps, per exemple tenint aficions en comú.

    Ja t'aniré llegint amb el temps, suposo i espero.

    Una abraçada.

  • cuidador_d-ossets | 15-07-2019 | Valoració: 9

    Jo sóc escriptor, crec que dels bons (pots visitar Lletra Perenne, http://lletra-perenne.fandom.com/ca , si no em creus i vols una demostració), i m'agrada el teu escrit, que fa pensar en l'embolic de lletres (o més aviat de paraules) que a vegades ens fem els escriptors (com a mínim jo) i que, si som escriptors prou bons (jo NO sóc pas el millor escriptor del món i em sé defensar) sortim d'aquest embolic de paraules i fem un relat almens bonet.

    T'animo seguir escrivint.

    Una abraçada Ness.

  • cuidador_d-ossets | 25-04-2019 | Valoració: 8

    Hola Raül.

    Et juro per la meva vida que he llegit 10 línies (bé, més) del teu article. No tinc per costum llegir articles molt llargs per via on line, perdona'm. Potser és perquè em posa nerviós...

    Si et puc donar un consell, posa articles més curts a Relats o divideix els capítols en de més curts. Jo ho faig. Potser el teu estil t'ho prohibeix... En fi, tu mateix noi.

    Pel que he llegit, tens una imaginació bastant bona i el teu estil és fàcil d'entendre, virtuts que no té qualsevol.

    Espero que el jove guerrer no es vegi en massa perillosos problemes en la seva vida del futur.

    Ens veurem per Relats, espero. Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 20-04-2019 | Valoració: 9

    He llegit el teu relat. No es pot negar que té una tensió dramàtica bastant aconseguida.

    Anomena'm perfeccionista si vols, però no he entès massa bé (fins a cert punt, crec que sí) el sentit del teu relat. Si ho he entès bé, una escriptora (o escriptor) busca inspiració dalt del funicular, i la va trobant poc a poc, i va escrivint un relat... Ai, l'eterna inspiració que sempre costa d'arribar.

    Sóc escriptor (per ara, sense gaire èxit) i crec que comprenc les teves sensacions.

    M'ha agradat el teu relat. T'aniré llegint esporàdicament, Concurs de Microrelats.

    A reveure!!

  • cuidador_d-ossets | 20-04-2019 | Valoració: 8

    He llegit el teu relat i l'he trobat bastant correcte (si l'hagués trobat molt dolent ni l'hagués comentat). És curiosa la teva reflexió de les paraules, tot i que trobo que al teu relat li falta una mica de guspira, d'aventures, d'arriscar-se a afiliar-se a un estil.

    Però almenys, perquè no dir-ho, el relat ha estat suau i llegint-lo m'he relaxat una mica, i ho dic en un sentit positiu.

    Ens veurem per Relats. Cuideu-vos!!

  • cuidador_d-ossets | 25-09-2018 | Valoració: 10

    Jo sóc escriptor des de fa anys i, en el meu cas, no ho veig exactament així. Suposo que no tothom veu l'escriptura igual. Insisteixo en el "no exactament". No obstant, de debò, trobo molt encertat el teu poema, alhora que entretingut. Saps almenys alguns dels secrets de l'escriptura. ¿Portes anys escrivint, com jo? T'animo a seguir endavant. Cuida't i sigues bona. I segueix escrivint. Mil petons (o mil abraçades si ho prefereixes).

    Ens veiem per Relats, o almenys això espero!!!:

  • cuidador_d-ossets | 10-08-2018 | Valoració: 8

    No és tampoc una meravella de relat, però m'ha agradat suficient. Pensa que agradar-me a mi no és regalat, i no ho dic volent tenir orgull...

    Es entretingut lo de la cotorra, la nena que la defensa i que se'n sorpren, i la mare autoritària, i lo del pare que, si ho he entès bé, era ell qui parlava enlloc de la cotorra Tot plegat passes una bona estona amb els relats.

    Pensa, i no ho dic de broma, que si ho pasessis bé amb TOTS els relats del món, encara que només fós suficientment bé, la literatura seria jauja. No faig broma.

    Ah, i gràcies pel teu comentari al meu relat.

    Ens veiem, jovincdunsilenci!!!

  • cuidador_d-ossets | 10-08-2018 | Valoració: 9

    Sí, vivim envoltats de xifres, ja era veritat abans de néixer i sempre ho serà. Ja ens ho va dir Pitàgores i, en certa manera, ens ho demostra Bill Gates.

    El relat està molt bé, és molt entretingut alhora que ilustra la veritat de les xifres. Amè, simpàtic, coloquial, afectuós... i en certa manera, dramàtic. Et quedes expectant què dirà la següent línea. Almenys, és el meu cas com a lector.

    Ja ens veurem per aquí.

    Una abraçada!!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: