De cada llar en podem fer una història

Un bloc de pisoss és com un ecosistema on conviuen tota una fauna humana, cadascuna amb la seva forma de vida. Abans aquestes formes de vida eren transparents, els veïns vivien en comunitat, les portes eren obertes i hi havia una mena de simbiosi entre tots ells, ara intuïm, sentim i en alguns casos veiem el que fa cadascú però no hi formem part de llurs realitats....S'ha trencat el nexe de familiaritat que existia. Però vet aquí que tu ens exposés aquest magnífic bodegó de vides variades d'una escala de veïns i ho fas amb un mestratge que despertes l'instint tafaner que tothom tenim adherit ...

Poema inspirat en un altre poema, però convertit en una petita joia descriptiva.
Amb total cordialitat

Preciós!
A mesura que avançava amb lectura, més visualitzava l'edifici i més em veia dins de les llars.
Enhorabona!, m'ha agradat moltíssim.

PD: Gràcies per comentar-me el relat "La Perfecció de la Mètrica"
Fins aviat,
Neus

.. la majoria d'aquestes històries que es desenvolupen en les petites caixetes (d'una cançó de Pete Seeger) en les que transita l'encapsulada existència a les ciutats.

Doncs a mi em recorda 13 rue del Percebe, sigui dit amb tot el respecte, la meva admiració pel gran Ibáñez no té límits.
Cadascú a casa seva, però crida l'atenció el munt d'històries que es poden viure simultàniament ii de les que poques vegades som conscients.

En cada estrofa descrius, minuciosament una història, a tanta diversitat en el món de casa per casa.
Molt ben plantejats aquests versos. M'he admirat la teua intel·ligència. Segur que has guanyat el Repte clàssic visual.
Enhorabona, Atlantis.
Una abraçada en la distància.
Cordialment.
Perla de vellut

Tot serveix per a escriure i es pot convertir en literatura com ens demostres. Has fet d'aquest ambient quotidià una meravella de poema i amb art l'has anat polint. Cada escena íntima pot donar per a un relat inclús si ho pasem a prosa, però ho has condensat i ens suggereixes tant amb aquests versos...

Valoro la dificultat que té cada estrofa i que ens endinsa la nostra ment, has sabut submergir-nos allí, amb paciència i ens provoques curiositat.

Una abraçada i sí, de cada llar has fet història.

Helena

íntimes i desconegudes tancades darrere d'una porta. Un espai ple de vida, de vivències personals de tota mena. Un poema que desperta els sentits i la curiositat.

Enhorabona Atlantis!

Rosa.

La fantasia o la realitat de les vides íntimes portes endins. Tots hem tingut la curiositat de saber què fan els nostres veïns. Si volen la resposta, que llegeixin aquest gran poema. Una forta abraçada.
Aleix