Sobre el pont de fusta, mirant el riu

Un relat de: Galzeran (homefosc)
Alta, fina, un xic esprimatxada potser, blanca de pell i amb milers de pigues per tot el cos, llarg el cabell, d’un roig com mai no l’he vist. Ens vàrem conèixer fa tres anys. Volent fugir, em vaig escapar a París, he oblidat el motiu. Estava travessant el pont de les Arts, camí del Louvre, un paper volava, ella corria encalçant-lo, unes amigues la seguien i Camille reia com sols ho sap fer ella. El meu escàs domini de l'idioma va ser suficient per entendre’ns només tocar-nos els dits, quan li tornava el full; era una poesia seva. Vàrem viure quatre nits d’amor que mai no he pogut oblidar, ni el seu íntim perfum, tan càlid. Vaig demanar-li el poema per traduir-lo. Jugant va donar-me tres anys per retornar-li allí on ens havíem conegut, i per satisfer aquesta voluble juguesca, avui estic aquí, en el mateix pont de les Arts.
Són gairebé les sis del vespre, setena farola venint del museu. Mirant el riu penso que tot plegat és una bogeria. Però això és París!, no hi perdo res estant aquí.
—Albert? Êtes-vous?
L’aire s’atura, un instant.
Li reconec el riure, la miro i em sembla increïble, les mateixes pigues, més plena de cos, més voluptuosa dins d’un jersei negre, arrapat.
—Ont déjà fait la traduction?
—Oui... !
—Alors, vous avez quatre jours pour moi?
—Toute ma vie
—li dic sense embuts.
Somriu quan ens abracem.
Sento com l’estimo, mentre intentem respirar amb les llengües entrellaçades.

Comentaris

  • Qualsevol...[Ofensiu]
    Annalls | 22-11-2012 | Valoració: 10

    ...dels dos finals es bo. Molt maco i romàntic !
    Anna

  • M'agrada més aquest final[Ofensiu]
    Pau Mora | 23-09-2012

    L'amor nascut a París oh lá lá

  • Felicitats[Ofensiu]
    allan lee | 11-09-2012

    per ser finalista, per escriure tan bé, per fer-me passar tan bones estones llegin-te, per sortir tot maco a la afotu i pel xec que no hi havia a dins del sobre.

    Ei, un plaer de debó llegir els teus relats pel concurs. Moltes felicitats!!!

    Seny! Que avui és Diada!!
    Molts petons a l'Empar!!

    Silvia

  • L’encant de París, del Sena, de les històries d'amor[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-04-2012

    El minirelat és impregnat de l’encant de París des del començament fins al darrer mot, des de la descripció de la figura femenina fins al petó que li serveix de cloenda, des de la coneixença atzarosa que narra al principi fins l’abraçada que acaba amb els anys de separació física, des del contacte inicial entre els dits d’ambdós protagonistes fins al somriure de complicitat final entre els amants retrobats.

    Dues escenes sobre un pont de fusta obren i tanquen la història d’amor de la qual el Sena és testimoni, París és fons. i qui ho llegeix se sent afortunat espectador amb seient de privilegi.

    Un plaer llegir-te de nou!

    T’envio una abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • A mi...[Ofensiu]
    Libèl·lula | 03-04-2012

    M'ha encantat, i no sabria que dir-te dels dos finals, just quan es retroben per a mi ja pot lliscar el riu, obrir-se el cel o incendiar-se el pont, qualsevol final em va bé perquè el que m'ha enganxat ha estat el color de les teves paraules, la seva música.
    Una abraçada.

    Anna

  • No m'agrada auto comentar-me, però aquest cop tinc un motiu...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-04-2012

    Fa pocs dies vaig publicar aquest relat a la nostra web.
    En T.Cargol em va fer un comentari que em va fer pensar un nou final, i ara em faria gràcia que els comparéssiu, si ho voleu, està clar!

    Si ho voleu tornar a llegir, seguiu aquest enllaç sobre la
    nova visió final del pont i el riu.

    Espero que us agradi.

  • Oui monsieur![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-03-2012 | Valoració: 10

    I amb un relat tan breu has descrit tantes coses! M'agrada molt el tema dels ponts. I si , a més, són de París, doncs oh, la là! La llum del fanal li dóna un toc especial que m'ha atrapat. IAra, el riu sembla com si fós un amor fugisser. Ho és? Una abraçada.

    Aleix

  • Viatjar a través de l’amor.[Ofensiu]
    free sound | 22-03-2012 | Valoració: 10

    Instants i records.
    Somriure i estimar, de les millors maneres de caminar.
    Un poema per traduir, i mil maneres de gaudir. Una abraçada.

  • L'amor a París deu ser una classe d'amor[Ofensiu]
    allan lee | 21-03-2012

    amb color propi. Fugaç, enjogassat, sense promeses. El relat es llegeix feliçment, perquè restem imbuïts d'aquest ambient de pont sobre el Sena, i com tots sabem, l'aigua del riu no passa mai dues vegades pel mateix lloc. L'amor és carnal, i tant, però sense la poesia, sense el temps enmig, que fabrica illes deslligades de la resta dels dies, no seria un amor de París. M'ha agradat extraordinàriament, em fa sentir una gran alegria, com un ventet d'abril, suau i encara fresc. Una abraçada

    a

  • Directe[Ofensiu]
    T. Cargol | 21-03-2012

    M'agrada perquè el traç és directe cap a un fi que desconeixem però que volem esbrinar, perquè hi ha els elements precisos, però no més. És àgil la lectura. Pel meu gust, es perd aquesta qualitat amb la excessiva carnalitat (excessiva perl tipus de text que s'ha anat construïnt) de la frase final.
    I demano disculpes per avançat! Per la gosadia.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

96 Relats

845 Comentaris

232791 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


JAUME DARGÓ, UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS







A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A