Revisió (a cal metge)

El relat m'ha fet pensar en l'ofici del protagonista del llibre Quality land.

Bon dia, Atlantis: Moltes gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "En el centre del meu cor", on em dius que és un poema molt bonic.
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

En aquest relat on el protagonista és un robot hi ha una mena de màgia que fa bascular entre el que pot ésser un robot o un esser humà i fins i tot un simple automòbil. M'ha fet recordar a
un oncle conco que havia estat operat diversos cops del maluc i que a ultima instància li van recomanar no tornar a fer-ho perquè la peca estava desmanegada degut a l'edat avançada de tantes intervencions. Un relat magnífic escrit amb l'enginy i humor amb que ens tens acostumats.I responent a la pregunta teva de per què no publico et diré que he estat quasi un any immers en preses de ficcions de caire residencial que m'han fet ballar el cap: si venia o llogava l'àtic on hi vivia i ara he tornat de bell nou, després de haver realitzat una remodelació integral: permisos, tractes amb bancs, paletes i resta d'operaris, seguiment de les obres, i mudança i ultimar els últims detalls...., ara encara em manca la cuina que fins d'ací tres Messina no me l'instal·laran....Com pots veure impossible inspirar-se per a publicar ...Bé, espero que em vingui aviat la creativitat perduda. Mercès pel teu interès...Nil.

Hola, bon dia, Atlantis: Gràcies per comentar-me el meu últim poema. sí, és així d'una enyorança d'un amor que ja no viu, fa molt de temps. Que ja no està en vida.
Cordialment.
Perla de vellut

Robots que es resisteixen a l’obsolescència. Un sentiment molt humà.
Molt bon relat. Un plaer.
Sort!

Dualitat entre una revisió per a un cotxe, o per a una persona. Un relat per pensar i arriscar-se quan faça falta.
Molt ben encertat, Atlantis.
Enhorabona i sort.

Cordialment.

Sembla ben bé que tenir consciència porta a tenir maldecaps, a fer-se preguntes i tenir un punt d'autonomia/rebel.lió.
Però que fins i tot els robots puguin percebre el món com els humans provoca al mateix temps confiança en un futur proper, tot i que em temo que tan sols és ciència ficció.
Si ens han de manar tant de bo ho facin bé.
Molt bona feina.

Et fa ballar el cap que no sàpigues si parles d'un metge de veritat o d'un mecànic. Aquest relat es podria aplicar a persones, en una utopia apocalíptica les coses podrien anar així amb entitats biològiques (vulgarment anomenades persones).
La força del relat rau en el fet que un robot pugui pensar com una persona, ser insubmís i prendre decisions arriscades, Trobo que has barrejat molt bé els ingredients humà i robòtic, mostrant una entitat captivadora i inquietant.

Comprar, fer-ne ús, llençar. Reaprofitar, arreglar? Fuig, això és de pobres i nostàlgics! Aquest ideari capitalista ho devora tot, robots de darrera generació inclosos. Un relat fresc amb un velat to de denúncia i en primera persona que m'ha agradat. Enhorabona, Atlantis!

signat per fer-se una revisió anual, però qui se la juga si ja sap que pinten dures. Potser sí que té raó aquest robot. Com diu la dita, val més boig conegut que savi per conèixer.
A veure si l'encerta.

Sort Atlantis.

Rosa.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats