Quan soparem?

-Quan dinarem?
-Ja hem dinat. Fa estona.
-Llavors quan soparem?
-Encara falta. Mira la tele una mica i aviat es farà l'hora de sopar.
-És que tinc gana.
-Però encara no podem sopar. Ja has fet un mos per berenar. Tingues paciència.
-No sé perquè em vols fer passar gana. Per què no mengem quan tenim gana? Hem de menjar quan tu ho dius i com que tu no tens mai gana, doncs no mengem.
-El metge va dir que mengessis només a les hores dels àpats.
-Bé, doncs espero una mica i em poso a fer el sopar.
-Ja el faré jo el sopar.
-No em deixes fer res. Cuino millor que tu, per què no vols que cuini jo?
-Ja saps que no pots, que et deixes el gas obert.
-És mentida, només me l'he deixat un cop.
-....
-Estàs vell, gairebé no tens cabell i tot el tens blanc. T'has fet vell en uns dies. I aquestes ulleres et senten fatal. Sembles un vell amb ulleres llegint el diari.
-Tots dos ens hem fet vells.
-Jo no sóc vella! Els homes encara em diuen coses pel carrer. I a les botigues també. Mira què em va dir el xicot de la fruiteria, que era la clienta més maca.
-El de la fruiteria era marica i això va passar fa molts anys.
-Ets un mentider i estàs gelós. Això va ser la setmana passada i ben maco que és aquell xicot. I molt amable. Com vols que sigui marica tan amable com és.
-Vols dir que els gais no són amables?
-No m'emboliquis, ja saps el que vull dir. Jo sóc la clienta més maca i més jove de la fruiteria i tu t'has tornat vell i lleig. Estàs gelós, no pots suportar que els homes em diguin coses. Si no et portes bé m'aniré i a veure quina dona t'aguanta tan vell i calb com estàs.
-...
-El que no entenc és com t'has envellit tant en tant poc temps. Fas pena.
-....
-Vols que em posi a fer el sopar?
-No, encara falta, i ja el faré jo, tu no et recordes de com es fa i et deixes el gas encès.
-És que tinc gana.
-Una horeta més i ens hi posarem.
-Sempre dius el mateix, tu llegint el diari i jo passant gana. No em fas cas. Em buscaré un altre i m'aniré. Al xicot de la fruiteria li agrado, segur que ell em faria més cas i no es posaria a llegir el diari quan li parlo. Ho tinc decidit m'aniré amb aquell xicot, tant maco i tant polit.
-Doncs ho tens difícil, es va morir l'any passat, també era força gran, com nosaltres.
-No t'enteres el que es va morir va ser el seu pare, el recordo, anava sempre amb bastó. El que jo et dic és el fill, ell sí que sap valorar una dona. La clienta més maca de totes, això em va dir, perquè ho sàpigues. La setmana passada mateix. Encara hi ha homes galants. A més ell encara té tot el cabell i tan bonic i ros.
-Portava el cabell tenyit i es va morir. Ja t'ho he dit, era marica i li deia el mateix a totes les clientes.
-No diguis això del pobre noi. Ets un gelós i un rancuniós no suportes que els homes em diguin coses. Sobretot si són joves i macos. No sé perquè estic amb tu.
-...
-I ara perquè plores? No puc suportar els vells ploramiques. Ja t'ho dic, estic farta, qualsevol dia me'n vaig.
-...
-Quina hora és?
-Les set.
-Tinc gana, quan soparem?