LA DONA QUE MIRA LA TELEVISIÓ

Un relat de: Calderer



LA DONA QUE MIRA LA TELEVISÓ

Un conte amb plantejament, nus i desenllaç


En una caseta amb jardí d’un barri dels afores de la ciutat hi ha una dona asseguda en un sofà mirant la televisió. O potser resulta excessiu utilitzar el verb mirar en aquest context. Diguem-ho d'una altra manera: hi ha una dona asseguda en un sofà davant del televisor.
El televisor fa quatre anys i uns quants dies que funciona ininterrompudament, tecnologia alemanya sens dubte, la dona porta també quatre anys i els mateixos dies asseguda al sofà. La dona és un cadàver. Per això contempla indiferent qualsevol mena de programa que emetin per l'aparell: notícies, pel·lícules, esports, anuncis... Fins i tot resta asseguda quan hi fan, els dissabtes de matinada, pel·lícules bastant atrevides que en vida mai hauria vist.
El cos de la dona ha patit un procés de degradació complex: descomposició, emmagriment, assecat, amb predomini d'aquells dos darrers factors de forma que el resultat final es pot considerar proper a la momificació. Per això la dona compón una figura força acceptable amb la seva bata rosa , les sabatilles a joc i un aire entre momificat i indiferent.
Només una mà, que en el moment de la mort va quedar penjant a un costat del sofà, trenca aquesta harmonia; i és que per l’efecte de la gravetat i de la descomposició amb els anys ha acabat desprenent-se de la resta del cos i ara jeu, a tocar del sofà, damunt d'una catifa d'embullats dibuixos geomètrics. Al dit anular de la mà que reposa damunt la catifa d'embullats dibuixos geomètrics hi ha dos anells d'or: un de casada i l'altra de vídua.
Fins aquí el plantejament d'aquest relat.
Lluny de la sala d'estar on la dona mira la televisió (o s'està davant del televisor) es produeix el nus de la història. L'àmbit on es desenvolupa és eteri i virtual, l'interior de dos ordinadors i els cables que els comuniquen. L'ordinador de la companyia elèctrica que abasteix la casa, i per tant el televisor, emet una factura dirigida a l'ordinador de la caixa d'estalvis on la dona té un compte per pagar les despeses. Per quarta vegada, hi ha diversos requeriments de pagament urgent a la atapeïda bústia de la dona, no hi ha prou saldo al compte i el pagament és, per tant, rebutjat. Llavors l'ordinador de la companyia elèctrica envia un missatge a un controlador humà el qual després de revisar les dades sobre el deute de la dona, els requeriments enviats i la manca de resposta, dóna l'ordre de tallar-li el subministrament.
La dona cadàver encara s'està asseguda davant del televisor, amb una mà despresa reposant damunt la catifa d'embullats motius geomètrics, quan de sobte li tallen la llum, el televisor s'apaga i la cambra es queda a fosques. Aquest és el desenllaç.

Comentaris

  • Benvolgut company RDQ[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 31-01-2013

    Benvolgut amic Lluís:

    He seleccionat aquest text a l'atzar, sense cap concepció prefixada, i ho he imprès en paper, per realitzar una lectura més còmoda. En línies generals m'ha semblat un relat de contingut atractiu, que provoca el desig d'arribar al desenllaç. A nivell lèxic, en alguns paràgrafs, trobo que és molt concret, però una mica fred, mancat d'adjectius. Potser excessivament descriptiu. A la meitat i al final del text apareixen repeticions específiques (d'embullats motius geomètrics) que trenquen el ritme previ (potser era aquesta la intenció, però la primera repetició m'ha semblat redundant). La imatge descriptiva general és molt bona. Fa pensar. Deixa pòsit.

    La temàtica (la mort, la solitud, el fred emocional de la burocràcia i de la tecnologia...) i la implicació directa de l'autor (opinions i valoracions incloses en el relat) li proporcionen un aire Lovecraft, Edith Wharton, Guy de Maupassant o Charles Nodier, actualitzat als temps d'avui.

    A nivell gramatical, ortotipogràfic i de redacció, crec que podria millorar-se dedicant més atenció a les pauses pròpies d'un relat, que haurien de quedar reflectides en la puntuació, i corregint un parell d'errors, segurament provocats pels omnipresents follets del word.

    Aquests serien els meus suggeriments i les meves correccions, evidentment no vinculants.

    * * *

    LA DONA QUE MIRA LA TELEVISIÓ

    En una caseta amb jardí, d'un barri dels afores de la ciutat, hi ha una dona asseguda en un sofà, mirant la televisió.

    Diguem-ho d'una altra manera: hi ha una dona asseguda en un sofà, davant del televisor.

    tecnologia alemanya sens dubte. La dona

    pel·lícules bastant atrevides que en vida mai no hauria vist.

    amb predomini d'aquells dos darrers factors, de forma que el resultat final es pot considerar proper a la momificació.

    Per això la dona compon una figura força acceptable: amb la seva bata rosa , les sabatilles a joc i un aire entre momificat i indiferent.

    i és que, per l'efecte de la gravetat i de la descomposició, amb els anys ha acabat desprenent-se de la resta del cos

    a tocar del sofà, damunt d'una catifa d'embullats dibuixos geomètrics. Al dit anular de la mà, que reposa damunt la catifa d'embullats dibuixos geomètrics, hi ha

    L'àmbit on es desenvolupa és eteri i virtual: l'interior de dos ordinadors i els cables que els comuniquen.

    Per quarta vegada, hi ha diversos requeriments, de pagament urgent, a l'atapeïda bústia de la dona. No hi ha prou saldo al compte i el pagament és, per tant, rebutjat.

    * * *

    Felicitats pel relat. Rep una forta abraçada.

  • Quin iuiu...[Ofensiu]
    Annalls | 17-01-2013 | Valoració: 10

    ....primer pensava que feies una metàfora de la mort pel fet d'estar mirant la tv tantes hores dia i nit com fa tanta gent. Però era literal...si al pas que anem , no m'estranyaria que es comencessin a donar aquests casos, si no es donen ja !!!
    Molt bo i molt critic.
    Anna

  • M'hi falta un xic més de 'xispa'[Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-01-2013

    ...ara que si la protagonista és un cadàver s'entén.

    Et comento primer el que he observat més visualment:

    -Quan esmentes el verb 'mirar' caldria posar-lo entre cometes o cursiva, no?
    -....sens dubte,'-------jo crec que hi aniria un punt i no una coma, per una millor lectura, especialment si fos en veu alta.
    -compón.-------no li toca accent. Agude en 'en' i en 'in' només.
    -la atapeïda------l'atapeïda


    Ho trobo tot molt descriptiu. L'acció és nul·la. Només la de les màquines.
    És aquest l'efecte desitjat? Fa pensar en la solitud i en l'oblit, potser,


    Mena

l´Autor

Foto de perfil de Calderer

Calderer

44 Relats

275 Comentaris

92852 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.

Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi

A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:

EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.

MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca

El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.

També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.

I un llibre en solitari:

TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.

Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com

-------------

Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.

---------

Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?

----------

Setembre del 2016. Després d'uns anys de molta feina i de moltes obligacions familiars aconsegueixo acabar una novel·la històrica que em tenia "bloquejat". A partir d'octubre torno a escriure contes i microrelats amb ganes i il·lusió.