Un paradís a l'infern

I no era una exaltació tràgica i alhora seductora, aquella experiència que es repetia, devorant i regenerant l'anterior?

Un paradís a l'infern: la bellesa dansant nua sobre la tomba de l'absurd.

M'urgeix escriure. Ets una musa que destil.la dels més grans savis el concepte ocult. I el reconverteixes en pura poesia dialèctica.

Ai, Mon...!

una abraçadassa!

m

tu l'has vestit de belles imatges que et fa sentir tota la poesia que duus a dins.

Molts petons, Mon Pons, em fa gust llegir-te.

Lavinia

...VIDA. Contraposant idees, oposant sons, cercant paraules entenedores que ens facin comprendre; jugant amb els mots, i els conceptes, i els sentiments... Compromís dels cos i l'ànima... Segueix, xicota! El camí és llarg i, sempre, paga la pena trepitjar-lo!
Salut i rebolica!

Mon Pons,
És probable, que la realitat que vivim la puguem representar amb llampegades sobtades i sensuals; tot completant un mosaic sorprenent i ric amb els bells contrasts de la vida que tant coneixes.

És al teu abast fer brollar flames clares enmig de la nit i, això (ho saps molt bé) no és un exili; ans al contrari, serveix per rebregar els empedrats de la indiferència.

En la teva composició no hi ha abismes, ni lloc per polsoses àncores: has construït un mosaic perfecte.

En acabar de llegir els teus relats, ja ningú té pressa, però, sobretot descobrim que ens convé no enterbolir l'aigua.

Li has posat un títol molt encertat.
Tu no ets pas nòmada però el fet de viatjar i valorar altres paisatges fa, de ben segur, que les teves obres deixin una meravellosa empremta.

Una abraçada!
PS: Ets molt creativa. Distingeixes molt bé els límits: saps què és l'infern i el paradís i això et permet gaudir de la realitat.

Que és bónic no es posa en dubte, però pots deixar més clares les idees? A quès refereix el títol? Al abans o al desprès del canvi o decisió de cerca? M'agrada que es fassi referència a coses del principi quan s'acaba el relat, pero el collage del principi i del final tenen relació?
Altres cops queda més clar que hi ha una construcció de la història a mode de obra gràfica - això entenc jo - però aquí vas a una explicació gairebé linial dels fets, per això caldrien més a aclariments.

Encara que té format de relat, moltes de les frases m'han semblat quasi bé poesia. Fas una història sense argument sobreentès, que s'interpreta com una mena de somni despert (és a dir, d'algú que somnia despert), amb un final que lliga amb el principi. Potser el començament costa d'agafar, però el ritme es manté i et porta sense esforç cap un final que et fa somriure, si més no, per paraules i frases molt ben trobades.

Biel.