La creació

L'has clavat.
Un relat que esclata com la mateixa creació, i ho fa amb un llenguatge que, a mi, m'ha emocionat.
Gràcies
Amb total cordialitat

Ostres, es nota que ets poetessa! Has escrit un relat preciós, una prosa poètica fantàstica, la bellesa de la creació. Una forta abraçada.
Aleix

Bona manera de descriure un dels grans dilemes de la humanitat.
Es com si tot s'hagués fet per nosaltres, per cadascun de nosaltres o, encara més, només per tu (com si tota la resta fóssim un decorat).
Un bri efímer de felicitat arribat d'enlloc i amb destinació "qui sap" . Un regal.
Queda, això si, la incògnita de saber qui va ser "l'algú" que va engendrar tot això. Això no ho has dit.
No sé si li volies donar algun toc de trascendència, però t'ha quedat un relat molt pragmatic (i bo).
Gràcies

Estimada,
Crec que, malgrat que dius no estar satisfeta del resultat, t'ha quedat un relat rodó i la idea és genial.
Amb poques paraules has explicat el moment d'aquest naixement d'una forma molt imaginativa i ben descrita.

gràcies

Em va venir la idea de la creació comparant-la amb el moment del naixement d'un fill. Volia fer aquest paral·lelisme però no estic contenta de com ha quedat, fins el punt que vaig esborrar-lo després d'haver-lo enviat. Massa tard, perquè ja l'havien validat .

Sembla que pressuposi la idea d'un Déu i no era això el què volia reflectir..., sinó plasmar la idea de la creació i l'acte de parir com un acte genuí i creatiu . Per això acabo amb "Una onada de felicitat ho impregnà tot."

Una frase del relat m'ha sorprès: "Una onada de felicitat ho impregnà tot". Més enllà d'on venim, això de la felicitat encara no ho havia llegit en cap altre text sobre el tema. I ho trobo encertadíssim, i original, molt original. Parir móns està molt bé, però parir-los amb éssers feliços està molt millor. Enhorabona per la novetat!

No crec pas en un Déu únic creador del tot existent!, més aviat entenc que hi diuen haver infinitat de deuets que van creant com els nostres científics aquí la terra. El no res, com molt bé dius no té lògica. La vida és massa complexa per a afirmat que no ha tingut un origen. El teu relat fa reflexionar i alhora dona diversitat de tema a relats en català.

Quina simbiosi més encertada. La creació de l'univers i la d'un nadó. El no-res esdevé en un autèntic sentit de la vida.

Fantàstic Atlantis. Sort.

Rosa.

No cap dubte. Amb molta fantasia has fet un relat on Déu és el protagonista, amb moltes metàfores. Déu és únic i perfecte.
Enhorabona i que tingues sort.
Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema El sol de llum pura.
Cordialment.
Perla de vellut

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats