Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

16 Relats, 18 Comentaris
2244 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406 i a http://relatsencatala.cat/autor/unicorn-gris/1038465 .

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail(punt)com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a: ca.lletra-perenne.wikia.com

Últims relats de cuidador_d-ossets

  • Osset de Peluix (16): Segon dia.

    cuidador_d-ossets - 15-02-2018 - 37 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Arriba la feina. Avui és divendres. Tots noten enseguida un canvi en l'actitud de l'Eric. Encara que ell ho nega, se'l veu com a més despert, com a més alegre, més receptiu. Enseguida corren els rumors i s'arriba a una conclusió unànime: que hi ha un assumpte de faldilles enmig. L'escriptor més

  • Osset de Peluix (15): El Petó tràgic.

    cuidador_d-ossets - 01-02-2018 - 89 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda mira l'Eric amb impaciència. - Veuràs Èric, ja saps... les noies, quan estan contentes amb el noi que han sortit amb un noi i estan contentes... el besen... - Posa els seus braços darrera del coll d'ell i l'abraça. -Va, preciós, fes-me un petó... - Miranda, mmm... - Li treu s més

  • Osset de Peluix (14): Eric i Miranda es distreuen.

    cuidador_d-ossets - 18-01-2018 - 60 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Ara, finalment, arriba al present. L'Eric entra per la porta de casa seva i es troba al seu germà parlant amb una noieta guapetona. Després aquesta noia, la Miranda, li demana una cita. L'Eric refusa quedar amb ella, però al capdavall s'ho pensa. A l'Eric li acaba sabent greu i concerta una tr més

  • Osset de Peluix (13). Eric recorda l’incident amb la seva nora.

    cuidador_d-ossets - 15-12-2017 - 42 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L’Eric rasca la taula mentre pensa. La seva vida ha estat molt solitària. No ha volgut quedar-se mai amb cap colla fixa ni núvia fixa. En realitat, els tantejos amb les xiques han tingut mal resultat. L’Èric és escriptor aficionat d’història, i es considera un pensador independent. Vol ap més

  • Osset de Peluix (12). El lleó i la lleona es preparen per la cita.

    cuidador_d-ossets - 02-10-2017 - 161 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La Miranda arriba al seu pis i es disposa a arreglar-se per la cita. Com fa sempre que es vol posar seductora, es posa a to despullant-se completament (no oblidem que al seu pis viu sola) i fent-se carantonyes davant el mirall, observant-se els pitets i acariciant-se el pel. La cita amb l’Eric l més

  • Osset de peluix (11). Ruptura amb l'Armando.

    cuidador_d-ossets - 26-07-2017 - 100 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda camina carrer enllà. Un altre cop, no es gira per mirar si l’Eric la mira per la finestra (està impacient per arreglar-se bé per la cita). Si hagués mirat per la finestra, hagués vist com l’Eric la mirava, de nou, des de la finestra del 1r pis, com marxava carrer enllà. El que l més

  • Osset de Peluix (10). Miranda i Eric acorden una cita temporal.

    cuidador_d-ossets - 28-06-2017 - 149 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L’Eric l’obre la porta. - Passa, Miranda. Vols alguna cosa? Un vas d’aigua? Només tinc això o coca-cola, mon germà no s’han enrecordat de comprar i jo he estat ocupant escrivint una mica. La Miranda prova un vas de coca-cola, però se’l deixa a mitges perquè té més ganes de sen més

  • Osset de Peluix (9): La Miranda reflexiona, i algú la truca.

    cuidador_d-ossets - 18-06-2017 - 164 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Mentre l’Eric feia la seva feina del matí preocupat, la Miranda tres quarts del mateix. No sabia què li preocupava més: si que l’Eric no se’n volgués anar amb ella o bé que tingués una nova cita amb l’Armando ben aviat. Però ella no utilitzava l’Eric per a desfer-se de l’Armando o més

  • Osset de Peluix (8): Arriba el matí.

    cuidador_d-ossets - 15-06-2017 - 120 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L’Eric es capbussa en el seu mar d’històries i narracions. Es diu a sí mateix que això de la Miranda no ha estat més que un assumpte sense importància. No li dirà res a ella, ella tornarà amb l’Armando, ell seguirà amb la seva vida d’escriptor solitari i tot estarà com estava. Tot e més

  • Osset de Pelutx (7). La Miranda espera la trucada d’Eric.

    cuidador_d-ossets - 30-05-2017 - 163 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Fem un breu incís. A casa de l’Eric (viu a un segon pis) hi ha una finestra, en l’habitació d’Eric i el seu ordinador, en la que es veu ben clarament i a poca distància tot el carrer contiguu al pis on Eric viu conjuntament amb el Joan, visitats en ocasions per sons pares. La Miranda es pen més

  • Osset de Pelutx (6). La Miranda parla amb el germà d’Eric.

    cuidador_d-ossets - 24-05-2017 - 262 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    No obstant, abans de sortir, la Miranda treu el cap per la porta pensant: “Si m’està mirant, és que li agrado”. Però l’Eric mirava a una paret, i per l’expressió de la cara només se li veia com una espècie de vergonya. La Miranda, no sabent què esperar del seu intent de seducció, c més

  • Osset de Pelutx (5). Miranda concerta una cita.

    cuidador_d-ossets - 22-05-2017 - 147 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    - Calma’t home, no et vull veure tant alterat. - Jo sí que dec semblar-te patètic, oi? La Miranda va riure amb simpatia. - I ara! Per que? - Perquè no sóc el noi que les noies soleu voler. La Miranda no sap com prendre-s’ho. - I com són segons tu les noies, que totes vole més

  • Osset de Pelutx (4). La lleona rera la pressa.

    cuidador_d-ossets - 22-05-2017 - 189 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    - Perquè no funcionarà, Eric? - Veig alguna cosa extranya. Perquè em demanes per sortir així tant de pressa, i a mi precisament? - Ejem... bé, Eric, suposo que t’haig de ser franca. No tinc moltes alternatives. Tinc un nuvi que no em fa feliç. No vull ni parlar-ne d’ell, però et dir més

  • Osset de Pelutx (3): Miranda coneix Eric.

    cuidador_d-ossets - 21-05-2017 - 158 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L’Eric està encaparrat davant l’ordinador, escrivint. Al principi es pensa que la Miranda està per allà de pas i que només curioseja una estona. La Miranda no sap com trencar el gel. S’asseu en el llit del costat de l’ordinador, des d’on l’Eric la pot mirar només girant el cap. - més

  • Osset de Pelutx (2). La suggerència.

    cuidador_d-ossets - 15-05-2017 - 200 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En aquests moments, algú posa una clau sobre la porta. Obre un noi que mira amb extranyesa a la Miranda (bé, al cap i a la fi ell i la Miranda no es coneixen) i que saluda al Joan. Després, tranquilament, va pel passadís i entra en una habitació. - Qui és aquest noi tant guapot? - diu la Mi més

Últims comentaris de l'autor

  • cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 9

    M'ha agradat. Senzill i ben fet.

    Crec entendre que era una reflexió sobre la mort i la vellesa, que et van pansint per dintre encara que no ho notis. La vida no tot són flors i violes. Sort que tenim, entre altres coses, la literatura, per a poder expressar-nos i entretenir-nos.

    No perdis altres ocasions per a expressar sentiments amb les teves metàfores, bon home.

    Ens veurem!!

  • cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 8

    Hola.

    El teu relat està bastant bé. He entès només alguns aspectes d'ell. Una nena desgraciada. Un nen que es vol morir. La gent que passa pel costat indiferentment. Tot un drama.

    T'animo a seguir fent més relats en to dramàtic, però intenta ser una mica més explícit amb el que hi poses. Bé, és una recomanació, amic/ga meu/va.

    Ens veiem per relats!!

  • cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 9

    És molt bo aquest poema.

    Sí, el dia 1-OCT sembla que va ser un dia especial... almenys per Catalunya, tot i que Espanya ni ho mencioni, com si no hi hagués hagut ni referèndum.

    Doncs jo sí dic que fora Espanya, perquè els hi tinc certa animadversió... però els hi vull dir sense insults.

    A veure si arriba el dia de la independència.

    Salut, Moncaira.

  • cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 10

    M'agrada aquest poema. Molt.

    No estic d'acord amb tots els seus punts, però en general m'agrada.

    M'agrada la seva reflexió sobre el futur de Mallorca, la seva pàtria, la seva gent, la seva llengua.

    El que no estic molt d'acord en que sense religió no hi ha prou moral, com m'ha semblat entendre. Crec que l'important és l'empatia i no buscar problemes, no pas tenir algú que mani per tu, per més que pugui semblar un bon paio i un inofensiu, tant que es deixa matar per unes lleis amb que no està d'acord però són lleis.

    El que estic molt d'acord és que hem de respectar als altres i no engegar conflictes innecessaris i perjudicials. Cal saber-nos guanyar el seu respecte, el que no té que implicar compartir les seves creences.

    Ens anirem veient, Moncaira. Una abraçada.

  • cuidador_d-ossets | 17-02-2018 | Valoració: 10

    Hola, Cavaller de Moncaira.

    La teva poesia és bona i fa reflexionar. Efectivament, falta defensa de la llengua, i drets, i respecte. Els espanyols creuen que el seu article 155 els eleva a déu; quin morro.

    Respecte al que tu dius que no ets secessionista, jo en canvi sí que ho sóc. I ben orgullós. Crec que l'encaix de Catalunya amb Espanya, amb la seva constitució "sagrada" i el "nostre" estatut d'autonomia, no va enlloc. Vull la separació. Sense faltar al respecte ningú.

    Ens veiem, company.

  • cuidador_d-ossets | 11-02-2018 | Valoració: 8

    Està bé que hi hagi un camí de la desesperació.

    La mare és molt despistada, em penso que al final es quedaran sense veure la película... sempre podran anar a una sessió, ni que sigui pagant el doble d'entrades, suposo.

    A més, no és un relat massa llarg i és fàcil d'entendre.

    Ens veiem, OlyFer

  • cuidador_d-ossets | 11-02-2018 | Valoració: 9

    A mi m'agrada aquest relat.

    El pobre noi, homosexual, que es declara al seu amor, quan al principi creia que només l'apreciava com a amic i, no molt després, pren la decisió tràgica de suicidar-se, no veient satisfet el seu amor (potser no n'hi havia per a tant).

    Deu ser dur ser homosexual, quan no pots abraçar la teva parella en públic.

    Ens veiem per aquí, JulyAs :-)

  • cuidador_d-ossets | 11-02-2018 | Valoració: 9

    Un bon relat d'acció semi-històric, m'ha agradat com lluiten aliats contra nazis, està tant ben explicat que en certa manera una mica et sents com si estiguessis mirant la tele en comptes d'un relat escrit per Internet.

    Hitler pagarà per les seves maldats, prou extermini dels jueus, justícia ja!!!

    Ens veiem, Raegan.

  • cuidador_d-ossets | 10-02-2018 | Valoració: 10

    És un excel.lent relat, ben explicat, amè, i que té un final tràgic inesperat.

    Ja passa a vegades que la xica abandona la colla d'amigues i se'n va amb el xic.

    És un relat entretingut, fàcil de llegir, sorprenent i de qualitat. Felicitats.

    Ens veiem!!!

  • cuidador_d-ossets | 10-02-2018 | Valoració: 9

    Em recorda els textos de l'escola de Cirene, dirigida per Aristip i prosseguida per altres alumnes.

    És un text que fa pensar en lo bo del plaer i en lo negatiu dels perjudicis. A mi no m'agrada l'alcohol però tolero als que sí els hi agrada si no cometen excessos.

    També em recordes, a més de l'escola de Cirene, l'escola d'Epicur d'Atenes.

    Donar recomanacions és bo, si es fa amb la suficient modèstia.

    A reveure, una abraçada.

  • cuidador_d-ossets | 03-02-2018 | Valoració: 9

    M'agrada.

    Té una màgia especial i fa pensar en la monotonia de la gent i en la independència dels enamorats, mentre la noia anava sense rumb i després va adoptar un rumb propi amb el seu ¿enamorat?

    No he entès molt bé perquè el conte es diu princesa, però això pràcticament no importa.

    La llàstima és que a vegades he perdut una mica el fil del poema i no he sabut què volien dir algunes frases, tot i que poques. Per ser una mica crític...

    T'animo a seguir escrivint, maca.

    Petons d'un lector!!

  • cuidador_d-ossets | 31-01-2018 | Valoració: 10

    M'agrada aquest relat curt, significatiu, de bona qualitat, dolç i amable.

    Has sabut retratar bé la sensació de la pluja i trobar adjectius que la retratin bé. El relat és amable i val la pena donar-hi una ullada.

    Ens veurem, Rosa, salut!!

  • cuidador_d-ossets | 31-01-2018 | Valoració: 8

    Un bon relat amb bon ritme i simpàtic. M'ha semblat una tarda de tardor. Val la pena.

    Per favor, que no cremi el meu amorós!!

    Salut!!

  • cuidador_d-ossets | 30-01-2018 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat, tot i que no l'he entès del tot. Però el ritme de les paraules i lo pictòric i "visual" del seu relat m'ha enganxat, de debò.

    Pobres nois, condemnats a una molt probable mort per asfixia. Això passa a les guerres i als conflictes bèl.lics, on et tornes inhumanament cruel. Diuen que en la guerra mai hi ha cordura sinó només formes útils d'estar boig; potser és cert.

    Espero que els nois es salvin i que continui l'aventura.

    Salut, company!!


    PD: Gràcies pel teu comentari al meu espai en aquesta web.

  • cuidador_d-ossets | 26-01-2018 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt, tot i que m'ha sobrecostat una certa paciència llegir tant llarg.

    M'ha agradat l'escena del refugi, on s'intenta acollir a gent de tot tipus de l'amenaça dels psicòpates. Pobra gent, viure així és una maledicció.

    També m'agrada l'escena en que l'espia entra a la base i acaba combatent contra un munt de contrinctants, sobretot contra el jefe, del qual fuig però potser algun dia tornarà a trobar-se'l.

    Una mica massa llarg, però bo.

    Ens veurem, artista!!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: