VELL CONEGUT

Un relat de: aurora marco arbonés

Avui em visita un conegut.
Em sorprèn, com sempre l’arribada.
S’havia anunciat ja subtilment:
un neguit, una molèstia, una punxada...
I avui, sobtadament, s’ha presentat.
No li puc, ni tant sols, barrar la porta;
es cola per les cletxes de la casa.
De temps ja reculats ens coneixem,
els dos hem caminat en breus trajectes
i ens hem fet companyia dins la cambra.
Se’m va arrapant als ossos, quan arriba,
i em pinça amanyagant-me l’espinada.
Convidat molest, enutjós hoste,
el dolor em visita en horabaixa,
quan més inoportuna és sa presència.
Em nega el repòs que necessito
fins que, vençut, s’aixeca i s’acomiada.

Comentaris

  • Un altre fantàstica descripció![Ofensiu]
    Annalls | 07-05-2013 | Valoració: 10

    Mai be en bona hora aquest vell conegut, sigui físic o moral, però saps que al final marxarà , tot i que es fa llarga l'espera, com qualsevol visita no desitjada!
    Anna

  • Vell i temut[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2012

    M’has fet pensar, estimada Aurora, en llegir els teus versos, en aquells “vells” i temuts “coneguts” que de tant en tant em visiten: no tan sols el dolor es cola per sorpresa en la meva casa, en la meva cambra, en mi.
    També ho fa la por, a alguna cosa en concret i en general a tot allò que pot arribar a ser, el cansament, la malaltia, algun record que preferiria no tenir present, i ...
    Quan arriben, ja sabem el que hem de fer, oi?
    I per això resistim, i en veure’ls allunyar-se, respirem i reposem.

    Des del meu repòs acalorat d’avui, respiro a fons l’aroma del teu poema i t’envio una abraçada,
    Unaquimera

  • Tan sols una persona[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-06-2012 | Valoració: 10

    de les teves virtuts pot vencer aquest " vell conegut " amb esperança i fortaleza.
    Preciós i reconfortant poema , estimada Aurora !
    Una abraçadeta dolça .

    Nonna

  • Companyia innegociable[Ofensiu]
    rautortor | 12-06-2012


    En llegir el poema he recordat el meu pare. Era un home que mai no es queixava, aguantava el dolor fins a límits inassolibles per altres persones. Pel que fa a mi, imagino que deu ser cosa genètica. Tot i que em queixo o, més ben dit, m’enfado amb el dolor, aguanto bé les seves fiblades.
    Quan va estar malalt per morir-se, recordo que quan li arribava el dolor, company seu tota la vida, murmurava molt baixet i amb un somriure de satisfacció difícil de descriure, Ara, ara!, cridant la mort com si fos una amiga.

    Aquest encontre amb el vell conegut m’ha semblat d’una lucidesa admirable. Ja t’ho he dit més d’una vegada, de les coses quotidianes, encara que siguin desagradables, en saps treure unes reflexions serenes i personals que ens arriben, si més no a mi, al fons del cor.
    I has sabut cloure l’experiència enutjosa i inoportuna amb un vers ple de fortitud i placidesa. Senzillament, vençut, s’aixeca i s’acomiada.

    Novament gràcies per fer-nos arribar aquestes lliçons d’humanitat.

    Una abraçada

    Raül

  • Combatre el dolor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-06-2012 | Valoració: 10

    Crec que és una magnífica teràpia combatre el dolor escrivint. Tu, crec que es sentiràs millor. I nosaltres, no ho dubtis, agraïrem molt i molt l'estona de la lectura que, un cop més, descrius amb un sentiment molt especial, molt profund, tant com el dolor. Una teràpia magnífica! Felicitats i endavant! Una abraçada.

    Aleix

  • Però vençut![Ofensiu]
    Núria Niubó | 04-06-2012 | Valoració: 10


    Com qui no diu res, com qui no és plany, ens parles en aquest poema del dolor físic, d’aquest “vell conegut” que torna i és fa amo del nostre cos.

    I jo em pregunto, com per damunt de tot, en mig d’aquest trasbals pot visitar-te també la inspiració?

    Éts la poetesa de lo qüotidià, de les rutines, de la vida que ens envolta i ens posseix, i tens l’art de servir-nos en vers fins i tot allò que ens supera.
    És tant cert tot el que diuen els teus versos i és tan bo i esperançador el final!

    Gràcies Aurora, guardaré aquest bell poema, aquest "vell conegut" també em visita sovint!
    Una molt gran i sentida abraçada.
    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

142 Relats

1317 Comentaris

97565 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.