Sonet

Wow!!!! És un sonet fantàstic, i no només amb una tècnica perfecta, sinó amb un lluminós equilibri entre fons i forma i, a més, terriblement hàbil per incloure com a part del sonet la cita perfectament adaptada de Quevedo. Felicitats!!!

Un sonet ben ardent, ideal per a aquests dies roents, suosos, regalimosos, tan necessitats d'una dutxa freda. L'amor passional és més passional encara quan la pell s'ensenya. M'ha agradat molt saber de tu de nou. Una abraçada.

Aleix

Pura poesia, rimada i comptada. Clàssica i moderna alhora. Natural: no s'hi nota l'artifici de la rima.
Mai podré escriure sonets, no mai podré arribar-hi: jo sols faig 'renglons curts'.
Felicitats, xicona!

M'ha emocionat el teu poema perquè m'encanta la poesia clàssica, ben rimada, i perquè m'has fet recordar el sonet que més m'agrada d'en Quevedo. No és gens fàcil escriure un sonet, cal habilitat i mestria, però tu ho has aconseguit plenament.
L'enhorabona!

a la mètrica clàssica. És el mateix que fa quatre dies li comentava al Carles Ferran. Hi havia a Lleida un poeta que solia dir que fins que un no escriu un sonet no es pot dir que sigui un poeta. Certament era un exagerat –i, entre tu i jo, no era un poeta gaire bo–, però diu molt a favor de la poesia i dels poetes conrear tots els estils.

La teva entrada –si més no, oficialment– l’has feta amb un títol que no ofereix cap mena de dubte, senzillament, sonet. I ho has fet reescrivint un poema d’un dels millors sonetistes de la història de la literatura espanyola, Quevedo.
Has confegit un sonet ardent fins a les cendres i, a aquestes, amb tant de caliu, afecte i tendresa, no els queda cap més remei que esdevenir enamorades.

Si deixem de banda alguns petits lapsus sense importància, has sabut mantenir l’accent a la sexta síl·laba, tot i que es pot fer la variació de quarta i vuitena; amb les rimes consonants, com marca la norma. En definitiva, has aconseguit una composició reeixida i plausible.

Repeteixo, atlantis, benvinguda.

Raül

No sé si tornem a l’Edat d’Or, però sembla haver una tendència a intentar formes clàssiques, potser per posar-nos a prova i demostrar-nos que podem. Almenys, en el meu entorn trobo companys que s’aventuren. Excel•lent sonet (sí, Annalls, pots estar segura que és un sonet) que beu dels grans i no desmereix en absolut. Ets una gran poeta.
No sé si has llegit el meu “Clímax”, bastant allunyat del romanticisme del teu.

i me le emportat !!! Quina inspiració i quins mots més acurats tens al cap !!!
No se si és oficilament un "SONET" però és bellísim !!

Anna

"encendre'ns l'un amb l'altre", "pols enamorada", quines imatges tan boniques, Atlantis!

... d'amor, de passió; amb fermesa i força! Moltes felicitats, Atlantis! M'ha agradat molt llegir-te!